Idiota

D’igual manera que els millors actors entenen que interpretar, en essència, no és més que un joc, alguns bons dramaturgs com Jordi Casanovas escriuen, aparentment, també des d’aquesta mateixa filosofia lúdica (i tan saludable). En aquest cas, l’autor i director de Sopar amb batalla o Un home amb ulleres de pasta presenta una proposta que torna a barrejar la comèdia negra i el thriller, en aquest cas, amb components inesperats de crítica sociopolítica. Molt propera a l’estil teatral de Jordi Galceran, l’obra planteja una interessant batalla dialèctica, macabra i divertida entre un home senzill i amb poques llums i una psicòloga que dirigeix unes misterioses proves molt ben remunerades. Com dèiem, els diàlegs, les endevinalles i els girs argumentals recorden molt a Paraules encadenades mentre que l’ambient de crueltat administrativa es reflexa, clarament, en el record d’El mètode Grönholm (ambdues de Galceran). No obstant això, més enllà d'aquestes possibles influències, el text funciona amb la precisió d’un rellotge, és intel·ligent, té un sentit de l’humor exquisit i una estructura sòlida i versemblant. A més, els seus protagonistes (Ramon Madaula i Anna Sahun) tenen una gran química escènica, transiten amb comoditat l’evolució de la trama i els diferents estats d’ànims dels seus personatges. Potser la conclusió final es fa una mica òbvia comparada amb la subtilesa de la resta del muntatge però, en qualsevol cas, sorprèn i conté un missatge contundent que és, segurament, el que, en realitat, es pretenia.

Jordi Casanovas sempre ha mostrat un gran interès pel thriller, incorporant elements d'aquest en moltes de les seves obres, com poden ser Ruz-Barcenas, Pàtria o Una història catalana, les quals no necessàriament s'encabien dins del gènere. En aquesta ocasió, el dramaturg s'endinsa plenament en el thriller, embolicant-lo amb els seus característics tocs de comèdia, tal i com ja havia demostrat amb gran domini a obres com la brillant Un home amb ulleres de pasta. Així, ens trobem davant d'un text que parteix d'una idea suggerent i que es desenvolupa amb molta traça, la qual ens ofereix intriga, divertiment i ens fa participar mentalment en les diferents proves psicològiques que li posen al personatge, sense oblidar-se de plantejar a l'espectador reflexions al voltant de quins són o haurien de ser els límits de l'ètica científica, els de la societat en el seu conjunt i els nostres propis, tot fent-nos adonar que potser la nostra manera de pensar i d'actuar no està tan lluny de la d'un idiota.

La direcció recau en mans del propi dramaturg, proporcionant al muntatge el dinamisme intern necessari per tal que l'espectador es deixi emportar per la trama i, alhora, per fusionar els dos gèneres que utilitza, sense que desentoni cap. A més, l'ús intel·ligent dels audiovisuals és una bona eina per jugar amb el suspens, dotant l'obra al mateix temps d'un aire de modernitat que li resulta beneficiós, tant a nivell escenogràfic com narratiu. D'altra banda, Anna Sahun i Ramon Madaula defensen molt bé els seus personatges, tot aconseguint portar el ritme de l'obra sense fissures i transmetent la verosimilitud d'allò que s'està plantejant, mentre es van movent amb comoditat pels dos gèneres exposats.

Així doncs, es tracta d'un muntatge que farà passar una bona estona a l'espectador mentre l'està veient i, a més, ens oferirà elements de reflexió per quan abandonem la sala, gràcies a l'efectivitat amb que l'obra aconsegueix presentar-los i motivar-nos, a través de la seva pràctica exposició. Sens dubte, es tracta d'un espectacle molt recomanable per a tot tipus d'espectadors.

És inevitable veure l'última estrena de Jordi Casanovas com si fos l'última peça escrita per un altre Jordi, en aquest cas l'inefable Galceran. La situació, els diàlegs picats i enginyosos, els girs argumentals... tot són elements que ja hem vist en altres obres, com per exemple Paraules encadenades o El mètode Grönholm. La particularitat d'aquesta peça és que el tema principal, que evidentment no revelarem, es resumeix en la frase final, talment com si fos un acudit o una broma de mal gust... No és el més afortunat de la funció, tot i que causa el seu efecte... Per a mi aquest tipus d'obres triomfen sobretot per l'enginy en que van obrint camí durant tota la funció, creant un suspens que sacseja a l'espectador quan vol i com vol. Ramon Madaula i Anna Sahun serveixen el plat amb bona química i amb tota la professionalitat a la que ens tenen acostumats. Recomanable, sense cap mena de dubte, per a tots aquells als que els hi agrada deixar-se sorprendre i per a tots els que enyoren al Galceran de la primera època, o al mateix Casanovas de Les millors ocasions o Un home amb ulleres de pasta.

Amb Idiota, Jordi Casanovas recupera l'estil de comèdia/thriller d'Un home amb ulleres de pasta per explicar-nos una història divertida, original, intel·ligent i que ens farà ballar el cap una estona amb endevinalles i trucs mentals. Anna Sahun i Ramon Madaula donen vida a una psicòloga i el seu subjecte d'estudi durant uns experiments pagats amb finalitats desconegudes. Amb un ritme excel·lent, moments d'ironia i alta comèdia i escenes d'acció angoixant, Idiota és una obra del tot recomanable per passar una bona estona i endur-se una interessant reflexió a casa.

Més informació

Perquè aquest xicot (Casanovas) té ofici per donar i per vendre i sap com atrapar a l'espectador. Tot i així, en aquesta obra hi ha moments que potser ha forçat una mica massa la màquina, però en general ha funcionat. Sahun i Madaula bé; tampoc són papers per a lluir-se excessivament, o sigui que entre l'ofici dels uns i el dels altres, una comèdia psicològica que entra bé, i com a propina, pirueta final, molt d'actualitat. No diré res més perquè si hi ha una cosa lletja a la vida és fer spoilers.