AMAGA explora a I tried speedrunning virtuality and the acceleration phisically hurt me les maneres d’afrontar la voràgine digital i com aquesta els marca l’existència física i espiritual. Un esdeveniment teatral fruit de la recerca entorn l’horror, l’error i el terror en els paisatges físics i en les cerimònies virtuals.
La proposta neix de l’escriptura d’un assaig teòric-estètic d’un membre del col·lectiu on s’estudien les voluntats i les capacitats sensitives de diferents fenòmens d’Internet. A partir d’aquests escrits, s’inicia una exploració al voltant de la presència pròpia en els paisatges digitals.
En un viatge pixel·lat a l’interior d’aquests ecosistemes, es determinen un seguit de punts característics dels mitjans virtuals sobre els quals iniciar una investigació a partir del fet escènic, plàstic i sonor. Així, el col·lectiu engega un estudi cap a l’habituació, el desplaçament, el temps i la saturació.
Sinopsi
La naturalització de les pràctiques corrents a les superfícies d’Internet, ens angoixa. -Ens angoixa i ens fascina.-
El desplaçament furiós de la informació i la nostra incapacitat corpòria davant aquest frenetisme exasperant, ens inquieta. -Ens inquieta i ens atrau.-
La saturació invisible, dels mitjans però també de les persones, ens aterra. -Ens aterra i ens sedueix.-
La immediatesa urgent i la profunditat temporal, ens preocupa. -Ens preocupa i ens captiva.-
La inestabilitat, l’acceleració, el zero i l’infinit, el col·lapse.
Fa por. Fa por? Fa por.
