Hamlet.01

Deixeu-me dir que ens trobem davant d’un rara avis: un monòleg còmic, dirigit directament al públic i summament intel·ligent. I és així, intel·ligentment, com tracten l’espectador a Hamlet.01: en primer lloc, donant per suposat que tothom està avesat tant a la figura més emblemàtica de Shakespeare com als  grans clàssics i, seguidament, fent acudits sense haver de recórrer a la vulgaritat. Potser no és doncs casualitat que l'obra guanyés el Premi Butaca 2022 al millor espectacle de petit format.

Sergi Belbel ha creat un text dinàmic, fresc i contemporani – en clau stand-up comedy– on el propi personatge de Hamlet revisa el primer acte d'aquesta obra amb clau d’humor. ¡Mai el fantasma de Hamlet (pare) havia estat examinat entre tantes rialles! El paper sembla anar com anell al dit a Enric Cambray –un jove que ja ha deixat de ser promesa per començar-se a consolidar–  que es posa el públic a la butxaca amb una entrega completa durant dues hores. I és que tal i com ell diu en cert moment “si vosaltres (el públic) esteu cansats jo encara més”.

Però després d'haver cantata totes aquestes excel·lències encara hi ha més a afegir: ¡hi haurà Hamlet.02!

I l’acompanyarem. De ben segur.

Podríem conjecturar una hipòtesi per saber si l’obra de teatre que hem vist ens ha agradat o no: si hi voldríem tornar una segona vegada. A “Hamlet 0.1” hi voldria tornar una segona i una tercera si pogués. I segur que cada cop pensaria el mateix que vaig pensar just quan va acabar: quina gran funció!

Dit això, comencem. Els apassionats de l’obra de William Shakespeare (en som milers, oi?) ens dirigim sempre als teatres on es representa una obra de l’autor anglès del qual encara avui se sap ben poca cosa. A casa nostra, les representacions de “Hamlet” han marcat fites històriques, i de ben segur que molts recordeu l’actor Julio Manrique fent el paper del príncep danès (amb direcció d’Oriol Broggi) o l’obra que va representar la companyia La Perla, també dirigida per Oriol Broggi, al cinema Aribau per celebrar els 60 anys del cinema. Totes, inoblidables.

Ara bé, amb “Hamlet 0.1” ens encarem amb una obra molt diferent. Per començar, és un monòleg, un únic actor (Enric Cambray), per continuar hi ha components que en cap altra representació de “Hamlet” hem vist: comentari interpretatiu de les frases del text amb humor, molt d’humor, i també comparació amb altres obres literàries i cinematogràfiques. Dit d’una altra manera, “Hamlet 0.1” és la conversa d’un actor sobre la primera escena de l’obra.

Hi ha tones d’erudició en cada una de les seves paraules, però estan dites amb tanta claredat, que tot plegat sembla fins i tot improvisat. Però no, no hi ha res improvisat. Estem davant d’una obra brillant com mai no haurem vist, i que ens farà entendre per sempre més la primera escena (ho torno a remarcar) de l’obra de teatre escrita per l’escriptor anglès.

Per tot això, només puc desitjar tenir més “Hamlet 0.” a les nostres vides. I el desig té doble significat: més parts (és clar que estem amb la primera, oi, Belbel?) i més bon teatre!

La primera vegada que vaig veure Hamlet.O1 va ser a l'Amfiteatre de l'Espai Cultura de Sabadell, durant la V edició del Fresc 22. Després la vaig tornar a veure al Teatre La Flor de la Palma de Teià, a la segona edició de Lletraescena, entre la literatura i el teatre (de la que en formo part com a col·laboradora) i per on han passat actors, directors i dramaturgs de gran reconeixement com Sergi Belbel, Jordi Casanoves, Toni Casares, Pau Miró, Eduardo Mendoza, Cristina Genebat, Carme Sansa...

Hamlet.01 és un imprescindible per a tot amant del teatre. Escrit durant la pandèmia per Sergi Belbel expressament per a l'Enric Cambray.

Es tracta d'un monòleg de quasi dues hores en què el protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare i un dels cims de la literatura universal, Hamlet, es presenta com a subjecte del segle XXI per a explicar, repassar, analitzar, comentar disseccionar i jugar amb les rèpliques d'altres autors, el primer acte de l'obra que protagonitza, Hamlet.

Aquesta és la primera part dels cinc monòlegs de dues hores de durada cadascun, escrits per Sergi Belbel sobre l'obra de Hamlet. Cada part correspon a un acte de l'obra. De moment hi ha escrites dues parts. La idea és que un dia es pugui fer una marató de totes cinc d'una tirada. Pobre Enric! De totes formes cadascuna de les parts d'aquest projecte seran creades en diferents formats.

Aquesta primera part és molt còmica, en format de Stand-up Comedy, com si es tractés d'un monologuista del nostre segle. No hi ha escenografia, no hi ha tècnics, és el mateix actor qui manipula tots els recursos (llum, so, efectes especials). Són dues hores de monòlegs, soliloquis i text.
Tot i les dues hores de durada, no es fa gens llarga, ni feixuga. És una obra amena, divertida i molt original.

L'Enric Cambray fa una feina increïble en la construcció del personatge, mostrant totes les capes que hi ha sota el personatge de Hamlet, fent una demostració del gran actor que és.
La quantitat de canvis de registre que fa al llarg de la funció és impressionant. Sota el personatge de l'actor que interpreta Hamlet coneixem a Laertes, Gertrudis, Horaci, Poloni, Ofèlia... tots ells des del punt de vista de Hamlet.
A part del canvi de registre també hi ha un constant joc de paraules i un considerable ventall de tècniques narratives.

Rere tot aquest treball dramatúrgic, hi ha una feina filològica al darrer brutal. Sergi Belbel va estudiar i analitzar exhaustivament el personatge de Hamlet. El com, el què i el perquè de tot el que diu. Fins i tot ha estat el mateix Sergi Belbel qui signa la traducció, feta expressament per a aquesta representació, emprant un català ric en lèxic, amb un brillant joc de paraules, metàfores i reflexions filosòfiques.

Com ja he dit anteriorment, la feina interpretativa és brutal, d'una gran exigència física i mental, amb un alt ritme de paraula, memòria i dicció, que l'Enric Cambray l'encarna amb escreix.

Dalt de l'escenari un sol actor que interpreta a l'actor que interpreta el personatge de Hamlet i aquest últim interpretant la resta de personatges. Teatre dins del teatre.

Una autèntica joia teatral.
Us la perdreu?

Els éssers humans tendeixen a reflexionar sobre sí mateixos més del que estarien mai disposats a confessar. L’autocompassió i la generació espontània d’autoestima és un dels trets característics que menys s’acostumen a admetre, però que estan a l’ordre del dia. És interessant aquest autoanàlisi de la persona, més encara si es tracta d’un individu amb un cert grau de celebritat.

“Ser o no ser, aquesta és la qüestió” es preguntava Hamlet i bé, aquí segueix el dilema. En un monòleg de dues hores es fa un repàs de part de l’obra de Shakespeare, però també un recull de reflexions sobre altres personatges de la història del teatre i la cultura.

Aquesta producció és una espectacular dissecció del personatge i del text del bard. Des d’un punt de vista original i molt juganer, Sergi Belbel sap extreure al príncep dramàtic de l’obra i fer-lo més proper al públic. El mateix protagonista explica què en pensa del relat i de la forma en què està elaborat. Ensenya una mica el seu orgull i narcisisme per vendre’s i mostrar-se millor que d’altres personatges famosos per les seves rèpliques. Un dels moments per emmarcar és la comparació amb Èdip, Segismundo o l’oncle Vània.

Tot el text es una filigrana molt ben cosida, amb un mestratge palpable en l’ús de les paraules que va encadenat l’autocomplaença del protagonista, que atrapa i fa còmplice a l’espectadora. Interpel·la -com li agrada aquesta paraula- a cadascuna de les persones que l’escolten i les enganya perquè vulguin molt més.

En una palestra de monologuista còmic, Enric Cambray és una bèstia escènica. Contagia la passió per la narració, esprem cada paraula que surt de la seva boca i la viu, fins a l’article més insignificant. El seu cos, la seva actitud, el seu moviment... tot funciona amb una sola finalitat: enganxar la públic i no deixar-lo respirar fins que tot acabi. Una autèntica meravella.

L’únic problema? Que l’espectadora necessita veure totes les obres de Shakespeare en aquest format i, clar, això no pot ser (de moment).

Hamlet.01 va arribar, fa poc més d’un any, a una petita sala com el Dau al Sec, per convertir-se en una petita gran joia del teatre contemporani. Dels experiments més singulars i reeixits que s’han generat al nostre país.

Només algú amb l’experiència i la saviesa del Sergi Belbel podia atrevir-se amb una raresa com aquesta. Perquè Hamlet.01, com gairebé tothom ja sap, no és el text de Shakespeare reconvertit en monòleg i interpretat per l’Enric Cambray. O, com a mínim, no només.

Hamlet.01 és una anàlisi gens acadèmica d’una sèrie d’aspectes completament diversos i heterodoxos de l’obra original que devien cridar l’atenció del Sergi en algun o en diversos moments de la seva carrera, i que ens permet, al públic, aprofundir en una de les històries més famoses del teatre; descobrir peculiaritats que se’ns escaparien de qualsevol visionat de l’obra original o, fins i tot, d’una lectura atenta i acurada. Aspectes que poden anar des de l’etimologia d’algunes paraules, la traducció que se n’ha fet, el significat d’un personatge dins del conjunt de l’obra, les seves intencions, o qüestions meta-teatrals que ens desvetllen, també, alguns secrets habitualment amagats a les bambolines del teatre.

Una posada en escena minimalista, una direcció escènica descarada i una interpretació molt lliure acaben de completar l’alquímia d’aquest fabulós espectacle. Una alquímia agosarada que, després de dues hores, no arriba més enllà del primer acte! Perquè en Belbel, o l’Enric, o tots dos junts, es detenen i naveguen a la deriva per aspectes d’allò més inversemblants, qüestionant Hamlet, Shakespeare i tots els personatges que deambulen per aquesta història. Però no només! En aquesta digressió també hi fan acte de presència autors com Esquil, Zorrilla, Calderón… o Hitchcock! Tot plegat, un deliri brillantment embastat que podria comparar-se, fins i tot, amb el fenòmen sèries que s’ha imposat els darrers anys a les plataformes digitals.

Perquè, què significa el 01 del títol? Evidentment, l’obra no s’acaba aquí. La proposat només ens duu fins al final del primer acte. I d’actes, en té cinc, Hamlet! N’hem d’esperar quatre obres més? Tot ho sembla indicar. Estarem atents!

Sergi Belbel ens proposa una revisió ben original i amb tocs d'humor del tan conegut i interpretat text de Shakespeare.

Partint d'un format monòleg del propi personatge de Hamlet, caricaturitzat, va repassant les escenes de l'obra que l'ha fet mundialment famós.

Enric Cambray es posa a la pell d'aquest Hamlet i ofereix una interpretació digna del seu ja demostrat gran talent. Ell sol ens condueix amb recursos lumínics, sonors i visuals per la història del príncep. No té dret a opinar i donar el seu punt de vista a l'autor que l'ha fet tan famós? Sergi Belbel l'hi ha donat aquest dret, però no només a ell, sinó a tot el públic que, hagi vist o no l'autèntic Hamlet, farà unes bones rialles. I els que com a actors hagin tingut la sort d'estudiar o interpretar aquest text, ben segur que gaudiran.

Mai pensava que veuria un Hamlet i riuria cada dos minuts, i això ho aconsegueix d'una forma fluida, propera i contemporània, Sergi Belbel.

Dues hores que passen ben aviat i et deixen amb ganes d'estar-hi dues hores més. Som a temps de demanar una segona part? Crec que tots els que passem per Hamlet.01 ho estem desitjant.

És el cap de setmana d'aniversari del Teatre de l'Aurora. Ja són 25 anys de teatre i ens ha regalat (només pels amics del teatre) una obra per llapar-se els dits.

Si, possiblement pensem que és una nova revisió del Hamlet que s'ha vist moltes vegades. I aquest és el primer error de tots. És una revisió, però que ens explica el mateix Hamlet. Agafa la seva obra i ens va fent una repassada de les diferents escenes de l'obra. Però només el primer acte.

Ens fa veure Hamlet amb uns ulls diferents. Ens detalla que passa exactament, i pels profans d'aquesta obra veuen que implica les rèpliques de cada personatge. El motiu d'aquestes, i que significa en l'obra i també en les futures obres que veiem. Ens fa veure una forma diferent de gaudir del teatre. L'Enric omple l'escenari. Amb molt poca escenografia, un lloc de llums que controla ell mateix i una mica de fum ens deixa entrar en el seu món. Hi ha moments màgics que sembla mentida que no tingui un treball tècnic al darrera i amb tan poc pugui crear moments magnífics. Enric fa el que sembla impossible, que puguem riure amb aquest text. I molt és degut al seu saber fer, com hem vist anteriorment, com en la direcció que s'ha fet d'aquest monòleg. No ens recita el text i poc més. L'estripa, ens l'explica i ens fa que vulguem seguir en la següent escena, el següent acte fins al final de l'obra. Et quedes amb ganes de més. Podeu veure la resta de la meva opinió al següent ennlaç