Homes foscos

Es tracta del segon musical, després de Mares i filles, d'una possible trilogia de dos intèrprets, que porta la firma de la compositora Clara Peya, i del dramaturg i director de musicals David Pintó.

Homes foscos és un thriller musical basat en el món literari de Patricia Highsmith, que té com a protagonistes a dos homes. Una historia fosca i turmentosa interpretada pels actors Marc Vilavella i Rubén Yuste. L'estranya relació entre aquests dos homes, et manté enganxat, fins a un final del tot sorprenent, on les pors, mentides i desitjos ocults, ens mostren la seva cara més fosca. Un musical que va in crescendo a mida que transcorre la història, tant a nivell d'intriga com d'interpretació musical.

M'ha agradat tot: l'escenografia, la posada en escena, la música en directe, les lletres de les cançons, les interpretacions, les veus, la il·luminació... absolutament tot! La veritat és que vaig sortir fascinada del teatre. El disseny de l'escenografia de Jordi Bulbena em va agradar moltíssim. Només entrar a la sala hi destaca un gran mirall, que en un principi, eclipsa tota la resta que l'envolta. Més endavant veurem que guarda un significat molt simbòlic al seu darrere. El mirall com a reflexa de l'ànima, ens ensenya sempre tots aquells secrets que s'hi han volgut guardar. Més endavant veurem que no es tracta d'un mirall rígid, la imatge reflectida es deformarà. Ens preguntem: és real el que hi veiem reflectit o són només falses aparences?

La música composta i dirigida per Clara Peya és magnífica! Peya torna a fer brillar el seu estil propi, en un espectacle que desprèn sensibilitat i energia a parts iguals. Una música plena de matisos que van des de melodies plenes de misteri tipus Hitchcock, a d'altres en què es transmet ràbia, amor, desig, sensibilitat, por.... Tot molt ben lligat, fusionant melodies clàssiques amb contemporànies. Clara Peya és única transmetent emocions!! En aquesta ocasió, la música ha estat interpretada magistralment pel músic i pianista Andreu Gallén, que ha sabut transmetre en tot moment l'essència de la música de la Clara Peya. La música d'aquesta compositora és realment molt complicada d'interpretar, però l'Andreu l'ha fet fluir amb elegància i gran mestria. Realment ha estat Brutal!!! El llibret i lletres de les cançons són obra de David Pintó. Tots els diàlegs del musical són cantats. Les lletres de les cançons són totes molt emotives, comencen amb la necessitat de topar amb una història, per acabar amb la necessitat de matar aquesta història.

Boníssima direcció del mateix David Pintó, que ha portat als dos actors Marc Vilavella i Rubén Yuste a l'excel·lència. A part d'unes interpretacions fantàstiques, on podem veure la comicitat que hi ha entre aquests dos actors, són dos cantants amb unes veus realment increïbles, que m'han posat la pell de gallina en més d'un cop. Hi ha un moment coreogràfic, creat per Ariadna Peya, que m'agradaria ressaltar i que penso que és meravellós! L'escenificació dels dos homes durant l'acte sexual, que l'he trobat preciós, poètic i elegant. Meravellós!!!

El disseny d'il·luminació de Xavi Gardés penso que està del tot encertat al llarg del musical. Punts de llum molt precisos i directes. Intensitats de llum molt ben regulades. Tonalitats vermelloses per intensificar els moments de passió i les emocions més fosques.

Haig de dir que ha estat un dels musicals de petit format que més m'ha agradat de tots els que he vist últimament. Repetiria sens dubte. En definitiva, Homes foscos esdevé una d'aquelles peces imprescindibles que ha d'anar a veure tota aquella gent, que com jo, els agrada els musicals. Un musical de petit format d'una gran qualitat musical i interpretativa. És una sort de poder-lo gaudir a casa nostra, a part del luxe d'estar a un pam dels actors que l'interpreten. Feu-me cas, i aneu al Maldà a veure aquesta petita joia. I qui sap..., pot ser fins i tot, acabareu comprant el CD, per poder seguir gaudint de les cançons a casa vostra.

Es tracta d'un musical de petit format, protagonitzat per dos personatges –en aquesta ocasió es tracta de dos homes–, en el que també participa en directe la creadora de la música (Clara Peya), interpretant al piano la part musical.

El seu argument està estructurat com una mena de thriller de l'Amèrica dels anys 40, en el que s'utilitzen els jocs de poder, el maltractament com a eina jeràrquica, el perillós joc de víctima i botxí, les relacions malaltes on la necessitat d'un es converteix en el mecanisme opressiu de l'altre... i on potser en algun moment es poden intercanviar els rols: el que era a sota ara és a sobre... la rata ara fa de gat.

El desig sexual entre els dos homes està sempre present, encara que el sentiment de "culpa" d'un d'ells, no el deixa alliberar-se mai del tot.

Els intèrprets són Rubèn Yuste i Marc Vilavella. Els va escollir David Pintó, perquè va treballar molt a gust amb ells al musical Mar i Cel, on feia d'ajudant de direcció. Les seves interpretacions m'han agradat molt, tant des del vessant de les veus, com també des de la vessant com a actors.

El resultat global, segons el meu punt de vista, és francament bo; vaig sortir del teatre tararejant algunes de les seves cançons que de seguida se'm van quedar retingudes a la memòria.

La nostra crònica sencera es pot veure clicant AQUÍ.

Quan es va estrenar Excítame ja vaig dir que la temàtica criminal i perversa era una mena de petit subgènere dins del teatre musical, especialment el de petit format. Ara arriba Homes foscos, que comparteix amb l'anterior el format, el número d'intèrprets, una trama truculenta i una relació homosexual. Però si en aquella es pecava d'una direcció excessivament conservadora i lineal, aquí s'ha intentat fer una obra més arriscada formalment i conceptualment. De fet, s'esperava molt de la proposta, ja que el duet David Pintó i Clara Peya havia demostrat el seu talent a Mares i filles i ara venia disposat a donar-ho tot amb la que serà la segona peça d'una trilogia amb només dos intèrprets. Si a l'espectacle anterior la parella va estar formada per Nina i Mariona Castillo, ara el torn era de dos actors joves però molt experimentats: Rubén Yuste i Marc Vilavella.

Partint del món literari de Patricia Highsmith, Pintó ha creat una obra on dos personatges amb secrets i passions inconfessables es relacionen davant dels nostres ulls, tot jugant a un joc pervers i perillós. Tot i que reconeixem la tèrbola relació dels dos homes, potser es troba a faltar una mica més d'informació dels personatges i, sobretot, unes transicions més clares en el canvi de rols. El final tampoc és el que més convenç, però podríem dir que tot plegat queda supeditat a la magnífica música de Clara Peya i a un treball actoral i físic de primer nivell. En aquest sentit, cal dir que els dos actors i cantants s'enfronten a una partitura que arriba molt bé al públic però que s'endevina enrevessada per als intèrprets. En definitiva, un repte del que finalment se n'han sortit airosos.