Sinopsi
Dues dones, dues amigues, recorden el temps en què encara no es coneixien, exposen els seus dubtes, revelen les seves pors i celebren la seva amistat. Relatar l’argument de Fugadas és tan fàcil com això. Però l’obra és molt més, encara que sigui molt difícil de concretar: ¿Un viatge de la solitud a la companyia? ¿Una perquisició entorn de la imatge que tenim de nosaltres mateixos i el contrast amb la manera que els altres tenen de veure’ns? No ho sé… Pot ser que sí… Tal vegada.
Fugadas és una peça delicadíssima; una bella i fascinant filigrana de silencis i somriures; una suma de petits esclats que il·luminen el territori sempre hostil de les relacions a les ciutats contemporànies. Perquè és una obra urbana que transcorre en tendes del centre, autobusos i barris d’extraradi, amb finestres obertes sobre muntanyes d’enderroc i vagons de metro plens de gom a gom de desconeguts que mai miren endavant. Un panorama aparentment agressiu de sobte suavitzat per la llum d’uns ulls riallers i unes paraules amables. Fugadas és un viatge d’anada a l’esperança, un discret i plaent grapat de felicitat per sobreviure als dies foscos.
