Game Over

Fa un parell d'anys vam conèixer al Mai Rojas i el seu treball en el camp del teatre gestual i el mim, quan el vam veure a la sala Fènix amb les propostes “LA LEYENDA DEL FAUNO” i “EL VIAJE”. Ens va enamorar. L’estiu passat vam poder veure l’estrena de “CADA RECUERDO TIENE SU CANCION” al Tantarantana, i ara hem pogut veure aquesta GAME OVER, a la sala Badabadoc.

GAME OVER, a diferència de les peces que hem vist anteriorment, és teatre de text i teatre de gest, una metàfora sobre els esdeveniments a conseqüència de la crisi econòmica actual, amb música en directe. Un muntatge en què es fusiona moviment, text i música amb una estètica que oscil·la entre la cruesa i el surrealisme.

A l'aparador d'una botiga de vell, darrere del vidre empolsat i opac, quatre joguines abandonades i desgastades pel temps esperen que un comprador els tregui del seu tancament. Un espectacle que parla de les segones oportunitats, uns personatges que durant molt de temps han mantingut viva l'esperança d'un canvi i veuen en cada persona que s'apropa a l'aparador, una possibilitat de ser l'escollit i sortir-ne.

En ells veiem reflectides altres realitats: un general que dóna ordres a les altres joguines, farcit de sorra com a metàfora de la seva inestabilitat mental i que representa el poder. Un poder que ha tallat els fils del titella i li ha tret la veu, metàfora de la joventut a la qual no se li dóna l'oportunitat de parlar. Un pallasso que ha perdut el seu nas vermell i per tant la capacitat de desenvolupar correctament el seu ofici, i una nina de porcellana amb la cara esquarterada, símil de la burgesia que ha perdut part del seu estatus després de la crisi financera.

Una posada en escena plena de poesia, de fantasia i una gran bellesa plàstica amb un vestuari i un maquillatge envellit i un moviment físic perfectament coreografiat. A l'escenari únicament un bagul, una cadira i una escala ... la resta imaginació.

Un espectacle màgic que emociona.

Per llegir l'article original, només heu de clicar AQUÍ

Doncs res, ahir he anat a veure "Game Over" a la sala "La Badabadoc" i aquesta és la meva opinió

Ens trobem amb una proposta que ens ha cridat l'atenció des d'inici. Amb poca informació anem a la trobada, i tornem a una sala posiblement desconeguda per a molts "La Badabadoc". Encara no l'heu visitat? Us pot sorpendre gratament.

Ara us deixaria un parell de paraules sobre l'argument, però millor deixa't endur per la història.

La feina de Mai Rojas m'ha agradat força, fins i tot m'ha deixat aquell puntet de voler veure altres treballs seus (vells i futurs). Segons he vist treballa molt bé el teatre gestual. En tota la funció no ha dit ni paraula, però m'ha transmet molt més que la resta de personatges amb 'dret' de paraula. Pot ser un camí per (re)descobrir el treball del mim i veure-ho com un llenguatge poètic i amb una mirada totalment diferent.

Aquest cop, l'obra és un treball de cuatre actors i un pianista. I on personalment, el que menys m'ha cridat l'atenció ha estat el text. El talent en aquesta obra resideix en la falta de paraula i el gest. Una peça amb música en segons quins moments (en directe) per poder donar una mica més d'entonament al moment efímer.

i com aquesta pàgina és de teatre i opinió del que anem a veure, no parlarem del que succeeix amb el públic assistent, que a vegades et sorprenen molt amargament

I ... podeu veure molt més a Inquietuds