Heroïnes o res és una obra sobre un grup de joves artistes de perfils molt diversos que han aconseguit portar al teatre una revolucionària obra de teatre. Una companyia que se sent fora del sistema i que es trobarà amb un actor amb esclerosi múltiple, Bruno Bergonzini, amb qui comparteixen la ràbia i la necessitat de fer art per canalitzar-la.
Sinopsi
Un grup d’artistes joves, de perfils molt diversos però totes vingudes dels marges i amb la voluntat de fer un teatre revolucionari que doni la volta a la societat, han aconseguit fer una obra en un dels teatres públics més importants del país. Estan enfadades amb el món, i amb raó. Com a companyia, i a nivell personal també, se senten desemparades, i senten que ara mateix la seva única solució vital és fer aquesta obra, que viuen com un cavall de Troia amb què fer petar la cultura que les envolta i les ofega.
En el seu camí, se’ls creuarà un actor que, vint anys enrere, va deixar de treballar per causa de l’esclerosi múltiple i ara viu apartat de tot, intentant sortir d’una depressió que ha normalitzat des que la malaltia degenerativa va entrar a la seva vida.
Potser tenen poques coses en comú, però sí que comparteixen la ràbia i la necessitat de l’art per canalitzar-la.
Un grup d’artistes joves, de perfils molt diversos però totes vingudes dels marges i amb la voluntat de fer un teatre revolucionari que doni la volta a la societat, han aconseguit fer una obra en un dels teatres públics més importants del país. Estan enfadades amb el món, i amb raó. Com a companyia, i a nivell personal també, se senten desemparades, i senten que ara mateix la seva única solució vital és fer aquesta obra, que viuen com un cavall de Troia amb què fer petar la cultura que les envolta i les ofega.
En el seu camí, se’ls creuarà un actor que, vint anys enrere, va deixar de treballar per causa de l’esclerosi múltiple i ara viu apartat de tot, intentant sortir d’una depressió que ha normalitzat des que la malaltia degenerativa va entrar a la seva vida.
Potser tenen poques coses en comú, però sí que comparteixen la ràbia i la necessitat de l’art per canalitzar-la.
- Direcció:
- Títol original:
- Autoria:
- Any del text:
- Dramatúrgia:
Iván Morales - Ajudantia de direcció:
Marc Cartanyà
Carla Tovias - Direcció tècnica:
Ventura López Kalçasz - Escenografia:
Judit Colomer - Il·luminació:
Judit Colomer - So:
Jordi Busquets - Vestuari:
Marc Udina - Moviment:
David Climent - Producció:
Los Montoya
Amici Miei Produccions
Teatre Nacional de Catalunya - Producció executiva:
Ariadna Castedo
Júlia Simó Puyo