Hausson: Carnaval de màgia en dues parts

Sinopsi

El joc i la màgia, el joc i l’engany. “He anat descobrint que no hi ha diferència entre un joc de mans i un poema: tots dos són una metamorfosi de la realitat, una sorpresa per a la persona intel·ligent”, diu Joan Brossa en la seva “espurna biogràfica”.

El carnaval es troba en l’origen del teatre. Un origen bàquic, tal vegada en l’origen de la màscara i la disfressa, a l’origen del transformisme i del music hall. I la màgia es troba també en els orígens dels mil·lenaris rituals egipcis. Un art, aquest, característic dels tres reis mags de l’orient brossià: Fregoli, Méliès i Houdin. Aquests també, doncs, serien els referents de Hausson que en aquest nou espectacle desdobla fins i tot el mateix teatre. I així, dins d’un teatre en fa aparèixer dos amb dos espectacles diferents que es donen l’esquena l’un a l’altre i que, alhora, configuren l’univers de Hausson i Brossa. La depuració poètica de l’il·lusionisme i la rauxa del cabaret.

SINOPSI

Un espectacle en dues parts: Duet i The magic of the sixties.

Primera part: Duet (Amb números de la Gran sessió de màgia en dues parts, de Poemància i d’accions delTeatre Irregular de Joan Brossa)

Un espectacle visual de màgia i poesia escènica amb diferents números de prestidigitació des de l’estil poètic de Hausson sobre un conjunt d’accions creades per Joan Brossa. La mirada del poeta damunt d’un dels gèneres –la màgia- més estimats per ell, així com també un strip-tease i un ballet procedents de la seva Poesia Escènica. Entre el music-hall i el teatre, Joan Brossa recupera i recrea un dels gèneres parateatrals més tradicionals i populars, la màgia, a través d’un ritme que recorda el cinema. Hausson, a Carnaval de màgia, combina la perfecció del gest, les tècniques de la manipulació i l’encant dels efectes màgics, a la manera d’un actor que interpreta el paper d’un il·lusionista. Un espectacle en el qual cal deixar-se conduir, sense raonar, a través de la sensibilitat.

Segona part: The magic of the sixties

Números inèdits en el repertori de Hausson, números visuals i números que requereixen la complicitat del públic. Tot un embolcall que rememora la posada en escena dels números de màgia del cabaret dels anys seixanta.

Tot el glamour i la seducció del cabaret americà amb atmosfera d’alcohol i marihuana. Un taronger que floreix i dóna fruit davant dels nostres ulls. “New York, New York” és un recorregut per Manhattan. Un sopar de nit amb còctel final. De fet, tot un passeig al voltant de l’imaginari deltechnicolor. Enyorança, enyorança dels seixanta.