Hacemos como que bailamos sorgeix de la reflexió i la investigació sobre el plaer de ballar. Ego-plaer: el plaer que senten els cossos quan es mouen i el plaer de construir amb aquesta dansa, mons poètics, metàfores del tot, de cossos compartits amb el públic.
Aquesta crisi actual està passant pels nostres cossos, ho estem vivint diàriament, estem sobreexposats a una infoxicació que ens situa en un estat de vulnerabilitat, de preocupació i que ataca directament al cos. UNAIUNA centren l’atenció en aquest cos que cada individu cuida i estima.
