Generació de merda - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

Persones adultes que viuen amb els seus pares, becaris que no reben diners ni pel metro, mirades al mòbil cada deu segons no fos cas que hagués arribat un whatsapp i que no llegir-lo comportés la destrucció del planeta, tòpics suats sobre la crisi i les oportunitats, pisos compartits, sopars de classe que es repeteix mil vegades que s’han de fer però que per sort no es fan, estudiants que si mires el que paguen diries que van a una universitat privada i si mires el que reben semblen alumnes d’una escola pública d’Uganda, empresaris yuppies emprenedors moderns dinàmics enrotllats chupiguais ultracools que fan ràbia nivell “hòstia amb la mà oberta”, negocis regentats per senyors asiàtics que treballen més hores que un rellotge fabricat per nens al seu país, amors adolescents en un moment en què ja comença a quedar a prop la menopausa, hores i hores que en teoria són per fer coses de profit llençades a les escombraries perquè és absolutament impossible deixar de mirar hipnòtics youtubes de, per exemple, gatets fent coses moníssimes.

Alguns li diuen “generació perduda”. D’altres, “generació frustrada”. Nosaltres hem buscat una etiqueta més exacta.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Alguns li diuen “generació perduda”. D’altres, “generació frustrada”. Nosaltres hem buscat una etiqueta més exacta.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 25

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Lluís Mayench Pierre
Teatre Barcelona

La Generació que se’n riu d’ella mateixa

És interessant quan una persona sap aixecar el cap, mirar al seu voltant i veure, sense cap altra pretensió que veure, el que hi passa. I, si a més a més coincideix que aquesta persona és dramaturga i es diu Xavier Morató, el resultat no pot orbitar gaire lluny del planeta èxit.

I quan parlo del planeta èxit que ningú es pensi que es troba en una galàxia molt molt llunyana. Generació de Merda s'arrossega per les despulles i misèries d'una generació propera als 30 (anys amunt, anys avall) i l'olora i la palpa i l'ensenya sense manies. Ara bé, Xavier Morató i el seu equip esdevenen els reis Mides moderns capaços de convertir en situació còmica, en acudit i en gag tot el que toquen. Perdre la feina, intentar lligar, tornar a casa els pares... mai havia resultat tan divertit.

I algú pot pensar: “això ja ho ha vist abans per la tele”. Error! La sensibilitat teatral lligada a les constants referències metateatrals (podem parlar de marca d'estil?) i els concrets que ens interpel·len escena rere escena fa que s'allunyi de tot el que hem conegut. I tot això sumat al fet de ser un musical (força “low cost”) amb una escenografia on tot és auster i es reaprofita (no hi ha música en directe però desenganyem-nos, aquesta generació no podria fer mai un musical de Broadway)

És cert que inevitablement l'obra fa més gràcia a tots aquells que estan/estem dins d'aquesta “generació de merda” i que podem reconèixer al detall totes les referències i és per aquest motiu que si hi ets, no te l'hauries de perdre. Els que sou més joves o bé més grans la podreu gaudir des de les veritats universals que ens toquen a tots i que en el fons són l'esquelet de l'obra: l'enveja, l'amor, la frustració...

21/04/2016
Yolanda Fernández
Teatre Barcelona

La crisi és una oportunitat

"Generació de merda", un musical que analitza de cap a peus la vida actual dels joves. Per exemple, a l'obra es diuen frases com "Son els més preparats però no els serveix de res"... Una veritat com un temple, no creieu? Bé, jo crec que l'obra a banda de mostrar un problema real (La crisis ha afectat a la majoria de joves espanyols), pretén posar-nos una mica en situació a tots perquè d'alguna manera prenguem consciència. És allò que diuen que fins que algú de fora no et canta les quaranta, tu no te'n adones realment de la gravetat del assumpte.

Crec que és bastant fàcil identificar-te en algún dels arguments de l'obra, no cal que sigui en el tema de feina, n'hi ha molts més... i més si tens entre 25 i 30 anys (segur que has patit en les teves pròpies carns alguna de les escenes). Jo mateixa puc descriure situacions similars de les que s'expliquen a l'obra... Sóc una noia jove, visc encara a casa els pares, treballo de becària i sóc una víctima més del whatssap... Ho tinc tot! Podríem dir que fàcilment formo part d'aquesta "generació de merda"... però, a banda de veure-ho com un problema, crec que el rerefons de l'obra és reflexionar-hi i trobar-hi solució. Això és el que més m'agrada de l'obra: La seva reflexió! Tots hem de fer una crítica constructiva, siguem joves o no, i tractar el tema de la crisi amb certa positivitat. Per posar-vos en situació.. a l'obra ens diuen el tòpic "La crisi és una oportunitat". Doncs bé, si et quedes amb el context d'aquesta frase i abandones del teu vocabulari les paraules "no puc fer-ho" o "no me'n surto", tal i com ho fan ells en cadascuna de les escenes, podràs prendre't amb humor aquesta obra i tirar endavant.

Per tant, "Generació de merda" ens ensenya a abandonar la frustració i ens fa viure cada situació d'una manera desenfadada i divertida. Opino que és un musical molt ben elaborat i molt original. Sobretot destacar les lletres de les cançons, són molt de l'estil del musical de Pegados (descriuen cada situació amb ingeni i humor). A més a més, els actors/actrius són molt bons (joves, potser una mica inexperts però, al cap i a la fi, bons). Alguns d'ells ja els coneixíem d'altres obres com en Marc Pociello (Qué, el musical) o en David Moreno (Grease, el musical), però d'altres han estat tot un descobriment. Vull destacar per sobre dels altres perquè m'ha sorprès gratament l'actor Roger Torns. He de dir que jo vaig estudiar anys enrrere amb ell i veure'l d'alt de l'escenari queixar-se sobre aquesta "generació de merda" quan jo he viscut els seus anys d'estudiant em fa certa gràcia. Potser no és el millor cantant (es nota que en Marc Pociello, per exemple, té una tècnica vocal més perfecte), però té molta destressa interpretant. Especialment em va fer molt riure una escena que en Roger fa de "jefe" i va elaborant discursos a travès de PowerPoints.

29/03/2014
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Per tots els públics!

De nou podem trobar la "generació de merda" a un teatre de Barcelona. En aquesta ocasió al Teatre Gaudí. La particular sala acull l'espectacle més dinàmic i musical que podem trobar a la ciutat, lluny dels musicals més comercials. Els 6 actors creen el reflex de cada un de tots els espectadors que hi ha a les butaques, inclús dels més grans que també deixen anar un somriure de tant en tant. El text inclou els típics tòpics dels joves d'avui en dia, fent de tot plegat una redundància explosiva! Potser el que no li dóna les 5 estrelles és el volum de la música en directe... tot i així unes veus que enamoren. Si voleu riure dels pluripersonatges d'un, les expressions de l'altre, l'entonació d'ella, i el talent dels altres... aneu-hi!

16/05/2017
Eirene Ramos
Teatre Barcelona

La frustració de la generació perduda en to d’humor satíric i d’autocrítica

Una escenografia composta per caixes de cartró i un projector és el que ens rep en l'escenari del musical Generació de Merda. Amb actors i actrius joves i enèrgics que, amb diversos canvis de personatge en alguns casos, interpreten una història plena de situacions típiques d'un estudiant universitari i un jove treballador d'avui dia: volta a viure amb els pares per precarietat, començar una carrera universitària ple de dubtes o un treball a una companyia explotadora; conèixer i enamorar-se de noi o noia, etc.

Però l'obra no es limita a la crítica fàcil de “la culpa és dels altres”. De fet, veiem com els protagonistes es deixen fàcilment despistar d'aconseguir els seus objectius vitals per algun missatge de Whatsapp que (irremeiablement) cal contestar al moment, o per algun vídeo de “gossos fent sons d'humans” o de “gatets” al Youtube.

En definitiva, els musical lovers riuran de valent, potser de les situacions ridícules, encara que més reals del que puguem pensar, que viuen els personatges, o potser perquè es veuen reflectits/reflectides en més d'una o més de dues ocasions.

A destacar l'aspecte musical de la proposta, amb cançons fresques i divertides però seriosament interpretades per uns actors amb bona qualitat vocal; i la varietat de personatges interpretats per tan sols 4 actors que passen de protagonistes, bons i dolents, a secundaris puntuals que amenitzen la història, de vegades de manera bastant surrealista alhora que et mors de riure.

11/04/2014
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Prodigi generacional

Si tens entre 20 i 35 anys, prepara't per riure amb les bufetades musicals que endinya Generació de merda.

No és habitual trobar espectacles hiper-connectats amb la realitat dels joves, que parlin dels problemes que ens afecten: des de la impossibilitat de treballar des de casa perquè perdem el temps a Twitter i mirant pàgines guarres, passant per l'addicció a parlar per Whatsapp d'amagat quan quedem amb algú (un drama emocional).

L'humor, descaradament absurd, farà les delícies de tots aquells qui seguiu pàgines a Facebook estil "Lina Morgan Freeman" o "Gandalf es poderoso porque lleva una batamanta".

L'espectacle s'ha produït amb més voluntat, imaginació i talent que pressupost, però aquesta "precarietat" no fa més que enfortir un muntatge que fa seva la cultura del low cost per enriurese'n i desdramatitzar-la.

Propostes com Generació de merda haurien d'abundar més a la cartellera barcelonina, per fresca, original, trencadora, jove... Bahhhj, no diré més coses per no caure en tòpics i evitar que un èsser anti-tòpics em clavi una pallissa. Si vols saber de què parlo, corre a reservar ja la teva entrada!

11/04/2014
Marc Ribera
Teatre Barcelona

La societat del súper-benestar

1994: JASP (Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados)
2010: JESP (Jóvenes Emigrantes Sobradamente Preparados)
2013: GM (Generació de Merda)

L’any 1994 una casa de cotxes va fer servir el primer acrònim en una campanya publicitària per definir una tongada, la dels 70-80, que es perfilava com la gran promesa que lideraria un país (el que fos), en un moment d’exaltat creixement, cap a l’èxtasi humà i tecnològic. El moment era únic: un paradigma social de llibertats inèdit que oferia l’oportunitat a les noves riuades juvenils de viure i formar-se tècnica i humanament com mai abans s’havia vist, en universitats, escoles d’idiomes i de postgrau, amb beques i programes internacionals. Un futur prometedor. Érem a les portes de la societat del súper-benestar.

Quina és, a dia d’avui, la realitat d’aquests joves? En Xavi Morató (erigit representant per pròpia voluntat) ens ho explica amb un musical que no estalvia pólvora a l’hora de desquarterar, amb humor analític i corrosiu, temes actuals com l’accés d’aquests joves al mercat laboral, l’estat del sistema educatiu o d’altres qüestions socials com la colonització d’alguns bars de barri per la comunitat xinesa o el fenomen badulake. La qualitat més destacable, però, d’aquest dramaturg és la seva habilitat a l’hora de reflexionar també a l’altra banda de la xarxa: la resposta d’aquests joves davant dels fenòmens presentats i com, al segle XXI, la revolució es du a terme a cops de Twitter.

Tot i una posada en escena un xic mancada de ritme (alguns actors semblaven tan empanats com els personatges que interpretaven -segurament per haver arribat a l’estrena verds d’assajos), la trama i la música (llàstima d’un sol músic a escena) són brillants i esbojarrades i mereixen, és clar que sí, una oportunitat. Doncs ha de ser aquest, de ben segur, un espectacle que agafarà velocitat i consistència a mida que l’engranatge acobli les moltes i magnífiques peces que el componen.

Un espectacle cínic i intel·ligent recomanat per a tots aquells que vulguin conèixer de ben aprop (narrat pels seus propis protagonistes) com intenta, aquesta generació de merda, aixecar-se i renéixer després de la caiguda de l’Olimp. No recomanant per a integrants del col·lectiu xinès, pakistanès, o persones que valorin grans recursos tècnics en escena per sobre de l’enginy i el valor d’uns joves que segueixen estan àmpliament preparats com aquí demostren.

07/03/2014
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Generació perduda

Són molts els autors teatrals que en fan una reflexió sobre les conseqüències que comporta la crisi econòmica que portem patint durant aquests últims anys. Tan se val si es tracta d’autònoms, joves emprenedors, assalariats o becaris, de la crisis no se’n salva ningú.

Obres com “Sobre el fenomen de les feines de merda” (una comèdia sobre la precarietat laboral a la que es veuen abocats milers de joves), “Autónomos El Musical” (un musical esbojarrat des de la mirada del autònom) o "Fairfly" (una reflexió sobre el mercat laboral actual), són alguns dels títols que s’han pogut veure darrerament a la nostra cartellera. Ara li toca el torn a aquells que se’ls coneix com “generació perduda”.

El text de “Generació de merda” és del guionista i dramaturg Xavi Morato i ens parla de manera irònica d’aquella generació que està formada per persones adultes que encara viuen amb els seus pares.

Tot i que aquest musical es va estrenar al Teatre Regina en el 2014, s’ha pogut veure al Teatre Poliorama (2016) i a l’Eixample Teatre (2017), no ha estat fins ara que l’he pogut anar a veure al Teatre Gaudí .

“Generació de merda” és un musical de petit format, amb quatre músics que toquen en directe i interpretat per sis joves actors amb molt de talent, energia, il·lusió i ganes de treballar.

Malgrat que l’escenografia és quasi inexistent, s’ha construït un espectacle divertit, àgil i esbojarrat.

El text i les lletres de les cançons tot i que són divertides i esbojarrades, ens parlen d’una realitat social realment preocupant. Aquells nois i noies d’entre uns 20-30 anys, que malgrat tenir estudis i estar preparats per independitzar-se , no ho poden fer. Molts han de compartir pis, i d’altres viure amb els pares.

La música en directe és un dels punts forts d’aquest espectacle. Quatre músics sota la direcció del actor, i compositor d’aquest musical Gerard Sesé.

El repartiment és nou respecte a les altres temporades, a excepció de Berta Peñalver que segueix interpretant el paper de l’Alèxia.

Malgrat a que algun dels actors no estava al mateix nivell vocal que la resta, en conjunt ho han fet força bé.

Pel que fa a la interpretació haig de destacar la increïble feina que fa l’actor Eloi Gómez, que em té el cor robat des de que el vaig veure en el musical “El despertar de la primavera” que es va poder veure la temporada passada en aquest mateix teatre, i la interpretació d’en Gerard Sesé en els diversos papers secundaris que fa al llarg del musical, on queda demostrat que a part de ser un bon cantant i actor és un gran showman.

“Generació de merda” és una crítica en clau d’humor sobre la crisis que els ha tocat viure a una generació de joves. Una crítica a la situació laboral. Joves que els és difícil trobar feina , becaris que no reben diners o feines on no hi ha límit d’horari. Una crítica a l’educació actual, tan se val si és pública o privada. Una crítica als valors i a les relacions personals. Una crítica a la dependència del mòbil i a les xarxes socials.

Penso que “Generació de merda” és una bona opció per acostar-vos al teatre a gaudir d’un musical en el que no hi falten ganes i il·lusió. Estic segura que passareu una bona estona tan si us sentiu o no, identificats amb els personatges.

***1/2

15/05/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un Musical en forma de comèdia “tràgica”

GENERACIÓ DE MERDA es tracta d'una proposta de teatre musical de petit format, en la que es retrata la vida de la generació que va néixer en la dècada dels anys 80 del segle passat a casa nostre, és a dir els joves que ara tenen entre 25 i 35 anys... exactament l'edat que tenen els nostres dos fills.

Una generació que ha estudiat de valent, potser mes que els seus pares, però que els ha tocat en sort una crisi econòmica que els ha portat a tenir un treball precari amb sous, que en general no es poden comparar amb la dels seus pares; això els ha abocat a haver de viure amb els pares segurament molt més del que haurien desitjat... o en alguns casos a retornar de nou, quan de sobte s'han quedat sense feina. Una generació que al mateix temps ha viscut l'esclat de les noves tecnologies i de les xarxes socials, a les que gairebé tothom (joves i vells), som addictes.... i especialment a les relacions personals a base d'enviament compulsius de missatges via WhatsApp, de Twitter o de Facebook .... o de lligar mitjançant aplicacions per a mòbil.

En Xavi Morató, ens ho explica en clau d'humor, a vegades potser massa passat de voltes; malgrat que l'argument és força senzill i cau en descripcions massa típiques, té la mala llet necessària per retratar una realitat que pot arribar a ser dramàtica.

L'actuació dels 6 actors m'ha agradat força i és que es nota l'enorme il·lusió que han posat en aquesta proposta, perquè ho donen tot a l'escenari. Les cançons que ha compost en Gerard Sesé, són agradables i fresques ... algunes són d'aquelles que s'enganxen a la primera audició, i surts del teatre tatarejant-les.

Si us be de gust llegir la meva valoració sencera, cliqueu AQUÍ

02/05/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La generació frustrada (el musical)

El guionista i escriptor John Vorhaus que ha publicat diversos assajos sobre l’humor diu que, en essència, “la comèdia és veritat i és dolor”. Resulta evident, només veient els primers minuts, que aquestes dues paraules han estat clau en la concepció de Generació de merda. Escrita i dirigida per Xavi Morató, l’obra és el testimoni nascut de les entranyes d’una generació frustrada que ha crescut envoltada d’una abundància fictícia i que, arribats ja als trenta anys, sent que ha perdut tot el que se li havia promès. Així, en forma de musical absurd i irreverent, han plasmat la part més precària de la societat actual i el patetisme que envolta als joves. L’espectacle és dinàmic, molt divertit i ple d’idees brillants, entre les que destaca l’originalitat de les cançons, amb melodies que s’encomanen i lletres d’entranyable mala llet. Els actors han captat perfectament el to despreocupat i d’entreteniment pur que li va bé a la proposta i, a més, es fan tots estimar gràcies al seu carisma. No obstant, l’argument no es pren seriosament a ell mateix (tampoc és el que es pretén) i es deixa passar l’opció més propera a un estil clàssic de sitcom televisiva amb que comença per derivar cap al disbarat, l’excés i el despropòsit, en una línia molt menys interessant. Afortunadament, la crítica al capitalisme salvatge, les noves tecnologies o la frivolitat de les relacions entre els joves (autocrítica, en aquest cas) manté alts els nivells d’intel·ligència d’un recorregut que sembla que no han sabut com acabar. En qualsevol cas, tota aquesta manca de respecte cap a l’estructura de la història i les convencions narratives no deixen de ser una possible conseqüència de les seves influències audiovisuals que, per generació, podrien ser Los Simpson, South Park i Dr. Slump i, per tant, tot encaixaria d’alguna manera dins del mateix discurs.

15/04/2014
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Com una pel·lícula de diumenge a la tarda

Generació de merda és com aquelles pel·licules de diumenge a la tarda que, tot i tenir els seus defectes, aconsegueixen enganxar-nos, entretenir-nos i arrencar-nos un somriure. La situació de la generació que ronda els trenta és l'excusa perfecta perquè Xavi Morató demostri la seva habilitat amb la creació de gags. Perquè aquest és el plat fort d'aquest musical, els gags i els acudits ben trobats, que ens fan riure en identificar-nos amb el que passa sobre l'escenari. És cert que la trama no és res de l'altre món (de fet és més aviat fluixeta) però tampoc no és pretén cap altra cosa. Generació de merda és ben conscient de les seves limitacions i aquesta és precisament una de les seves majors virtuts.

Un musical ben fet per riure una bona estona. Què més podem demanar.

Més informació

30/03/2014
TERESA MONFÀ

Musical divertit i fresc amb un fil argumental molt actual pels que ens podem considerar d’aquesta generació ( de merda ).
Actors molt professionals que et tenen tota la obra pendent i amb un somriure a la cara.
Ens ho vam passar molt bé, era la nostra primera vegada al teatre Gaudí i de ben segur que no serà la última !!!
Felicitats per aconseguir fer una obra tant entretinguda amb tant pocs recursos econòmics.
Gràcies !!!

31/05/2017
Lalo Saralegui

Muy recomendable. Pasamos un rato estupendo con un tema de gran actualidad.
Destacar la calidad de los actores que desde la primera escena ponen el listón muy alto.

26/05/2017
Lourdes

Musical molt fresc, entretingut i en el que rius molt! Tracta un tema en el que si ets d’aquesta generació t’identifiques molt! Vam passar molt bona estona!! Molt recomenable

07/05/2017
Edu

Entretenido y divertido. Es tambien que decir que son jovenes y la voces no son un nivel de profesional. El tecnico de sonido no estuvo acertado por el acople de sonido, pero en general te hacen pasar un buen rato y algunas risas. El precio es totalmente acorde con el espectaculo.

28/01/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Hay veces que no hace falta irse a un gran teatro, para ver una gran producción, con actores de renombre y escenografías imposibles!
A veces vas a un teatro modesto, con actores jóvenes y que empiezan y descubres obras de gran calidad y que te lo hacen pasar de fábula!!
Y eso me ha pasado con este musical!
Ha sido mega divertida y entretenida!
Y los actores cantan de maravilla y lo hacen genial!! Un aplauso para todos ellos!
Sorprende lo bien escritas que están las letras de las canciones! Dicen verdades como templos y son pegadizas!
Como siempre… me he enamorado de un actor. Esta vez ha sido Xavi Morató (se lo comía todo).
La única pega… la escenografía. Eficiente pero cutrilla. Daba la sensación que se iba a romper todo en cualquier momento! Jajaja
No os la perdáis. Os va a encantar seguro!

18/01/2017
Hebert Parodi

Divertida “Generació de merda” al Poliorama. Uns diran retrat generacional, d’altres crítica social disfressada d’humor..per descriure una obra capaç de riure’s de la seva pròpia estructura i que beu d’influències ben bones (la castigadora anti tòpic heretada dels Monty Python, com ha d’acabar un primer acte…). Es parla de tot: els pakis 24hores, el parlar amb algú mentre mires el mòbil, el sopar barato com a fita vital, les feines precàries, el malbaratar el temps a internet i mil coses més, amb humor, mala llet, i sense amagar que part dels problemes són cosa nostra.
Ben interpretada de forma coral, amb un Roger Torns en estat de gràcia i Marc Pociello a qui tornem a gaudir tant com a #Abans. M’ha sorprès que és la segona obra seguida “d’humor jove” (Tòpic!!!) que veig on els personatges masculins estan força millor desenvolupats que els femenins; és una llàstima.
En resum: per més que passar una bona estona somrienta amb la vida quotidiana al teu davant i amb una música (llàstima que no fos en directe i no reclami protagonisme) molt, molt bona.

06/04/2016
Alejandro Closa

Una obra amb un ritme trepidant i una energia explosiva. Tot i el bon rotllo, que pot generar la música, no deixa de costat la crítica social i la denúncia. Em va sorprendre molt gratament. Veure’m reflexa’t en les situacions de l’obra, em va deixar en el límit de la gracia/rabia per fer-me reflexionar.
El repartiment de luxe, i tots els actors, del primer al últim es mereixen la millor puntuació.

06/09/2015
Javi Santamaría Jiménez

Fantàstic musical. Les situacions, completament quotidianes, algunes molt divertides, altres et deixen una mica tocat si et veus reflectit, sempre amb el somriure als llavis. Els actors actuen i canten realment be. Tot i que tots ho fan molt be, remarco als secundaris, tot i tenir menys pes a l’obra, aconsegueixen conquistar al públic. Si t’agraden els musicals, es imprescindible. Si no t’agraden, aquest t’agradarà.

14/04/2014
Josep Rocabruna

Una obra molt recomanable per passar una bona estona,et fa somriure tota l’obra i disfrutes dels temes musicals,felicitats als actors per una gran feina d’alt de l’escenari,gràcies!!

11/04/2014
Gilbert Brotons Farre

Una comedia musical molt divertida amb una trama jove y actual. Interpretada brillantment per uns actors joves pero amb molt de talent y una gran trajectória professional. Molt recomanable per passar una bona estona i adonar-nos de com ens comportem amb les noves tecnologies y com han canviat les relacions personals degut a ella.

10/03/2014
imma carabasa alonso

Musical plé de llum i color. amb el sonriure posat desde el primer moment. alegre, desenfadat ,jove …amb la “chispa” que caracteriza a David Moreno i retrobant a un encantador i magnific Marc Pociello al que van descubrir en un llunyà “Que”. . Aneu, no ho dubteu!!!

09/03/2014
Gemma Blanchart badia

M’ha agradat molt!! Tenim bon teatre musical garantit!! Això es sentir el teatre i transmetreu!! Moltes felicitats als actors!! Crec q s’ha d’anar a veure!! A veure si es fa resó i tenen molt públic, s’ho mereixen!!

08/03/2014
Lluis Martin Garcia

Ep no s com s posa els aplaudiments, pero poso el màxim

07/03/2014
Lluis Martin Garcia

Una gran nit. Un musical molt recomenable per riure i oblidar una miqueta els problemes del dia. Una mencio especial per en David Moreno y Marc Pociello. Moltes gracies per les entrades.

07/03/2014
Eduard Ferri García

Moltes gràcies per invitar-nos. Hem anat a veure l’estrena avui i ens ha encantat! Original, irreverent i amb molt bons actors. Les lletres de les cançons molt divertides. La recomano a tothom!!!

06/03/2014

Veure totes

Deixa la teva opinió