Tres intèrprets tancades en una iurta circular de fusta amb 6,6 m de diàmetre i 4 m d’alçada, convida 15 espectadors a presenciar l’espectacle a través d’una petita finestra individual. Què penses quan mires per la finestra? A qui esperes? Al teu amor, una bona notícia, una constant esperança, un amor perdut?
Sinopsi
Tres dones que estan quasi inacabades, deformades i fins i tot animalitzades. Busquen la seva individualitat, els aspectes que els distingeixen de la resta, però mai acaben de desenganxar-se entre elles ni tampoc de l’espai. Un viatge d’introspecció, deconstruint tòpics, passant per la desesperança més absoluta fins a l’alliberament. El plor, la passió, la ràbia són presents i romanen amagats sota l’aparença d’una vida acomodada i luxosa. L’esperança d’allò de fora i les expectatives incompletes envaeixen l’interior de la casa, contaminant-la i destruint-la des de dins.
El públic, situat rere les finestres de la casa, esdevé voyeur de la vida d’unes noies elegants que esperen alguna cosa que ha d’arribar, però que mai arriba. L’espai circular i ritualístic, aparentment col·lectiu, convertit en solitari i misteriós. Aquest presenta als espectadors una realitat percebuda des de quinze punts de vista diferents i els situa en un lloc poc habitual, a la intempèrie amb l’esquena descoberta i sols.
