Gracias por mirar

Aquesta divertida comèdia va néixer d’un taller d’escriptura de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya) impartit per  Marta Buchaca. Tant l’autoria com la direcció són de Jamie Southon, Daniela Univazo i Brenda Zavala.

La idea de que estem tots vigilats és molt bona. És una veritat que ens angoixa. Ho saben tot de nosaltres i no ens podem escapar. Les xarxes socials ens han envaït i ja formen part de les nostres vides. La necessitat d’exposar-se s’ha convertit en addicció i molts creuen que deixaran d’existir si desapareixen d’Instagram. Però una cosa és l’exposició voluntària i l’altre l’espionatge sense autorització. I aquesta és la situació en la que es troben tres companys de pis. Descobreixen que algú els vigila, creixen els recels i desconfien els uns dels altres. De la vigilància inesperada en sorgeixen secrets ocults. L’exposició pot ser un “gran hermano” que utilitza les imatges i els vídeos per alguna finalitat desconeguda i els seguidors es poden multiplicar. Aquest és el perill que els tenalla i bloqueja.

Algunes de les històries ocultes son creïbles, properes i tendres però d’altres resulten extravagants, exòtiques i fora de lloc. Un guió bo que podria millorar baixant-lo a un terreny més habitual i temes més propers i profunds. És una barreja de comèdia, semi-drama o farsa que fa de bon mirar i de seguir perquè hi ha tensió fins al final. És com un thriller innocent on saps que no passarà res greu però que et manté intrigat.

Els dos actors són Alex Sanz i Alberto Lozano. Tots dos fan un bon treball i podríem lluir-se més en un text menys exagerat. El guió els obliga a sobreactuar i les sorpreses deixen uns incòmodes silencis. Anna Carreño és el contrapunt entre els dos perquè pot actuar amb naturalitat i se la veu còmode en el seu paper.

És una comèdia simpàtica, una mica naïf i molt ben encaixada en una escenografia alegre suportada per música d’ABBA i construïda en 3 espais que donen molt de joc.