Human

 

“Si una història viu dins teu, tens la obligació de fer-la sortir” William Faulkner

Hi ha una frase que de segur heu sentit més d’una vegada, i que diu “Al pot petit hi ha la bona confitura”. I és que moltes vegades això és el que passa amb la programació d’algunes sales petites, en les que s’arriben a descobrir veritables joies teatrals. Això és el que m’ha passat amb l’obra “human” que he pogut veure a La Vilella. Una perla teatral, que de poc em perdo.

“human” és un muntatge teatral de Pepe Castejón, es tracta del seu tercer projecte com a dramaturg. Una proposta de Dactilar Teatro dirigida per Ana Mirtha Sariego, que ha sabut extreure de cada actor l’essència del personatge. Cíntia Ballbé, Joel Minguet i Jorge Velasco han sabut transmetre, en cada precís moment , les emocions per les que transiten cada un dels seus personatges (seducció, desig, ràbia, dolor, desconfiança, tendresa, odi,...).

L’escenografia m’ha agradat moltíssim. Jordi Rovira ha creat una escenografia dividida en dos espais. Dos mons, dos realitats. Realitat i ficció. Molt visual. Plena de simbolismes, com la terra, les arrels, els llibres, les ampolles buides de licor,... Escenografia de la que no em vaig poder estar de treure’m les sabates i enfonsar els peus nus sota la sorra i sentir la seva frescor. I es que la terra, les arrels són part dels nostres orígens. Les arrels són la comunicació entre el món subterrani i la terra; el riu (dins l’imaginari) és la franja que marca els límits entre la realitat i la ficció.

Amb tot, no podem oblidar-nos en aquesta ocasió de la il·luminació, un element més a destacar d’aquest muntatge. La llum adequada per cada ocasió, per mostrant les ombres i la claror, per diferenciar els diferents ambients pels que es mou l’obra i els estats anímics dels personatges.

Algunes de las referencies que es poden veure a  “human” (diàlegs, expressions, estructura, simbologia i dramatúrgia)em van recordar molt, per una banda dins la part real , l’estil teatral de Harold Pinter i Anton Chejov,  i per l’altre, la part de ficció, a l’obra de Federico Garcia Lorca.

 

“human” és realitat, ficció i imaginari. Allò que s’oculta i va més enllà de les aparences. És la lluita interior que un mateix té, projectada mitjançant un món fictici. Realitat que també sembla que estigui carregada de ficció. Un muntatge en que rés és perquè sí, on cada moviment i cada frase té un sentit.

Cada un de nosaltres utilitzem una manera o altre d’alliberar les nostres angoixes o insatisfaccions; uns ho fan mitjançant la pintura, la música, o l’escriptura, a “human” el personatge de l’obra (un escriptor), utilitza la literatura com a medi d’alliberament del seu dolor i del seu ego insatisfet; escriure és l’eina que li permet fer més suportable la realitat.

 

“human” és una obra plena d’intriga i humanitat, que ens parla de secrets, d’abandó, de soledat, de frustració, del desgast en les relaciones personals. Una obra que t’atrapa i amb un contingut que et fa pensar.

Podríem dir que és com un procés evolutiu a l’acceptació, que parteix des de la ira, l’odi i el menys preu , per arribar a l’acceptació recordant l’essència i els orígens de la relació.

****/*****

Nova producció de la companyia DactilarTeatre, HUMAN dirigida per Ana Mirtha Sariego i amb dramatúrgia de Pepe Castejon.

Una proposta que ens parla sobre el fracàs de la comunicació i la ineficàcia de les paraules. Ens parla també de la solitud del dramaturg, quan està en plena creació dels seus relats i de la relació que arriba a tenir amb els seus personatges.

Un esplèndid i sorprenent espai escènic, amb les cadires disposades al voltant de la sala i dos espais perfectament delimitats. D'una banda, una granja, una parella que viuen de la terra i de l'aigua que els hi proporciona el riu. A l'altra banda del riu, un home. Gelosia. Una baralla. Una mort.

D'altra banda un apartament on tot és desordre i les ampolles buides ocupen tot l'espai. Llibres, molts llibres. Un escriptor, en plena crisi de creació, està tancat en solitud, no vol parlar amb ningú, ni tan sols amb el seu amic, un actor mediocre que no pot dormir perquè guarda un secret que hi ha de confessar. Oblida el seu passat després d’una escriptura caòtica i desordenada i un aïllament social que augmenta a cada dia que passa.

Els personatges dels seus llibres habiten el seu cap, i lluiten per revelar secrets amagats. Júlia, un personatge de ficció que ha comès un crim, no accepta el càstig que l'autor del text, del qual forma part, li ha imposat. Les fronteres entre realitat i ficció desapareixen.

Human parla de la frustració que acompanya els canvis, abruptes o quotidians, de la crisi de creativitat, del fracàs de la comunicació, del fracàs de les paraules.

Una esplèndida posada en escena i magnifiques interpretacions de Cinta Ballbé, Jorge Velasco, i molt especialment de Joel Minguet, que ens ha tornat a emocionar gairebé com l'última vegada que el vàrem veure treballar a LORCA al Off del Romea.

Molt, molt i molt recomanable.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ