Hamelin. El flautista y las ratas és un solo de dansa Butoh i teatre físic a càrrec de l’artista Orland Verdú, director d’Oracles Teatre, amb música en viu de Pavel Amílcar i d’altres músics invitats. L’obra parteix del conte «El flautista d’Hamelín», un clàssic europeu recopilat pels germans Grimm i un referent de la literatura universal, tot i ésser reinterpretat des d’una visió contemporània.
Hamelin explora dos imatges en termes de moviment i coreografia: les rates i la imatge del faune com a element màgic. La corporalitat de l’obra està basada en la dansa de la rata i la corporalitat assimètrica i grotesca d’un ésser que sembla un faune (inspirat en l’arquetip de Dionís i les danses orgíastriques que es tocaven en honor a aquest déu amb l’ús d’una flauta de doble fulla).
Sinopsi
Hamelín parteix de la mentida (la NO-PARAULA) i de la corrupció política, social i econòmica. Les Rates simbolitzen la plaga de l’avaricia, la depravació i el rerefons del capitalisme mainstream, però també del nostre egoisme. Són un símbol sarcàstic i irònic de la temperatura política actual. En el sistema polític que vivim tot es pot comprar i vendre: la paraula i els valors no hi tenen sentit.
El Flautista és la imatge del «Venjador» en forma d’element màgic o justícia divina i irònica de les accions socials: tot torna i qui riu l’últim, riu millor. És el mercenari pagat a sou que decideix tornar la moneda al «poble/màfia» quan aquest trenca el seu pacte. És una clara alusió als pactes ocults i a les traïcions del sistema, que té en les rates (i a Barcelona) el seu mirall. Els nens que el flautista s’endú com a càstic són una imatge del futur, la prosperitat i la inocència, encara inòcua a les corrupcions del sistema i el propi egoisme, inherent a la condició humana.
Sinopsi
Hamelín parteix de la mentida (la NO-PARAULA) i de la corrupció política, social i econòmica. Les Rates simbolitzen la plaga de l’avaricia, la depravació i el rerefons del capitalisme mainstream, però també del nostre egoisme. Són un símbol sarcàstic i irònic de la temperatura política actual. En el sistema polític que vivim tot es pot comprar i vendre: la paraula i els valors no hi tenen sentit.
El Flautista és la imatge del «Venjador» en forma d’element màgic o justícia divina i irònica de les accions socials: tot torna i qui riu l’últim, riu millor. És el mercenari pagat a sou que decideix tornar la moneda al «poble/màfia» quan aquest trenca el seu pacte. És una clara alusió als pactes ocults i a les traïcions del sistema, que té en les rates (i a Barcelona) el seu mirall. Els nens que el flautista s’endú com a càstic són una imatge del futur, la prosperitat i la inocència, encara inòcua a les corrupcions del sistema i el propi egoisme, inherent a la condició humana.
Fitxa artística
- Direcció:
Orland Verdú - Músics:
Pavel Amílvar (Violí) - Ballarins/es:
Orland Verdú - Escenografia:
Amaranta Albornoz - Fotografia:
Justin P.Brown - Vídeo:
Karia Kush
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Espectacles relacionats
