Ícaro

Sinopsi

L’obra reinterpreta la història grega per posar-la en un context contemporani a través de l’obra filosòfica de Byung-Chul Han (La societat del cansament). La posada en escena explora la dicotomia entre el desig de llibertat i la nova forma d’esclavitud igualitària que ha elaborat el postcapitalisme, mitjançant la qual l’individu es converteix en amo i esclau de si mateix.

Ícar: L’últim vol va ser estrenada amb èxit en el Festival de Butoh Ibèric Ànima Negra de Barcelona 2018, destacant el treball corporal i poètic de l’artista Orland Verdú per la seva precisió i visceralitat en una posada en escena sòbria i nua.
Ícar ens parla del preu a pagar per voler anar més enllà dels límits i escapar del sistema establert (el laberint del Minotaure) per anar a la recerca de l’èxit (el sol com a símbol de la llibertat). És una reflexió sobre els models de pensament i èxit socials (gàbies) que ens imposa una societat que creix en una era informàtica i digital en la qual el virtual s’ha convertit en real, i on les cadenes o laberints són les pròpies imatges o representacions del sistema, com ho són facebook o instagram.

La llibertat té un preu, i cada generació i individu està confrontat al fet d’haver de perseguir-la o sucumbir al control de la seva època convertint-nos en autòmats.