Homes, la comèdia musical - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sinopsi

Homes, la comèdia musical és una peça de nova creació i autoria catalana signat per un tàndem prodigiós: Carol López i Sergi Belbel; i que s’inspira en el fenomen teatral Homes! de T de Teatre (1994). Una comèdia musical fresca i actual amb música original de Marc Parrot, protagonitzada per cinc actrius excepcionals amb grans dots còmiques: Anna Barrachina, Agnès Busquets, Mireia Portas, Alba Florejachs i Glòria Sirvent.

SINOPSI

El muntatge apel·la directament el públic i, mitjançant un text àcid i cançons originals interpretades en directe, el fa reflexionar sobre què suposa ser un home i una dona avui en dia, i si els dos sexes estan condemnats a no entendre’s.

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 9

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Prescindible

“Homes, la comèdia musical” és una nova versió d’Homes de les T de Teatre que el mateix Sergi Belbel va dirigir fa més de trenta anys. Malauradament no m’ha acabat de convèncer.

Pensar en “Homes,...” com una comèdia musical fresca i divertida per entretenir a tot tipus de públic, crec que ha estat un error. Penso que només un sector molt reduït de la sala ha trobat divertit els esquetxos i cites que s’han dit durant tot l’espectacle. No us vull enganyar, excepte algun esquetx m’ha fet riure, el noranta per cent de la proposta l’he trobat avorrida i molt carregada de tòpics. Les "diferències" entre l'home i la dona, que segons l’espectacle encara marquen el comportament de l'home i la dona contemporanis, estan basats en aquell home retrògrada que gràcies a deu avui estan a punt de caducar.

Una posada en escena molt vistosa, una composició musical de Marc Parrot variada en estils, i cinc grans actrius còmiques (Anna Barrachina, Agnès Busquets, Mireia Portas, Alba Florejachs i Glòria Sirvent) no ha estat suficients per salvar aquest espectacle.

Tot i que a primera fila hi havia una espectadora emocionadíssima ballant i saltant com una boja. Aquesta es va divertir, i es que hi ha d’haver gent per tot.

10/03/2017
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Actualització fallida

La bona fama de la companyia T de Teatre que, tot i el temps i la seva evolució com a grup, encara perdura té el seu inici en el fenomen teatral que va suposar el seu espectacle Homes! l’any 1994. La irònica anàlisi sobre la masculinitat feta des de la veu i punt de vista de cinc dones va resultar, llavors, una proposta original, fresca i molt divertida que va aconseguir connectar de manera brutal i inoblidable amb el gran públic. El principal repte, doncs, d’aquesta nova adaptació era el de suportar la comparació amb el bon record que tots tenim de la primera versió. Competir amb un record és una tasca difícil, ja que la nostàlgia tendeix a idealitzar allò que ens va fer feliços i, per tant, d’entrada, tenia totes les de perdre. Idealitzat o no el material original, el cas és que la comparació, al final, ha resultat el menor dels seus problemes.

Aquesta reinvenció que, en teoria, hauria de ser més actual i moderna, ha optat, per alguna estranya raó, per una factura, un to i un esperit totalment anacrònics. El seu sentit de l’humor és molt antic, fent servir estereotips molt desfasats i una idea de l’home tan arcaica que no funciona ni com a crítica. Falta enginy, matisos, intel·ligència. I té moltes mancances de text a causa d’haver estat construïda amb improvisacions.

En definitiva, no és efectiva ni memorable. Ni tan sols com a entreteniment comercial aconsegueix estar a l’altura de les expectatives. Les cançons sonen bé però es troba a faltar que aportin més humor. En realitat, Carol López ha posat massa pes sobre el talent humorístic de les actrius que, moltes vegades, salven els gags amb el seu carisma, però moltes altres només fan el que poden. D’acord que la part final té més força i les reivindicacions feministes són vistoses però això no salva el conjunt d’una olor de naftalina que no li correspon i que s’hauria d’haver pogut evitar.

09/03/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

A vegades les readaptacions no resulten

El problema que poden tenir les readaptacions d'obres, que han gaudit de reconeixement i èxit, és que no compleixin expectatives. I això és el que ens ha passat amb aquesta nova versió d'HOMES. Ens hem trobat amb una proposta plena de tòpics i totalment desajustada amb la realitat actual.

Aquest és un muntatge de nova creació signat per Carol López i Sergi Berbel inspirat en el fenomen teatral HOMES, creat l'any 1994. Una comèdia "musical" sobre els rols de gènere en la societat actual.

Sergi Belbel repeteix aventura en l'apassionant món de les relacions de parella després de participar en el muntatge de T de Teatre l'any 1994. Per Carol López aquesta és la seva primera aventura musical, ella és autora i directora d'escena especialitzada en l'art de la comèdia.

La música original és de Marc Parrot que afirma que amb aquest muntatge ha ampliat el seu registre transitant per diferents estils, tango, pop, rock...

La proposta manté l’estructura d’esquetxos amb cinc dones vestides d’home. Les actrius escollides han participat en el procés de creació, són Anna Barrachina, Agnès Busquets, Alba Florejachs, Mireia Portas i Glòria Sirvent.

Es manté només un dels esquetxos, el del "Ramon" que ha de respondre a l'eterna pegunta de les dones després d'anys de convivència: Tu m'estimes?. La resta d'escenes són de nova creació. Curiosament, hem de confessar que l'escena del "Ramon" és dels pocs moments que vàrem gaudir plenament de l'espectacle..... i quan la vàrem veure, encara no sabíem que era l'única basada en l'espectacle de fa 20 anys.

Sincerament ens ha decebut molt perquè l'hem trobat anacrònica i plena d'estereotips, un "divertiment" que pretén provocar el riure i que en el nostre cas no ho ha aconseguit, tot i que hem de dir que al nostre voltant hi havien persones que no han parat de riure en tot moment.

Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ

07/03/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Homes, de cromanyó

Molt poquet en queda de l'"Homes" que Belbel va escriure i les T de Teatre van interpretar a mitjan els 90. Aquesta nova versió reescrita pel mateix Belbel i Carol López, que també duu a terme el muntatge, renuncia a la ironia i a l'allò subtil tan necessari per a què les batzegades siguin de veritat contundents. Aposta, en canvi, pels acudits rudes i el traç gruixut, característiques del teatre que confia poc en l'espectador.

Sí que sembla que l'objectiu del nou "Homes" segueix essent posar en evidència el masclisme que roman intacte en la societat de 2017, però l'error de plantejament és flagrant. Els homes que durant més de tres quarts d'hora interpreten Anna Barrachina, Agnès Busquets, Alba Florejachs, Mireia Portas i Glòria Sirvent són tan estereotipats que van més enllà de la paròdia, i acaben en l'esperpent, en el pitjor sentit de la paraula. Probablement, hauria estat molt més eficaç i, segur, molt més punyent, que els cinc homes fossin més reconeixibles entre la majoria en lloc de canis i homes de cromanyó que, de tan caricaturitzats, inspiren més tendresa que fàstic.

Omplir el Condal durant tres mesos és un desafiament, i les concessions potser poden explicar-se en aquest sentit, però l'entreteniment pur i dur també exigeix bon tracte i subtilitat. Un altre dia serà.

11/03/2017
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Tòpics passats de moda

Fins i tot els estereotips cal actualitzar-los, de manera que, malgrat que encara estem molt lluny d'aconseguir la igualtat entre homes i dones, els tòpics sobre els gèneres vigents l'any 2017 tenen poc a veure amb els dels anys 90 (i encara menys amb els dels anys 70, per posar un exemple).

Malauradament, els artífexs d'aquesta suposada adaptació de la comèdia Homes! de 1994 no ho han tingut en compte i han posat en peu un espectacle que neix vell i passat de moda, amb acudits i tòpics anacrònics i una posada en escena que no destaca per res.

Totalment prescindible.

Més informació a Somnis de teatre

10/03/2017
lilian lobo mazon

Em va agradar molt. Vaig anar-hi amb ma mare i ens vam fer un tip de riure. Es mofen dels tòpics també femenins, no és una obre on critiquen als homes, al menys, jo ho vaig entendre així. La part musical fa l’espectable més divertit i amè.

28/03/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Tengo que reconocer que hoy iba al teatro con un poco de pereza! Un musical en el que hablan de los hombres. Los ponen a parir y los ridiculizan al máximo! No me apetecía nada…
Luego al entrar en el Condal me he llevado la sorpresa que han cambiado todas las butacas y son mega cómodas. La cosa mejora…
Y enpieza la obra! Y flipo bastantes! Me encuentro con un musical muy divertido. Se meten con los hombres: si! Pero también con las mujeres! Y lo hacen con gusto!
Las canciones compuestas por Marc Parrot me han encantado: bonitas, con mensaje y pegadizas (aún estoy tarareando la canción final) jajajaja.
Las actrices maravillosas! Pero tengo que resaltar a Mireia Portas y SOBRETODO a Alba Florejachs! Se puede tener más talento? Son geniales! Me encantáis!!
Y encimaaaa… la escenografía es preciosa. Modesta pero preciosa! Cuánto hace una cortina roja y una buena iluminación! ES QUE ME HA ENCANTADO!
Si buscas algo entretenido y divertido! No lo dudéis!!

10/03/2017
Silvia L. M.

Doncs jo Josep, no salvava ni les veus… Em van semblar forçades, havent d’imitar el to d’homes i xisclones quan interpretaven a dones… I el mateix a l’hora de cantar. I sí, en quant a complicació de les cançons, l’esperava més elevada. Una decepció total, ja que li tenia moltes ganes.

06/03/2017
Josep OS

Ahir vaig estar al Condal veient aquest espectacle al qual anava amb certes ganes, recordant la versió que sobre l’any 94 va fer T de Teatre. Aquella vegada ho vaig passar molt bé però malauradament no puc dir el mateix d’ahir que em vaig avorrir solemnement. Ja el principi vaig dir ui !!, cinc veus recitant vint i tantes frases de famosos sobre l’home. Tot seguit monòlegs àcids i un collage de situacions quotidianes portades a l’extrem, seguit d’escenes buscant la complicitat de l’espectador i moltes d elles fins i tot grolleres i .carregades de tòpics. El públic reia però a mi no em van treure ni un somriure. Els números cantats ho fan amb mùsica enllaunada de diferents estils rock, cabaret, pop i amb lletres que em van semblar molt simplònes. Per contra, l’escenografia sòbria però molt eficient em va semblar perfecta. I per descomptat el millor de l’espectacle és la interpretació de les cinc actrius sense distinció Anna Barrachina, Agnés Busquets, Mireia Portas, Alba Florejachs, I Glòria Sirvent, que canten, actuen i es mouen de meravella. De ben segur i me n’alegro, serà un èxit de públic però a mi com ja he dit no em va agradar gens.

03/03/2017

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Carol López porta al segle XXI l’exitosa comèdia ‘Homes’

Carol López dirigeix, 22 anys després de la seva estrena, una adaptació d’Homes, l’exitosa comèdia de T de Teatre, ara convertida en musical i portada al segle XXI. Marc Parrot en signa […]

24 febrer 2017