Guillem Estadella: Estoy madurando

L'any 2005 Nike va publicar un anunci a les televisions, als instants finals hi apareixia un jovenet Leo Messi fent allò que millor sap fer: tirar una falta i marcar-la, es girava a càmera i deia "Recuerda mi nombre, Leo Messi".

Guillem Estadella, com Leo Messi, es planta a l'escenari de l'íntim i familiar Llantiol i, sense cap mena de careta ni personatge impostat, s'obre i exposa diversos temes de l'actualitat des del seu punt de vista; fresc, divertit, trencador i original. En veure'l per primer cop pots pensar que ell ja ha passat l'edat de madurar i que ja li queda lluny, però tot el contrari, està en el procés. És per això que de forma intel·ligent arrenca els riures de la gent i, com és habitual en aquest format, trenca la quarta paret per implicar de forma més activa el públic i poder jugar amb ell i la improvisació.

Estadella, des de la vessant més personal i natural proposa una hora d'entreteniment assegurat lligant temes els quals ens podem sentir molt identificats i és el que fa que l'espectacle sigui proper però crític a la vegada. L'exercici que ens toca fer a nosaltres és mantenir en el nostre imaginari aquest jove talent que d'aquí a uns anys, quan per fi hagi madurat, ens podrà retreure el "recuerda mi nombre" com ho ha fet l'astre argentí i evitar acabar com molts defenses han acabat: marejats i amb les cames enlaire.

 

Guillem Estadella és un jove en pura eclosió, amb una bona quantitat de fronts oberts, tant en ràdio (Fricandó Matiner), en podcast (La conquesta) i ara també als escenaris.

Estoy madurando és un show un tant immadur, com ja ens adverteix el propi monologuista abans de començar. Pero aquesta immaduresa és, sota el meu punt de vista, un dels seus punts forts en lloc d’una feblesa. Guillem Estadella salta a l’escenari com un jove de 22 anys immadur, amb poca experiència a l’stand up, però amb moltes ganes i una energia contagiosa. Té, per tant, els ingredients necessaris per fer riure a un públic que es deixi sorprendre i conquerir per un noi amb ganes d’aconseguir-ho.

Perquè a Estoy madurando, tard o d’hora, tothom acaba per riure. Ja sigui pels gags còmics que inclouen a l’àvia del còmic, per les bromes relacionades amb l’amistat o per la interacció i improvització amb el públic. Guillem Estadella porta un show immadur, una mica simple, però gràcies a la seva energia, a la seva passió, aconsegueix que el públic acabi per passar una molt bona estona.

En síntesi, cal considerar que és un noi jove que tot just acaba de començar un recorregut que pot tenir molt d’èxit. Guillem Estadella, a Estoy madurando, demostra les seves ganes i el seu potencial per fer riure al públic. Cantar, ballar, improvitzar... utilitza tots els recursos possibles per aconseguir el seu objectiu: fer riure el públic. Així, a Estoy madurando, es presenta com un jove immadur, però ell mateix ho defensa. És dolent ser immadur? No té temps per fer-ho encara? Un monòleg basat en tots aquells aspectes que ens allunyen de la monotonia i la suposada seriositat que envolta la maduresa: una defensa de l’humor immadur, d’aquella infantesa que mai ha d’abandonar-nos. Estoy madurando és molt recomanable per la seva sencillesa i pel carisma del jove Guillem Estadella, que es deixa la pell a l’escenari per fer un show respectable amb uns recursos modestos.