Sinopsi
Any 1939: Tres actrius es citen en un petit teatre abandonat a les afores de Madrid. Elles, malgrat saber que les seves accions poden tenir greus conseqüències, no s’atemoritzen davant el seu propòsit: recitar les paraules del que va ser un gran amic seu, Federico García Lorca.
La guerra ha trencat tots els seus somnis. Avui representen escenes de Bernarda Alba i Yerma davant d’un públic reduït, per retre homenatge a Lorca i a la seva obra. En acabar-se la funció, elles recullen el vestuari, i preparen la següent funció mentre expliquen anècdotes divertides, experiències innoblidables, records que perduren i que tenen com a eix la figura del poeta. I és en mig d’aquesta conversa post-funció que reben la visita d’un espectador que les vol felicitar: Miguel Hernández, que acaba de sortir de la presó del carrer Torrijos.
Compartiran poemes, cançons, rialles, versos… després Miguel tornarà a Orihuela per retrobar-se amb la seva família. Les actrius mai oblidaran aquella vetllada màgica: recitar Lorca a Miguel Hernández i ser públic de la veu del poeta del poble
Castellà
Any 1939: Tres actrius es citen en un petit teatre abandonat a les afores de Madrid. Elles, malgrat saber que les seves accions poden tenir greus conseqüències, no s’atemoritzen davant el seu propòsit: recitar les paraules del que va ser un gran amic seu, Federico García Lorca.
La guerra ha trencat tots els seus somnis. Avui representen escenes de Bernarda Alba i Yerma davant d’un públic reduït, per retre homenatge a Lorca i a la seva obra. En acabar-se la funció, elles recullen el vestuari, i preparen la següent funció mentre expliquen anècdotes divertides, experiències innoblidables, records que perduren i que tenen com a eix la figura del poeta. I és en mig d’aquesta conversa post-funció que reben la visita d’un espectador que les vol felicitar: Miguel Hernández, que acaba de sortir de la presó del carrer Torrijos.
Compartiran poemes, cançons, rialles, versos… després Miguel tornarà a Orihuela per retrobar-se amb la seva família. Les actrius mai oblidaran aquella vetllada màgica: recitar Lorca a Miguel Hernández i ser públic de la veu del poeta del poble