I hate music. Cançons, lletres i records de Leonard Bernstein

Cert que amb West Side Story no cal res més per passar a l'Olimp de compositors i que, per a molts, jo el primer, la resta de la seva obra ha quedat eclipsada quan no desconeguda. Aprofitant el centenari del seu naixement, arriba I hate Music! que ens recorda i presenta la seva trajectòria. En un format íntim, una soprano me-ra-ve-llo-sa (Joana Estebanell) i un piano (Mauro Arbusti), acompanyats de projeccions i fragments de la correspondència que va mantenir amb col·legues, productors i, especialment, la seva esposa, Felicia Montealegre. En aquestes breus lectures s'aprecia la seva passió vital per la música, el dificultós equilibri entre l'amor a la seva dona i l'homosexualitat, els reptes musicals que es proposava... amb excel·lents fotografies en elegant blanc i negre, tan elegant com la proposta. Joana Estabanell ens acompanya pel repàs per la trajectòria de Bernstein, des de la opereta de Candide (Glitter and be gay) als musicals (On the town, Peter Pan, composicions en temps record que t'ofereixen A quiet girl) ... I sí, hi ha espai per a West Side Story. Estebanell ens regala un còmplice "I feel pretty", potser el millor que he sentit i una emocionant i íntima "Somewhere". Pel camí, fins i tot les famoses receptes cantades ...

 

En resum: Un referent del gènere em va comentar que aquesta proposta podria representar-se al Foyer del Liceu i pagaríem tranquil·lament 60 €. Un luxe, doncs, aquestes íntimes vetllades. Gaudir i sentir no només la veu neta i cristal·lina de Estebanell i l'extrema dificultat d'algunes peces sinó l'acompanyament interpretatiu que ofereix i la connexió amb el públic ha estat un plaer. A veure si torna ...

Un grandíssim espectacle que es va estrenar a la ciutat italiana de Parma, per celebrar el centenari del naixement del compositor Leonard Bernstein. La protagonista és la soprano Joana Estebanell acompanyada al piano per Mauro Arbusti i sota la direcció de Massimiliano Farau.

Una veu realment extraordinària la de la soprano catalana Joana Estebanell, que hem pogut sentir en musicals com Mar i Cel, Los Miserables o el Fantasma de l'Òpera, però que actualment està establerta a Itàlia i per tant, aquesta és una ocasió gairabé única per poder-la escoltar novament.

I HATE MUSIC ! és un recorregut per la música de Leonard Bernstein, que ens mostra clarament l'enorme varietat i complexitat de la seva obra i també de la seva vida on va d'haver de lluitar amb la interposició de dos factors contraposats: l'immens amor que tenia per la seva dona i la seva amagada homosexualitat.

El repertori que ens ofereix l'espectacle va des de la música clàssica (els cicles per a soprano i piano "I Hate music!" i "La bonne cuisine"), a la "incidental música" que va compondre per Peter Pan, passant l'opereta ("Candide") i pels musicals "Wonderful Town", "On the town" i "West Side Story", tot recolzat per projeccions i veus en off que llegeixen la seva correspondència o algunes entrevistes.

Una posada en escena molt senzilla però efectiva, on els espectadors estan a tocar amb els protagonistes i que a nosaltres ens va arribar a posar la pell de gallina, per les músiques creades pel gran mestre, però especialment per la increïble veu de la Joana, que va culminar l'espectacle amb les conegudes cançons de West Side Story, "I feel preety", "I have a love" i la meravellosa "Somewhere" que ahir va provocar aplaudiments entusiastes del que estàvem a la petita sala del Club Onyric.

Un espectacle que encara es podrà veure aquesta nit en l'última representació que es farà a Barcelona. Us recomano que no us la perdeu per res del món.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ