Sinopsi
Un haiku visual, una capsa màgica feta de la matèria dels somnis, una experiència immersiva que ens trasllada a un món evanescent… La tecnologia es fa poesia pura en un espectacle construït a base d’imatges, sons i dansa.
SINOPSI
El mot japonès hakanaï és una paraula antiga que fa referència a la condició provisional de les coses i que s’associa tant a la natura com a la mateixa existència humana. Fragilitat, evanescència, transitorietat són, doncs, els conceptes que evoca aquesta proposta de dansa i tecnologia que es veu a Barcelona per primera vegada. Ho fa convidant l’espectador a presenciar les evolucions d’una única intèrpret situada a l’interior d’un cub. Sobre les parets de tul, quatre vídeos sincronitzats projecten imatges que canvien constantment i que interactuen amb els moviments de la ballarina. En aquest espai màgic, somnis i realitat es confonen: allò que era fix, belluga; la matèria sòlida pren característiques líquides i les coses que semblaven rígides es tornen elàstiques. Amb els seus moviments, la ballarina dialoga amb unes imatges que semblen suggerir un paisatge mental tan hipnòtic com la delicada música interpretada en viu que fa de banda sonora de l’espectacle. Acabada la representació, els espectadors estan convidats a acostar-se i explorar l’espai, endinsant-se en l’habitacle oníric que ocupava la protagonista uns moments abans.
