Humanhood: Torus

Con un proyecto tan ambicioso como querer entrelazar física y espiritualidad, hubiera sido goloso -y casi inevitable- convertir un espectáculo de danza en una petulancia intelectual y, por consiguiente, poner el dominio del cuerpo al servicio de una mera exhibición egótica. Sin embargo, Torus, la última obra de la compañía Humanhood, eclipsa por no pretender deslumbrar, por ser una propuesta honesta elaborada desde la humildad. Y es que en Torus, sus creadores, Júlia Robert Parés y Rudi Cole, se postulan como meros canales -y no como poseedores- de un saber ancestral. Un saber de que la vida -desde la expresión más biológica de cada célula hasta el destello de un astro- está en continua evolución y extinción; un saber de qué cada individuo expresa el arquetipo universal del de todos los demás. Y todo este saber no es mental ni teórico, ni de salón ni de feria, sino puramente intuitivo. Una intuición expresada a través de la maestría de la plasticidad corpórea, de un movimiento hipnótico pivotando alrededor de una mandala -o de un torus-, de una luz que invita al trance, de una música que tan pronto hace flotar el cuerpo -cual estado pre-natal- como lo enraíza de vitalidad. Torus es la intuición que ataja el filtro de la mente para expresarse como pura visión. Torus es un espectáculo de los que reverberan como un mantra, de los que disuelven el ego, de los que acarician el alma.

Ahir divendres al Mercat de les Flors, i dins del Festival Grec, vam poder veure la segona de les representacions de TORUS, de la companyia Humanhood, espectacle que  va presentar en el Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril.

La companyia de dansa Humandood va ser fundada el 2016 per Rudi Cole i Júlia Robert Parés, artistes britànic i catalana, establerts a Birmingham. Junts han desenvolupat un llenguatge del moviment caracteritzat per la fluïdesa i el dinamisme. Són autors de performances que combinen ciència, esperit i creació.

Una parella fascinada per les complexitats de la física occidental i el misticisme oriental i les seves connexions profundes. Busquen, en els seus espectacles, la interconnexió d’aquests dos mons.

Espiritualitat i física semblen conceptes antagònics però només cal veure en acció els integrants d’aquesta companyia per adonar-se que potser no ho són tant.

Els Humanhood fusionen, en aquest espectacle TORUS, el moviment, el so i la llum. Aquesta és la seva primera coreografia per a grup, una peça per a cinc intèrprets, Jill Goh, Connor Scott, Tseng Tzu-Yi, Rudi Cole i Júlia Robert, que pren el seu nom d'una figura geomètrica: el tor. Es tracta d'una figura tridimensional en forma de dònut, un cercle que gira al voltant d'un eix amb un punt ancorat en el mateix pla. Una figura present a tot arreu: des d'una poma fins al camp magnètic de la terra i que es descriu en les pràctiques orientals com el camp energètic.

Un vestuari de Mark Howard, que s'impregna de color amb la llum, captivant-nos amb l'atmosfera creada a la que col·labora el fum que omple l'escenari. Vestits que han estat dissenyats individualment, tenyits i pintats a mà. En aquest espectacle "els llums respiren i formen part del contingut i de la coreografia".

La interpretació dels ballarins és magnètica, amb una energia inesgotable que transmet vitalitat i ritme, amb moviments que semblen màgicament acoblats a la percussió de Huang Zhiwei i Rudi Cole, enregistrada a Taiwan (amb la col·laboració de músics taiwanesos especialitzats en percussió). Moviments que remeten a les danses folklòriques, cinc ballarins compenetrats com si és tractes d'un sol cos, i que també troben moments d'individualitat.

Un retorn a la tribu, on el ritme s'apodera dels artistes i de l'espectador

Màgic. Hipnòtic. Magnètic.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ