Gardien Party

Sinopsi

Els paguen per mirar i no poden fer gaire res més. Això sí, ho veuen tot i, en canvi, són pràcticament invisibles. Avui anem al museu, però no per veure-hi pintures, escultures o altres obres d’art, sinó per escoltar les persones que les vigilen.

“On és el lavabo?” Segur que no sorprendrà ningú, però aquesta pregunta, tan allunyada de l’atmosfera d’espiritualitat que ens agrada atribuir a l’art, és la que més responen els i les vigilants dels museus de mig món. La seva feina és mirar sense atraure l’atenció, estar pendents del que toquem i el que no, de les bosses que duem i, ocasionalment, d’indicar-nos en quina sala hi ha un Matisse o advertir-nos amablement que no, que no podrem veure La Gioconda perquè el quadre és al Museu del Louvre de París, a milers de quilòmetres d’on som…

Com fan front a l’avorriment quan les sales són buides i voldrien poder dormir dempeus? Què en pensen del públic que els envolta i quina experiència estètica tenen vivint envoltats i envoltades d’unes obres d’art que han de veure sense descans durant tota la jornada laboral?

Vuit homes i dones vigilants de museus de diverses ciutats del món eclipsen per una estona les obres d’art de les quals tenen cura i es converteixen en protagonistes d’una performance artística, íntima i propera, que ens mostra les connexions i els punts comuns entre uns espais d’art immersos en contextos culturals diferents.