Hamlet Aribau

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Hamlet Aribau dirigit per Oriol Broggi és un projecte teatral de la Perla 29 i Grup Balañá que fusiona cine i teatre. Descobreix el pop up teatral de Barcelona; la transformació de l’emblemàtic Cinema Aribau durant només 9 setmanes.
La tragèdia més famosa de la literatura universal en un espai únic.

Sinopsi

Aquesta és una història de venjances i dolors. Hamlet, fill del rei de Dinamarca mort recentment, descobreix, per l’aparició del fantasma del seu pare, que va ser assassinat de manera terrible. Fou el seu propi germà, Claudi, que el va enverinar a traïció i després va esposar-se amb la seva dona, la reina Gertrudis, mare de Hamlet, per fer-se amb la corona. El príncep comença a posar-ho tot en dubte. Qui diu la veritat? És real l’aparició? A qui ha de creure?

Per desemmascarar el crim inconfessable, Hamlet traça un pla i, fent-se passar per boig, orquestra una representació teatral que haurà d’evidenciar el crim del seu oncle. Però la tragèdia que sacseja la cort de Dinamarca és tant profunda, que per veure la llum finalment haurà de cobrar-se moltes vides. Un camí de morts innecessàries o inevitables, com ara la malaurada Ofèlia; un camí existencial pel qual Hamlet ha esdevingut una de les grans figures eternes de la literatura.

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 9

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

La resta és silenci

Quantes aproximacions i versions del text de Shakespeare s’hauran fet des de la seva publicació al segle XVII? Segur que es poden comptar per milions i per això és complicat i, alhora, tot un repte enfrontar-se a un text conegut i traslladat a l’escenari (i al cinema) des de mil visions diferents. Però quan es coneix el text i s’estima i aprecia cada vers es pot trobar una manera nova. I és exactament el que demostra i fa Oriol Broggi en aquesta ocasió.

El muntatge audiovisual i sonor d’aquesta versió del clàssic de Shakespeare captiva i emociona. El text està agafat amb tendresa i es posa al servei d’una exposició propera, intensa i també afable. Broggi accentua de manera atrevida i molt interessant les parts hilarants i còmiques de les intervencions de Hamlet -i de Poloni- per donar-hi ritme i crear una complicitat amb el públic que algunes versions han oblidat, però que es troba intrínsec al text del Bard.

La successió d’escenes, meravellosament interpretades per tot el repartiment, estan filades amb el suport audiovisual que permet un escenari com és el cinema Aribau. La seva gran pantalla permet introduir en la producció fragments de pel·lícules clàssiques, moments musicals i una visió dels personatges íntima i, a vegades, fora de l’escenari que augmenten la connexió amb l’espectadora. Cada suport visual és un risc que Broggi pren i supera amb èxit. I per acabar d’embolcallar aquesta aventura, se sumen cançons molt ben escollides per ajudar en les transicions de les escenes (playlist que podeu trobar a Spotify, per cert).

Un cop el marc i el text son immillorables, la cirereta del pastís la posen les actuacions, perquè els versos de Shakespeare no son mai tan ben transmesos com quan cobren vida dalt de l’escenari. Guillem Balart assumeix i dona vida a l’esperit primigeni de Hamlet, amb tot el que això comporta: emoció, passió, dolor, venjança, bogeria i comicitat. Aconsegueix passar per tots els estats del seu personatge amb un mestratge absolut, fent seves cadascuna de les paraules que pronuncia, al mateix temps que crea un ambient segur i confortable per al desenvolupament de la resta dels personatges.

Tot el repartiment està sublim adoptant les interpretacions que els hi pertoca en cada moment. Aviso que acabada l’obra tindreu un afecte especial al Poloni de Toni Gomila, les seves intervencions són inoblidables.

Hi ha textos que aconsegueixen traspassar els anys i encara provoquen reaccions i ganes d’afrontar-los des de nous punts de vista, que continuen sent vigents tot i el pas del temps. I cal que continuïn cobrant vida dalt dels escenaris perquè, com es comprova amb aquest muntatge, encara queden moltes arestes per descobrir.

12/12/2021
Cinta Paloma Vila
Teatre Barcelona

Reinterpretant el clàssic

Hamlet Aribau s'emmarca en una aura de condicions especials, sobretot referents a l’espai: un cinema, l'Aribau, reconvertit circumstancialment en teatre per celebrar el seixantè aniversari. Les cadires del públic són les mateixes que a la Biblioteca de Catalunya, i la incomoditat de les butaques seria poc rellevant si no fos perquè la funció dura més de tres hores... Tot i això, l’espectacle de La Perla 29 paga la pena.

Partir d'un text excel·lent ja és una bona base perquè un muntatge evolucioni pel bon camí i, per descomptat, William Shakespeare és el rei de l'escriptura teatral. Les modificacions i afegits que s'entrellacen amb el text original –a fi que els versos del segle XVII es facin més comprensibles– funcionen perfectament alhora que actualitzen la tragèdia més famosa del dramaturg anglès, traduïda al català per Joan Sellent. Hamlet, Ofèlia, Poloni, etc. són personatges cabdals en l'imaginari col·lectiu de qualsevol amant del teatre.

El text és un punt de partida immillorable, dèiem, però llavors falta posar-hi la resta: un repartiment potent amb unes interpretacions convincents; un disseny adequat de llums, so i vestuari; un joc audiovisual que tregui profit de la singularitat de l’espai i, per últim, una direcció que imagini i coordini tots aquests processos. Oriol Broggi ens té ben acostumats, i aquesta vegada tampoc decep: l'obra, amb uns quants moments brillants, manté la intensitat empàtica conforme avança la famosa trama.

Aquesta vegada, però, és Guillem Balart qui s'emporta la palma posant-se a la pell del príncep Hamlet amb naturalitat i maduresa. Molt ben acompanyat, això sí, d'actors i actrius en papers secundaris imprescindibles. L'element que podria millorar és l'explotació de l'espai: amb moments més i menys afortunats, la interacció amb la pantalla es produeix, però la força de l’espectacle en viu fa recaure gairebé tot el pes sobre l’escenari de fusta, i el cinema acaba esdevenint més l’espai que acull l’obra de teatre que un recurs per amalgamar les dues formes d’art.

09/12/2021
Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Un shakespeare rodó

Després de llegir el Hamnet de Maggie O’Farrell i seguir corpresos del recent ser o no ser de Pol López ens preguntàvem si les adaptacions o les obres al voltant d’aquest clàssic shakespearià podrien estar esgotades. Aleshores, és el moment on l'Oriol Broggi i la companyia de La perla 29 ens contesten: arriba un Hamlet ben inusual que combina teatre, cinema i televisió.

No es tracta de trencar les formes pel gust de trencar-les. Tampoc d'un desplegament petulant on la innovació reclama per se tot el protagonisme. Més aviat tot el contrari: l'us de la gran pantalla és una manera d’aprofitar sinèrgies, d’unificar l’art, de picar l’ullet (a vegades de forma directe, a vegades caumuflat entre línies) a les pel·lícules i obres que aborden llocs comuns com l’amor, el poder, la venjança i la mort (aquell país que no permet viatgers de tornada) tal i com el propi text de Hamlet fa. Estem davant de la quadratura del cercle: convertir l’obra en un clàssic de clàssics.

I fer-ho, a més, amb actors de talla que durant tres hores s'entreguen als personatges principals, sí; però també donen vida als secundaris; un tour de force amb totes les de la llei. Una aposta per venerar el clàssic de Shakespeare enlloc d'utilitzar el seu nom com esquer. Una obra posada al servei de la universalitat de l'art i no a egos escènics.

09/12/2021
Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Llums, càmera, Hamlet!

Aquesta proposta és un caramel escènic per tres raons. D'una banda, tenim a Hamlet de Shakespeare, possiblement una de les obres més representades de la història, una espècie de bíblia atemporal de la dramatúrgia. D'altra banda, tenim a La Perla 29, una de les companyies més reconegudes del panorama teatral a Barcelona, reconeixement més que merescut com sabreu si heu passat per algun dels seus muntatges a la Biblioteca de Catalunya. Però aquest muntatge afegeix un tercer ingredient a l’equació convertint-lo en una cita indispensable per als amants del teatre textual a Barcelona; el diàleg entre el llenguatge teatral i el cinematogràfic.

Un dels principals atractius d'aquesta obra és precisament el fet d'haver instal·lat un escenari teatral efímer enfront de la pantalla cinematogràfica de major projecció a Catalunya; el cinema Aribau. A més, amb l'objectiu de mantenir la proximitat amb el públic, tan característica dels muntatges de la Perla, una graderia delimita l'espai teatral i estableix un escenari a tres bandes, una cosa a la qual la companyia ja ens té acostumats.

La posada en escena és sòbria al més pur estil de Peter Brook, amb l'artefacte al descobert. Les interpretacions són totes excel·lents, especialment la de Guillem Balart, un Hamlet incansable que omple la sala d'emoció durant les tres hores de representació. En definitiva, un muntatge que compta amb tots els ingredients per a ser gaudit.

No obstant això, la promesa d'un espai immersiu en el qual teatre i cinema dialoguen pot decebre als espectadors que es van acostar a la recerca d'una comunió entre tots dos llenguatges. Imatges fixes en forma de decorat, diverses referències cinematogràfiques projectades i algun enregistrament en directe és tot el que la pantalla ofereix. La proposta audiovisual es queda curta tant a nivell tècnic com narratiu i transmet la sensació que han descuidat el que semblava un dels elements més atractius d'aquest muntatge.

21/12/2021
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Hamlet se’n va al cinema

Hi havia molta expectació davant d'aquest nou Hamlet de La Perla 29. No només pel fet de tornar a adaptar la més famosa obra de Shakespeare (la primera ocasió va ser en el 2009, i amb Julio Manrique de protagonista), sinó perquè aquest cop s'anunciava un esdeveniment únic i irrepetible. La veritat és que fer l'obra en una sala de cinema, i utilitzant la pantalla gegant de l'Aribau com a eix vertebrador, augurava coses molt interessants... Finalment, el resultat ha estat satisfactori però no ha sorprès tant com s'esperava. L'espai llueix monumental, però no és ni acollidor, ni queda ben il·luminat, ni aconsegueix crear tampoc una experiència visual innovadora o transcendent.

El diàleg que s'estableix entre l'obra de teatre i la gran pantalla té moments interessants, malgrat que últimament pocs espectacles obvien el poder de l'audiovisual. En aquest cas, la diferència està en la grandària de la projecció, que a estones ens mostra el que està passant a escena, a estones ens ofereix un fons estàtic (les escales de palau) o en moviment (el cel d'Elsinore), i en d'altres ocasions mostra escenes cinematogràfiques que il·lustren el que està passant. Aquesta última idea potser és la més innovadora, ja que actua com un mirall psicològic del propi personatge. Tots tenim un munt de referents cinèfils dins del cap, i sovint poden aparèixer en situacions quotidianes. Al Hamlet d'aquest muntatge se li apareix Steve McQueen, Thelma & Louise, Charles Chaplin... i molts d'altres. Una decisió escènica interessant que potser no s'acaba d'exprimir al màxim, i que al final sembla més un caprici que un experiment.

El muntatge dura tres hores i transcorre en un escenari completament nu, sense escenografia ni pràcticament atrezzo. La primera part es fa llarga i un pèl farragosa, però la segona queda més concentrada i condensa tota la passió que semblava mancar-li fins a aquell moment. També és en aquesta part on el repartiment s'hi pot lluir més, tot i que l'esforç immens de Guillem Balart com a Hamlet és un fet evident des del principi de l'obra. També m'ha agradat molt el contrapunt còmic de Toni Gomila, així com la veterania de Míriam Alamany i Carles Martínez. Tanquen el repartiment Elena Tarrats, Sergi Torrecilla i Marc Rius. Un total de set actors per a una obra que en la seva versió original té més de vint personatges.

Crec que la idea de fer aquest Hamlet obeeix a motius que segurament desconeixem, però està clar que sempre cal aplaudir que obres tan monumentals com aquesta arribin als escenaris. Assistir a les desventures del príncep de Dinamarca és un luxe que no podem perdre i un deure per a tot bon amant del teatre.

10/12/2021
Albert Rey Sevilla

Guillem Balart, extraordinari intèrpret, és la única cosa que es pot salvar d’aquesta posta en escena pobra i de vegades ridícula que converteix la tragedia en una paròdia de classe B de si mateixa.
Uns actors que no es creien als personatges perque el director segurament els impeia fer-ho, un decorat simple, un gracios sense gràcia, malgrat l’esforç per fer-ho creible de’n Gomila.
El vestuari no estava ajustat a la mida dels personatges i la pobra Ofèlia gairebé arrossegava el mantell.
En fi Broggi, que t’has lluit de valent.
Ves al Temporada Alta que fan molt Shakespeare a veure que tal.

13/01/2022
Vanesa

Qué maravilla de actores. Un 10 para ellos.
Los clips de películas que meten en la obra te descolocan un poco, además no aportan apenas a la historia.
No soy muy fan del minimalismo, eché de menos vestuario y escenarios, pero eso es un gusto subjetivo.
Son más de 3 horas, las sillas que han puesto son cómodas para un rato solo. Acabas molido, pero vale la pena.

10/01/2022
Josep OS

Dissabte vaig anar al cinema (per uns dies teatre) Aribau, a veure aquest Hamlet que dirigeix Oriol Broggi i amb traducció de Joan Sellent i que inevitablement et porta al record del que vam veure el 2009 a la Biblioteca també dirigit per Broggi i en aquella ocasió interpretat per Julio Manrique. No us puc dir quin em va agradar més, però aquest és una lliçó de teatre clàssic amb pinzellades de contemporani i fidel a un text que escoltar-lo és un plaer per als sentits. Un espai escènic nu a diferents alçades, i envoltat de tres grades en forma de u, amb la gran pantalla del cinema al fons i on va passant des de núvols, fins a cantants (David Bowie o Pink Floyd) o trossos de pel·lícules que no vaig veure quina relació guarden amb el tema com El setè de cavalleria o Amèlie i Nino, així com també vídeos que amplien la imatge dels actors. Un vestuari molt sobri tipus abric o gavardina fins als peus que em va semblar molt encertat i una il·luminació de Pep Barcons molt aconseguida que manté l’escena durant tota l’obra a la penombra o llum molt tenue. I pel que fa a la interpretació bé en general però una tant irregulars especialment en la projecció de la veu que en diverses ocasions costava entendre’ls. Però vull fer esment de Toni Gomila que està genial al personatge de Poloni i un immens Guillem Balart amb una perfecta dicció i que es posa a la pell de Hamlet, amb una força inigualable, creïble i sense sobreactuar en cap moment, pell de gallina a més d’una escena. Vaig gaudir molt però ho podia haver fet molt més si hagués estat còmode, 210 minuts assegut a les cadires de la Biblioteca es fan insuportables, i no ho comparteixo però entenc les desercions que es van produir a la mitja part.

13/12/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Emocionado de poder volver a la gran sala del cine Aribau esta vez reconvertida para poder representar esta versión de Hamlet de Oriol Broggi donde busca unir cine y teatro. Además de manera literal porque seguiremos el famoso drama de Shakespeare a través de los actores y de las proyecciones que acompañarán a la gran pantalla.
A la emoción hay que sumarle el gran reparto que tiene la obra. Todos grandes profesionales que personalmente me encantan. Todos ellos!
Comienza la función!
Sentimientos encontrados: la primera parte se me ha hecho algo tediosa. Problemas con la iluminación que hacían la puesta en escena muy oscura y a la que se iluminaba la visión de la pantalla de cine se hacía difícil de ver.
Otra cosa que no me ha gustado es el tema de la música y las imágenes de grandes producciones de cine que personalmente me distraían de la historia y no me aportaban demasiado.
Media parte. Y comienza el drama de la historia. Y aquí es cuando todo coge fuerza. Interpretaciones cargadas de sentimiento y dolor. Música que acompaña a las escenas muy bien seleccionadas. Maravillosa escena del duelo de espadas y un final épico que me ha hecho levantarme de mi butaca (qué por cierto… 3 horas y media en esas sillas incomodosimas es un NO en toda regla).
Así que en general este Hamlet si me ha convencido.
Podría mejorarse pero la he disfrutado muchísimo!

10/12/2021