Desplega visions és un projecte d’investigació de Quim Bigas Bassart amb l’ajuda de Raquel Tomàs Codorniu, l’edició gràfica de Roger Adam, la producció d’Anna Bohigas i la col·laboració del Mercat de les Flors, La Poderosa i La Porta.

Sinopsi

Quim Bigas ha estat en relació amb els “arxius” del Mercat de les Flors i de La Porta, que va cessar l’activitat l’any 2012. Des d’aleshores fins al dia d’avui, aquests arxius han estat, pràcticament, en repòs. En el moment en què un cos entra amb contacte amb un arxiu, diferents temàtiques i visions es despleguen i aporten disparadors cap a una reflexió sobre els mateixos registres i les polítiques que l’envolten. La mateixa acumulació de documents d’aquests contextos, obre els modes de creació escènica, així com les diferents temporalitats que desprenen entre elles.

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 1

Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Catalunya elimina la història de la Dansa

Primera proposta que he vist a La Caldera dintre del cicle Hacer Historia(s) Vol. III amb “Desplega visions” de Quim Bigas amb arxius del Mercat de les Flors i La Porta.

S’ha de dir que vaig anar atret únicament per veure el nou treball de Quim Bigas i que em tornés a emocionar com les altres vegades que l’he vist. I em vaig trobar amb una conferència sobre L’ARXIU de La Porta (Associació de Dansa Independent de Barcelona) i que molts assistents van conèixer quan encara era viu.

Llavors no ens trobem amb un espectacle de dansa, és una conferència dels suports que van trobar en aquest arxiu. I quan diem suport volem dir els papers, les cintes de vídeo, de cassette,… Al viure en aquests temps de tants canvis estem sempre davant l’eterna pregunta de l’efectivitat del suport físic en aquests temps.

Tota una reflexió sobre la nostra història (aquest cop de la dansa) i on a vegades és tant important el suport, l’envàs on deixem una part de la nostra memòria, com allò que volem que no sigui efímer.

S’ha de dir que durant aquesta conferència, per les nostres mans va passar la història de l’arxiu de La Porta. La part més física que vam poder tocar i veure que tot i voler tenir en les nostres mans uns “solos de dansa”, una cançó o un moment, l’únic que podem veure és el suport que va passar per les mans de tothom. La presència de la memòria la vam poder acariciar i pertànyer aquell instant.

Podeu veure tota la meva opinió sobre aquesta experiència al següent enllaç

23/11/2019

Deixa la teva opinió