Sinopsi

El gran antiheroi shakespearià arriba al Lliure per posar a prova, un cop més, la seva incontestable i contemporània profunditat humana. Sense Shakespeare no som res. Sense Hamlet, no som ningú.

LES PARAULES DEL DIRECTOR

Què ens passa? Per què aguantem la burla d’aquests temps, l’abús dels opressors, els insults dels superbs, l’amor menyspreat, la lentitud de la justícia, la poca vergonya del qui mana o la violència dels indignes contra el mèrit pacient? Cal desenterrar més actes corruptes? O encara queda terra que els tapi als nostres ulls? Ens calen proves més sòlides? És la consciència qui ens fa covards a tots i fa que els colors naturals de la nostra determinació es tornin pàl·lids sota l’ombra del pensament i que les grans causes i els objectius més elevats, amb tanta reflexió, es desviïn del camí i perdin el nom d’accions? La por ens frena? Som prínceps a Elsinor? Som o no som?
Som, potser parlo de la meva generació, conscients de la putrefacció del regne, de la corrupció dominant, sabem que es pot somriure i ser un canalla al mateix temps. Com en una presó, no trobem la sortida, i totes aquestes coses ens fa sentir indignats i desconcertats alhora. Ens preguntem què hem de fer. Voldríem articular respostes i accions encertades contra tot això. I quan ens aturem per estudiar com fer-ho, una vegada i una altra topem amb contradiccions que no sabem superar. No sabem resoldre amb determinació el nostre paper, perquè ja no ens creiem aquesta tragèdia de venjança. Som Hamlet.
Pau Carrió

Idioma:
Català

Sinopsi

LES PARAULES DEL DIRECTOR

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 9

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

“Llavors ballem” a ritme de Shakespeare!

Hi ha maneres i maneres de representar "Hamlet", però la proposta de Pau Carrió atrapa fins a límits inesperats. Shakespeare ja pot estar content amb les representacions dels seus textos que s'estan fent actualment a Barcelona. Amb una escenografia força senzilla i acompanyats d'escàs atrezzo, Pol López i la resta flueixen sobre l'escenari. Crec que mai no havia vist ningú gaudint tant fent teatre com Pol López en moments d'extrema bogeria, qui sap si provocada o natural, amb una banda sonora lluny de l'època del clàssic. Quasi 3 hores amb entreacte que es van fer cinc minuts, potser per la interacció esporàdica dels actors amb el públic, o potser per la capacitat de representar un personatge clàssic sent conegut com a actor d'humor. Felicitats a la companyia i felicitats a tots aquells que tingueu a les vostres mans una entrada...la resta és silenci!

05/06/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

És Hamlet Pol López o Pol López Hamlet?

Pol López és Hamlet, un Hamlet que ens parla directament als ulls, que no parla amb ell mateix o amb Déu, que ens explica el seu profund dolor davant de la mort del seu pare, que coneix qui l’ha matat però que no sap com desemmascara-ho, que ens transmet la seva alegria i ens fa participar quan confirma la identitat de l'assassí, un Hamlet a la fi proper i humà, molt humà. El gran antiheroi shakespearià arriba convertit en un heroi de la mà de Pau Carrió.

Entrem a la sala i trobem una gran capsa grisa, buida, plena de portes. Dos graons per accedir des de la platea, plens d’espelmes i flors que són retirades just al punt de començar la representació. Una escenografia molt senzilla, gairebé sense elements que ens puguin distreure.

Acompanyen a Hamlet uns excel·lents Eduard Farelo en el paper de Claudi, l’oncle germà del rei assassinat; Xicu Masó en el doble paper de Poloni, conseller del rei i d’enterramorts (molt reeixida per cert l'escena de l'enterrament d’Ofèlia); Rosa Renom en el paper de Gertrudis, la mare de Hamlet; Maria Rodríguez, una dolça, innocent i enamorada Ofèlia; Marc Rius en el doble paper de Laertes, germà d’Ofèlia i Guildernstern amic d’infantesa de Hamlet i “contractat” pels reis per fer tornar el seny a Hamlet.

Han estat quasi tres hores que ens han passat volant, absolutament pendents del que passava a l'escenari amb un Hamlet que hem sentit proper i que ens ha fet vibrar i aplaudir amb ganes. Senzillament BRUTAL!

Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gPV

28/03/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Som o no som

Pel fet que es tracta, amb tota probabilitat, de l’obra de teatre més coneguda i emblemàtica de la història, és natural que, cada cert temps, ens arribi una nova adaptació de Hamlet. Diuen els entesos que cada generació té l’obligació de fer-se’l seu. De fer la seva pròpia lectura. Potser tenen raó (o potser no), però el cas és que, voluntàriament o per accident, aquesta versió de Pau Carrió carrega de manera formidable, l’esperit d’indignació dels temps actuals. Representada a sobre d’una escenografia freda i hostil, el director de la també interessant Victòria d’Enric V ha aconseguit perpetrar la solidesa del seu dramatisme, acompanyant-lo d’un espai sonor esfereïdor. Carrió sap el que es fa i, per aquest motiu, ha apostat sobre segur amb un repartiment encertadíssim.

Un brillant Pol Lopez encarna aquesta visió del príncep shakespearià una mica més aspre i cínic de l’habitual. Així queda plasmat, en certa forma, l’empipament dels joves contemporanis i la seva sensació d’incertesa i absència de futur. Amb ell, l’altra gran interpretació d’aquest muntatge on, en realitat, tots estan a l’altura, ve de la mà de Maria Rodríguez i la seva fràgil i emotiva Ofèlia.

És, en definitiva, un espectacle valent que s’atreveix a trencar la quarta paret i jugar amb el sentit de l’humor, posant deliberadament en perill el seu to general. No obstant això, se’n surt victoriós i sap recuperar-se dels seus propis riscos. Acostumats a versions dels clàssics massa acadèmiques o, al contrari, completament trillades, és tot un gust gaudir d’una proposta feta amb consciència i eficàcia, que aconsegueix que el text ens parli directament a nosaltres del que som i del que sentim ara i aquí.

27/03/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un Hamlet que passarà a ser recordat com un dels millors

Us donaré unes quantes raons per les quals he qualificat d’imprescindible aquesta nova versió de Hamlet, escrita i dirigida per en Pau Carrió.

–Perquè Pau Carrió fa una versió extraordinària de Hamlet (un clàssic del S. XVII), la tragèdia possiblement més famosa i interpretada, que va escriure William Shakespeare.

–Representat dalt de l'escenari, any rere any d'ençà que es va escriure, segueix sent avui en dia, del tot contemporània. Hamlet és encara avui, quatre segles després, el mirall on podem veure reflectida la nostra societat més actual. Hamlet és aquell personatge que no para mai de qüestionar-se a ell mateix.

–Perquè el mateix Pau Carrió la dirigeix amb mestria, fent d’aquest Hamlet un espectacle d’aquells que en diem rodó i imprescindible.

–Estic segura que passarà a la història com un dels millors Hamlet que s’han fet a casa nostra. D’aquells que se’n parlarà. Llavors podré dir: “Jo la vaig anar a veure”.

–Pau Carrió ha agafat el text de Shakespeare, n’ha triat una part, i l’ha treballat fins a donar-li un estil propi. El resultat és una versió extraordinària.

–L’escenografia de Sebastià Brossa i Pau Carrió és austera i freda, però de gran utilitat i presència. És una espècie de sala enorme, folrada de grans blocs de pedra, simulant el marbre (fred, sobri i elegant), on unes portes camuflades entre les mateixes parets, s’obren i es tanquen durant la representació.

–El vestuari que ha triat Sílvia Delagneu, és del tot actual, i s’adapta molt bé a la versió contemporània que se li ha volgut donar a l’obra. M’ha agradat molt la bata clínica que vesteix l’Ofèlia, imitant un vestit estampat de flors. L’he trobat realment original.

-Pau Carrió ens mostra un Hamlet actualitzat, però sense perdre l’essència del clàssic. Ens mostra un Hamlet que s’angoixa, pateix, plora, riu i fingeix com qualsevol de nosaltres.

–Després de l’èxit d’Enric V, Pau Carrió ho tenia molt clar, el seu Hamlet no podia ser un altre que en Pol López. Creieu-me si us dic que l’ha tornat a encertar de totes totes. La interpretació de Pol López és brutal, extraordinària! És impressionant la quantitat de registres i expressions que és capaç de fer aquest actor durant les tres hores que dura la representació. El seu rostre ha passat del plor a la bogeria en qüestió de segons, el registre de la seva veu és increïble, la seva presència omple el gran espai escènic. És realment extraordinari veure com treballa aquest actor!!!

–Però no ens oblidem de la resta del repartiment: tot un luxe! Realment TOTS, absolutament tots, han estat genials! Un formidable Xicu Masó en el paper de Poloni i divertit enterramorts. M’ha deixat sense alè extraordinària interpretació de la Mar Rodríguez en el paper d’Ofèlia. Sobretot en el moment de la bogeria, que ha estat impressionant. Repeteixo extraordinària! Què us haig de dir d'Eduard Farelo en el personatge de Claudi (germà del Rei Hamlet i oncle del príncep Hamlet), del millor que l’he vist fer dalt d’un escenari. Ha fingint a la perfecció el seu paper de persona honrada dins la seva hipocresia. Per descomptat que en el seu paper d’Espectre, ha estat realment increïble. Molt ben caracteritzat i amb una veu totalment d’ultratomba. La seva interpretació junt amb la d’en Pol López és del millor que he vist fins ara, quant a la representació d’aquests personatges; m’atreviria a dir que serà difícilment superable en futures representacions d’aquest clàssic, ja que deixen tot dos el llistó molt alt. Rosa Renom és una actriu amb una gran trajectòria teatral, i de nou ho torna a demostrar en el seu paper de Gertrudis, la mare de Hamlet, una dona on la seva satisfacció està per damunt de tot, i que representa la infidelitat. Genials interpretacions d’en Pau Vinyals i en Marc Rius, que donen vida a Rosencratz i Guildersten, representants de la deslleialtat i suposadament els amics del príncep Hamlet. I també interpreten a Horaci (símbol de lleialtat a Hamlet, i l’únic supervivent de la tragèdia), i Laertes (fill de Poloni i germà d’Ofèlia).

–M’ha agradat molt que el director hagi trencat la quarta paret, ho he trobat molt original. Tenir en Pol López a quatre pams, mirant-me directe als ulls i dir-me quins ulls tan macos tens… encara que sigui part del text de l’obra, m’ha fet enrojolar.

–No recordo on vaig llegir aquesta frase, però crec que és una manera molt encertada de resumir aquesta obra: “És una de les obres que millor desvela els racons foscos de l’ànima humana i conté sentències devastadores sobre els comportaments humans”.

–Per descomptat que no hi ha faltat el monòleg que recita Hamlet mentre sostén la calavera de Yodric (bufó de la cort i amic de la infància de Hamlet, en què recorda les seves virtuts i fa una reflexió sobra la mort i el pas del temps. Ni el duel d’espases del final de l’obra entre Hamlet i Laertes. Possiblement, des del meu punt de vista, ha estat el menys creïble de tota la representació.

–Quasi tres hores de representació que s’han passat volant, això és un bon senyal.

El públic dempeus hem aplaudit amb ganes. Els actors han sortit, una i una altra vegada a saludar. Ha estat una obra de teatre que no oblidaré mai.

No us puc animar a anar-hi, ja que les entrades estan exhaurides. Però estic totalment segura que es tornarà a programar per la temporada vinent. Jo, sens dubte, repetiré!

27/03/2016
Hebert Parodi

Una de les propostes amb més “hype” de la temporada passada i aquesta. És curiós: hi hauria d’haver una paraula per definir que el que no t’atreu d’una cosa és allò que t’agrada. D’entrada (una altra heretgia, i van…) el Pol López em cansa una mica, manies meves (la dicció i cantarella habituals), jo acabava de llegir l’obra i tenia ganes de Hamlet ben seriós i tràgic i em trobo humor (massa i en crescendo), interpel·lacions al públic i arrufo el nas. Així que a la mitja hora estava decebut.
Però llavors me n’adono que és “Hamlet by Pol López” i caic, ara sí, en que aquest actor és enorme. Omple un escenari grandíssim, alt, que empetitiria a qualsevol, però no a ell. I no li treus els ulls de sobre. Una bèstia escènica, que s’ha fet seu el personatge i li ha donat una (o dues) voltes i sí, veus la seva bogeria i dolor i l’entens. I ja hi haurà més oportunitats de veure un Hamlet sobri però no tantes de veure aquesta adaptació.
El meu millor: quan balla, sol, “Alors on danse”. Ho dic seriosament: potser la millor escena que he vist aquest any.
El menys millor: Hamlet al Lliure. Una de les propostes amb més hype de la temporada passada i aquesta. És curiós: hi hauria d’haver una paraula per definir que el que no t’atreu d’una cosa és allò que t’agrada. D’entrada (una altra heretgia, i van…) el Pol López em cansa una mica, manies meves (dicció i la cantarella) i jo acabava de llegir l’obra i tenia ganes de Hamlet ben seriós i tràgic. I trobo humor (massa i en crescendo), interpel•lacions al públic i arrufo el nas. Així que a la mitja hora estava decebut. Però llavors me n’adono que és “Hamlet by Pol López” i caic, ara sí, en que aquest actor és enorme. Omple un escenari grandíssim, metàl•lic, alt, que empetitiria a qualsevol, però no a ell. I no li treus els ulls de sobre. No pots. Una bèstia escènica, que s’ha fet seu el personatge i li ha donat una (o dues) voltes i sí, veus la seva bogeria i dolor i l’entens. I ja hi haurà més oportunitats de veure un Hamlet sobri però no tantes de veure aquesta adaptació.
El meu millor: quan balla, sol, al ritme modern de quelcom que em recordava els Louise Attaque. Ho dic seriosament: potser la millor escena que he vist aquest any.
El menys millor: S’ha d’estar ben boig per caure rendit davant aquesta Ofèlia.tan fluixa i desdibuixada.

02/07/2017
Anna

Como siempre, voy al revés del mundo. Entre las opiniones (exageradas) de la gente y que el espectáculo llevara meses con las entradas agotadas, esperaba algo más impactante pero no ha sido así. Pol López me encantó en El Curiós Incident del Gos A Mitjanit (el montaje completo me pareció una maravilla). Y en muchos momentos me recordaba al personaje de esa obra, lo cual, para mí, era muy extraño y poco adecuado. En numerosas ocasiones no entendía lo que decía. Me ha gustado más el resto de la compañía que él. Lo poco que había de espacio sonoro me ha parecido un desastre. Adoro a Benjamin Clementine, pero no pega, no crea la atmósfera adecuada (y menos a ese volumen atronador). No dudo de que López es un gran actor pero me parece exagerado todo lo que he oído acerca de este espectáculo.

27/06/2017
Josep Via Santacana

Disculpes com es facil deduir volia dir al final que era recomanat per a qui NO li agradi el teatre dons despres de aquest Hamlet considero cambiara de opinió, al reves de lo escrit en forma erronea,faltaba el NO

14/04/2016
Josep Via Santacana

Vaig asistir a Hamlet amb unes expectatives molt altes per tot lo referenciat sobre aquesta obra i especialment sobre el treball interpretatiu de Pol López i aixó de entrada pot facilitar la decepçió, en absolut . Considero la seva interpretaçio es genial, m atreviria a dir el millor Hamlet posible, autentic, absolutament creible i proper en tot moment a nosaltres, els gracies a la capacitat de comunicaçio seva i de tot l ´equip artistic amb una versió i direççio de Pau Carrió, que com abans habia fet amb “Ivan i els gossos” forman un tandem perfecte.Reconec no soc dels que Shakespeare els hi entra facil, dons aquesta vegada m he sentit com abduit desde el primer moment fins al final, una adaptaçio de Pau Carrió absolutament vigent i al mateix temps fidel al text original. El rest del repartiment al millor nivel, en papers fets a mida. Caldria afegir l acert del espai escenic, la iluminació, el so, tot perfecte al servei de una interpretaçio genial, per acabar nomes desitjar que en futurs treballs mantingui el nivell, d´ aquesta interpretaçio,conscient de la imposibilitat de superar-ho,la seva joventut fa que ha arribat al maxim, molt aviat i mantenirse amb aquet nivell de excelencia, no sera facil. Sense dubte qualsevol premi de interpretaçio de aquesta temporada a paper protagonista te un candidat de entrada que no admet discursió a l´hora de ser escollit.Absolutament imprescindible per els teatreros i recomat per a qui li agradi el teatre, despres de aquest Hamlet cambiara de opinió .

14/04/2016
Josep OS

Avui per fi he pogut veure al Lliure aquesta obra que l’espera ha estat llarga però ha valgut la pena. Una magnífica adaptació als nostres dies de Pau Carrió però respectant l’essència poètica del clàssic original. Una magnífica escenografia diàfana i freda sense atrezzos, només unes portes que s’obren i es tanquen perquè entrin els personatges. Res que et pugui distreure, només sentir d’a prop les paraules, els gestos. Carrió trenca la quarta paret fent que els actors, parlin, saludin, mirin als ulls i facin que el públic deixi de ser un simple espectador i passi a ser part del muntatge. Un Pol López que riu, plora, balla, embogeix. Un Pol López que canvia de registre de veu, d’expressió de forma sorprenent. Un Pol López que et té atrapat des del minut un. Un Pol López BRUTAL. La resta de personatges estan interpretats amb un excel·lent treball per un gran repartiment integrat per Eduard Farelo (Claudi), Xicu Masó (Poloni / enterrador), Rosa Renom (Gertrudis), Marc Rius (Laertes / Guilderstern), Maria Rodríguez (Ofelia) i Pau Vinyals (Horaci / Rosencrantz). Cada nova obra que veig interpretada per Pol López fa que la meva admiració cap al seu treball vagi in crescendo, i avui us asseguro que m’ha emocionat i perquè no dir-ho, saltar alguna llàgrima. Un Hamlet que tarderé a oblidar. Espero la reposin i no fa falta que digui que és imprescindible. Jo repetiré

13/04/2016

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Ser i només ser un teatre inclusiu

“Ser o no ser”. O més ben dit: “Com ser en un món on no se’m pren consideració pel fet de tenir síndrome de Down?”. Aquesta és la pregunta que […]

19 setembre 2022

Pol López, el Hamlet del ‘No future’

Pol López és Hamlet. Després de fascinar el públic amb el Cristopher d’El curiós incident del gos a mitjanit que li ha valgut el Premi Ciutat de Barcelona, ara encarna […]

15 març 2016