Gran reserva

De nou tornem a veure la proposta de Rhum. I com en anteriors cops he sortit encantat d’aquesta proposta. Si ja vaig gaudir amb “Rhum” i amb “Rhümia“. Aquest és un “Gran Reserva” amb totes les lletres.

I com en un bon vi, aquest Gran Reserva s’ha presentat amb un temps més tard del que es pensaven. I sembla que li ha sentat molt bé. Ens he trobat amb uns clowns que m’han fet riure una bona estona. Fins i tot hi ha hagut moments que he rigut amb ganes, sense tallar-me pel que pensaven els del costat, que per cert també han rigut amb ganes.

Sembla que hem de veure el nas vermell trist, Regiren el circ de dalt a baix.. per tots els números que fan tenen aquell puntet que busquen el gag per fer-nos riure. Això és un circ de tres pistes, que busquen i remenen per diferents números per portar-nos el somriure per molt que no vulguem fer-ho. Hi aquest cop teníem moltes ganes de riure.

Si en el seu moment vaig comentar que van fer sortir al meu nen amagat amb “Rhum” i que van repetir amb “Rhümia”; el nen ha tornat a demanar pas per poder-ho gaudir de valent.

Tot el treball de Jordi Martínez, Joan Arqué i Roger Julià aporta aquells clowns clàssics, el de la cara blanca però cada un d’ells amb la seva ànima. I aquest any amb Mauro Paganini i Piero Steiner han passat de ser el divertiment amb els seus personatges a estar a a l’altura de la resta d’actors.

Puc dir que la màgia del circ és viva, que volem tornar a riure de valent. Amb aquest joc de paraules entre els diferents actors. Que no deixin de sortir nous espectacles de clown, espectacles perquè ells s’ho passin bé i que nosaltres ens ho passem millor.

Només tinc paraules per animar-vos a assistir a qualsevol dia que facin funció, segur que el somriure sorgirà en el primer minut i de mica en mica el vostre estat d’ànim anirà canviant.

Pots veure la resta de la meva opinió al següent enllaç

“Gran Reserva” és el punt i final d’una experiència que va néixer dels integrants de Rhum & Cia l’any 2014 per retre homenatge al desaparegut Joan Montanyès “Monti”, un dels grans actors i pallassos de l’escena catalana, fundador de la companyia Monti & Cia. La mort el va sorprendre mentre preparava amb Martí Torras un espectacle sobre el pallasso alemany Henri Sprocani Rhum (1904-1953), que havien d'estrenar el 2013 a la Fira de Tàrrega. Finalment, l'espectacle “Rhum” es va estrenar al Festival Grec 2014 (Teatre Lliure de Montjuïc, 24 juliol 2014, dirigit per Martí Torras en homenatge a Monti).  “Rhum” (2014) esdevindria el primer espectacle d’una trilogia homenatge. El segon espectacle va ser “Rhümia” (2016) i l’últim “Rhumans”(2018). Els que vàrem tenir la sort de veure aquests muntatges, i dic sort, perquè en qüestió de dies aquesta companyia exhaureixen totes les entrades, en guardem un gran record.

“Gran reserva”  és una selecció d’alguns dels millors números de tots tres espectacles, tot i que n’he trobat a faltar alguns, com el dels bombers.

 “Gran Reserva” segueix la mateixa fórmula que els muntatges anteriors:  jocs, cançons, gamberrades, bromes, música en directe i números còmics divertidíssims amb els que no pots parar de riure.

 “Gran reserva” és  un homenatge al món del circ i a tots aquells que han dedicat la seva vida a fer-nos riure, una reflexió sobre la figura del pallasso en la societat actual i un viatge dins l’univers dels pallassos.

Dalt de l’escenari quasi tots aquells que ho han fet possible: el Senyor Martínes (Jordi Martínez), el Senyor Arquetti  (Joan Arqué), en Giuliani (Roger Julià), en Peppino (Pep Pascual), en Piero (Piero Steiner), el senyor Paganini (Mauro Paganini ), la presencia de Monti i el record de Guillem Albà.

Riure és un del privilegis dels humans. Riure és beneficiós per la nostra salut, redueix l’insomni, prevé els infarts, fa que eliminem toxines,  és desestressant, crema calories!!!,... Riure ens fa sentir bé, fa que ens alliberem de les energies negatives. Riure és salut. Estem en un moment molt complicat degut a la pandèmia de la Covid-19 , la gent necessitem riure i desconnectar per uns instants de tot el que ens rodeja, per suposat sense banalitzar sobre el que està passant, però és una realitat, necessitem riure.

Feu-me cas i aneu a veure aquests espectacle, us asseguro que riureu encara que sigueu d’aquells a qui els hi costa riure. Penso que és una oportunitat que no hauríeu de deixar passar.

Gràcies Rhum & CIA per fer que la vida sigui molt millor.

Preciós i hilarant autohomenatge a la carrera de Rhum & Cia, companyia de clowns que ens va enamorar amb la seva trilogia composta per Rhum, Rhümia i Rhumans. Ara, amb Gran Reserva ens porten un recopilatori dels millors gags de clown servits a bon ritme. La excusa perfecta per a connectar amb l'imbècil que portem dins i acomiadar-nos de les nostres preocupacions.

Aquesta vegada l'elenc de pallassos està format per dos Carablanques, el pallasso que ho sap tot (o això pensa), i dos Augustos, el pallasso de nas vermell, maldestre, absurd i irreverent. A més, un vestit de pallasso penja del sostre transmetent una mena de presència divina que possiblement fa referència a Joan Montanyès “Monti”, reconegut clown català que va deixar inacabada l'obra Rhum, projecte que posteriorment van reprendre els seus companys fundant aquesta companyia que no para de brindar nous èxits als escenaris any rere any, mantenint sempre viu el record del seu origen.

Alguna cosa tenen els pallassos de Rhum & Cia. que mai ens cansen. La seva frescor, innocència, absurditat i fins i tot tendresa fan que desconnectem del món racional que ens envolta i ens enamorem del l’univers d'aquests estranys i estúpids éssers. Poques paraules necessiten per a transmetre'ns no només les seves ganes de divertir-se, sinó la seva manera de comprendre i relacionar-se amb la vida. Una preciosa invitació a riure's de la vida amb molt de gust, just ara que ho necessitem més que mai. Gràcies pallassos.

90 minuts de pallassos per a tota la família, abraçant amb alegria al públic en aquesta època tan magre. Així es podria definir el nou espectacle de Rhum & Cia. Una producció per a tota la família que farà gaudir als més petits amb les “bromes clàssiques de pallassos” i despertarà en els adults riallades amb els diàlegs àcids i punyents.

Comença l’espectacle recordant als assistents que la companyia acull a cinc pallassos amb diferents perfils i idiosincràsies, fent una crida als espectadors perquè es deixin portar en els propers minuts. Durant la representació, es van mostrant diferents gags amb un intèrpret de protagonista acompanyat per la resta de la coral, i es conformen moments emblemàtics que aniran tornant al cap de l’espectadora hores després d’haver sortit del teatre.

Diversió amb un guió ben travat i meticulosament pensat per donar cabuda a públic de totes les edats, es crea una connexió a l’inici que no es perd fins que s’acaba tot l’enrenou. I, tot i així, n’hi ha que encara tenim alguna nota discordant ballant al cervell de tant en tant.

Però no només és una producció ben pensada en la trama, sinó que cada detall que es pot veure dalt de l’escenari col·labora en aquesta àuria de màgia constant al voltant de cada escena. El vestuari i l’escenografia són un personatge més de l’obra i acompanyen als intèrprets en cada pas que donen.

Tota aquesta meravella no tindria sentit sense els seus intèrprets. Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià, Mauro Paganini i Piero Steiner són l’ànima de l’espectacle. Cadascú aporta una qualitat concreta amb els seus personatges, fent-los imprescindibles en cada moment.

Sortir amb un somriure d’orella a orella quan acaba l’espectacle, ballant i entonant cançons -algunes políticament incorrectes- és una meravella. I també una experiència que s’ha viure i compartir.