Godoy: 1941

Un dels humoristes amb més trajectòria al nostre país, Wellington Ángel Romero Godoy, més conegut simplement com a Godoy, presenta al Teatre Club Capitol un nou espectacle que ell ha anomenat "GODOY 1941". Una proposta que no és un monòleg, ni un treball unipersonal, és una xerrada on ens parla de la memòria, de la vellesa, de la vida, del sexe, del pare, de la mare, del net, .....

Segons Godoy, 1941 va ser un any on tres fets  van canviar la història: el 7 de desembre la flota aèria japonesa ataca Peal Harbor precipitant l'entrada dels EUA en la II Guerra Mundial, el 6 de juny es publica per primera vegada “La Codorniz” la revista d'humor més audaç per al lector mes intel·ligent i el 18 de desembre neix l'humorista més extraordinari de tots els temps, Godoy.

Godoy va néixer a l’Uruguai i es va establir a Espanya el 1964. Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic del seu país, que curiosament va ser fundada per Margarida Xirgu. El 1974 va fixar la seva residència a Barcelona i va començar a treballar en solitari.

Godoy practica un humor gens convencional, ja que juga amb les paraules, els equívocs i l'absurd. Ha estat actor i director d’espectacles teatrals com a ‘Humor In situ’, ‘Con el culo al aire’, ‘Humor y tango’, ‘Esperando a Godoy’ o ‘Godoy y yo’ entre altres.

"La vida és la gran farsa que hem de representar". Aquesta farsa és la que Godoy pretén interpretar en aquest espectacle que s'ha estrenat ahir divendres dia 17 a la Sala 2 del Club Capítol i que es podrà veure cada divendres fins al 28 de febrer.

GODOY 1941 està escrita, dirigida i interpretada per ell mateix, i és una disquisició del que és quotidià amb el seu toc surrealista. Ens ha parlat de gats que ja neixen "jubilats", de gossos i gats que es rasquen cap enfora, de la finalitat d'una utopia, de la pèrdua de la memòria, d'autobusos plens, de vaques blanques i vaques negres, d'estúpids pobres i estúpids rics ...... i, "de lo poco que queda de las cosas cuando se explican".

Un espectacle en el qual Godoy s'ha despullat davant nostre. Ha sabut combinar les seves "batalletes", amb anècdotes i reflexions i ens ha fet passar una bona estona.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ