I sing a song about bananas (una nit tropical d’homenatge a Xavier Cugat) és un espectacle que repassa la vida de pel·lícula d’aquest músic català que es va acabar convertint en una de les estrelles dels anys daurats de Hollywood.

Francesc d’Assís Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu, conegut per tothom com Xavier Cugat, va néixer l’1 de gener de l’any 1900 a Girona i va morir el 27 d’octubre de 1990 a Barcelona. Així doncs, es podria ben bé afirmar que la seva vida és un recorregut per la història del segle XX. L’espectacle I sing a song about bananas (una nit tropical amb Xavier Cugat) recull aquest esperit del segle passat i se centra en la trepidant carrera professional d’aquest artista tan polifacètic. Violinista, arranjador, caricaturista, dibuixant i director d’orquestra són només algunes de les facetes que es desvetllaran d’aquest talent imparable i desbocat que va tocar gairebé totes les tecles creatives. Però si alguna cosa li hem d’agrair és el fet d’haver esdevingut un dels principals difusors de la música llatina i afrocubana arreu del món. Els ritmes exòtics de la seva orquestra i les veus sensuals de les seves cantants van conquistar milions de persones i van deixar un llegat cultural immens.
La dramatúrgia d’aquest espectacle ha anat a càrrec d’Helena Tornero, autora de peces teatrals com Suplicants, Mein Kapital, ***No parlis amb estranys* (fragments de memòria) o Búnquer. Sobre l’escenari, uns grans noms del teatre musical com són Anna Moliner, Xavier Ruano i Ferran Vilajosana, a més de l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics, dirigida per David Pastor. La formació és l’encarregada de donar vida a aquelles grans orquestres que van triomfar sota la batuta de Xavier Cugat**, quan la música en viu era la reina indiscutible de la indústria. De la seva mà podrem gaudir dels grans èxits musicals de l’únic català que pot presumir de tenir quatre estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood Boulevard.
Sigueu benvinguts i benvingudes a una gran festa que omplirà el Teatre Grec de ritmes tropicals, sons de maraques i desitjos irrefrenables de ballar.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 1

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Molt de ritme i poc glamour

Retre homenatge a Xavier Cugat és més complicat del que sembla. Es fàcil caure en llocs comuns, en la caricatura o en una mena de collage inofensiu que passi de puntetes per un dels personatges més fascinants i controvertits de la nostra història recent. El text d'Helena Tornero no ha salvat del tot aquests esculls, però està clar que almenys l'ha encertat en explicar l'artista a través de les dones que el van envoltar. Una mena de retrat indirecte que, a la vegada, serveix d'excusa per a un concert de l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. I és que la música és l'element essencial, i també l'excusa, de tot l'espectacle.

Rita Montaner, Rita Hayworth, Lina Romay, Carmen Miranda o Abbe Lane són algunes de les estrelles que van acompanyant a Cugat durant l'espectacle-concert. La carismàtica Anna Moliner s'encarrega de donar vida a totes elles, imprimint el caràcter i també la particular forma de cantar de les cantants dels anys quaranta i cinquanta. Per la seva banda, Xavier Ruano es transforma en Cugat i apunta detalls i anècdotes (menys sucoses que les que es podrien haver explicat) de la seva vida, mentre que Ferran Vilajosana es desdibuixa en un personatge que fa de pont però que no aporta pràcticament res a l'estructura de l'espectacle.

Però, sigui com sigui, ja hem dit abans que el més important d'aquest I sing a song about bananas és la música tropical, els ritmes caribenys, els boleros i el swing americà. Així, l'Orquestra del Taller de Músics, amb David Pastor al capdavant i amb l'acompanyament vocal d'Eva del Canto, Saphie Wells i Antonio Navarro, ens desgrana temes clàssics com Begin the beguine, Toda una vida, Siboney, Bewitched, Me lo dijo Adela o Tico-Tico. El so és l'adequat, a moments molt potent, però també costa imaginar aquelles enormes orquestres que omplien els clubs o les pel·lícules de la Paramount. I és que potser el que li falta a aquest espectacle és el glamour, la màgia, tot el que disfressava la societat americana de l'època, que tenia gàngsters asseguts a primer fila... i mirava cap a un altre cantó.

30/07/2020

Deixa la teva opinió