IF (L’últim desig)

Teatre Barcelona

Quan dansa i text van de la mà

Amb If (L’últim desig), Vero Cendoya ha aconseguit un espectacle que uneix dalt de l'escenari les millors virtuts del teatre de text amb les millors virtuts de la dansa. Així, If (L’últim desig) ens explica la història de tres germanes que volen complir el darrer desig de la seva mare i, en fer-ho, parlen, s'observen i es qüestionen.

Alba Florejachs, Gloria Sirvent i la mateixa Vero Cendoya passen de la lletra al moviment amb naturalitat i fluïdesa, per explicar amb el cos tot allò que les paraules no arriben a dir. Un muntatge ple d'imatges precioses, sentit de l'humor i interessants reflexions.

Més informació a Somnis de teatre

16/02/2018

Alba Cuenca Sánchez

Teatre Barcelona

Estrella fugaz, pide un deseo

Tres hermanas vuelven al viejo camping donde pasaron parte de su infancia para enterrar a su madre. Lo que empieza de forma más bien clownesca, pronto deriva en algo mucho más hondo. Y es que el lugar, nido de recuerdos, dispara su melancolía y nos descubre poco a poco sus caracteres y sus anhelos más profundos.

Vero (Cendoya), Glòria (Sirvent) y Alba (Florejachs), que comparten nombre con las actrices que los encarnan, desnudan sus pensamientos para darnos a entender cómo afrontan sus miedos y sus frustraciones ahora que ya rondan la cuarentena y sus expectativas vitales no han sido cumplidas. El papel de la mujer frente al del hombre, la complejidad muchas veces subestimada de las enfermedades mentales o el cuestionamiento del dolor usado como herramienta de explotación son algunos de los temas que toca la pieza. Como en la realidad, lo absurdo abunda y aparece mezclado con humor, ironía y la aparente sencillez de la cotidianidad.

[...]

Lee la crítica completa aquí

13/02/2018

Neus Mònico Fernández

Teatre Barcelona

El desig en totes les seves manifestacions

L’espectacle “If ( L’últim desig)” neix a partir d’un text de la periodista i escriptora Natza Ferrer.

Es tracta d’un espectacle que combina teatre de text i teatre visual, amb escenes on el moviment es converteix en llenguatge coreogràfic; teatre amb grans gesticulacions i moviments coreogràfics a modo de solos, duos i trios; alguns monòlegs, i la música d’Adele Madau.

L’Alba Florejachs, la Gloria Sirvent i la Vero Cendoya són l’Alba, la Gloria i la Vero, tres germanes que es reuneixen per complir l’últim desig de la seva mare: ser enterrada en la parcel.la del càmping on van passar els estius de petites. Aquest desig serà el pretext per mirar enrere i fer que les tres germanes treguin a la llum tots aquells desitjos, anhels, insatisfaccions i esperances que no han aconseguit a la vida; mostrant-nos les diferents percepcions i visions de cadascuna d’elles davant les mateixes vivències. Tres germanes amb conductes i motivacions totalment diferents.

El desig forma part de la naturalesa humana i és un dels motors que impulsen la seva conducta. La originalitat d’aquesta proposta creada i interpretada per Alba Florejachs, Gloria Sirvent i Vero Cendoya recau en la seva estructuració: la diversitat de formes en la que es pot descriure el desig. Per una banda ens mostren que bufar una pestanya, bufar les espelmes d’un pastís o veure passar una estrella fugaç són algunes maneres de demanar un desig. Però també s’hi pot veure al llarg de l’espectacle moments en que el desig està en forma de necessitat afectiva ( sexualitat, de parella), desig de formar part d’un grup, desig d’integració ( la germana del mig), desig fisiològic ( joc i beguda), el desig a la possessió d’objectes materials ( arracades), el desig de satisfer una necessitat professional o personal ( ser escriptora),..., ambició, desitjos i anhels que forma part dels humans.

Les motivacions que porten al desig poden ser moltes i variades, If ens mostra un gran ventall, en el que de ben segur us veureu identificats.

Una obra que us recomano d’anar a veure per divertida, interesant i molt original.

***/****

12/02/2018

Miquel Gascon Baz

Teatre Barcelona

El viatge emocional de 3 germanes

Vero Cendoya (Barcelona, 1976) s’ha inspirat en un text de la periodista i escriptora Natza Farré per construir el seu últim espectacle de teatre-dansa, IF (L’ÚLTIM DESIG) que dimecres vam poder veure a la Sala Atrium.

Tres germanes amb personalitats i vivències molt diferents tornen al càmping on havien passat molts dies de la seva infantesa, per complir l'últim desig de la seva mare que volia ser enterrada allà. L’espectacle està inspirat en l’estètica i continguts del món oníric del pintor Mark Ryden i té referències al cinema de Wess Anderson.

Un viatge emocional de les tres germanes que recorden el passat que van compartir, quins eren els seus desitjos i quines són les seves realitats. Amb el cos i la paraula ens endinsen en la complexitat dels seus sentiments, al servei d’una dramatúrgia centrada en el tema dels desitjos.

Gloria Sirvent interpreta la germana gran; és alcohòlica i ludòpata i no ha arribat on ella volia; no tenia cap relació afectiva amb la seva mare.

Vero Cendoya interpreta la germana mitjana, voldria ser una escriptora reconeguda i creu que no se la valora prou.

Alba Florejachs és la germana petita; ha treballat de tot, però no s’ha acabat d’enganxar a res; obsessionada amb el tema de la mort, està perdudament enamorada d’un home, que l’acaba de deixar.

L'escenari convertit en un decadent càmping intemporal gràcies als escenògrafs Sebastià Brosa i Sergi Corbera, una parcel·la amb una atrotinada tenda on se succeeixen les escenes i monòlegs que presenten a cadascuna d'elles i la relació que mantenen.

Les tres germanes interactuen amb el públic i tenim en tot moment la convicció d'estar compartint amb elles el que han viscut, el que han patit i el que esperen encara de la vida, un cop han pres consciència que la mort pot esdevenir en qualsevol moment.

Una comèdia negra, satírica i pessimista però que al final, deixa oberta la porta a l'esperança d'arribar a aconseguir els somnis.

Una posada en escena on la dansa és una part molt important de la proposta, perquè tots els moviments coreogràfics de les tres germanes també són dansa, malgrat que potser passen més desapercebuts pel públic, que està més pendent de l'evolució de la història que les germanes ens intenten transmetre.

Una proposta interessant i diferent del que estem acostumats, que creiem s'ha de veure.

La nostra valoració és de 7 sobre 10

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

02/02/2018

Victòria Oliveros Layola

https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/05/15/if-lultim-desig/

15/05/2019

Victòria Oliveros Layola

Un text que no per proper deixa de ser profund. Una comèdia negra, satírica i pessimista però que al final, deixa oberta la porta a l’esperança d’arribar a aconseguir els somnis. Respirar, contemplar el cel, demanar un desig a un estel fugaç i sentir la màgia del moment. Potser no solucioni els problemes, però la pau gairebé mística d’una nit estrellada ajuda a les protagonistes, i a tots, a recuperar les forces per seguir endavant. I això que fan aquestes tres bèsties escèniques és brutal. Teatre pensat i parit per dones. No us la perdeu!

15/05/2019

Alba Palahí

Bon argument per a una tragicomèdia.
Tres germanes se senten forçades a trobar-se per l’últim desig de la mare, parlen de temes vital i banals des de perspectives diferents: els somnis, els records, la infantesa…
Destacar l’excés de gestualitat de l’obra que lluny de resultat artificiós queda perfectament integrat en l’argument convertint-se en un personatge més.
Molt bona interpretació de les tres actrius que aconsegueixen la complicitat del públic interpel·lant-lo a la part final.
Recomanable.

05/02/2018

Josep OS

Avui a la tarda he estat a la Sala Atrium veient aquesta obra inspirada en un text de Natza Farré i que dirigeix Vero Cendoya. Ens situa en un càmping on tres germanes, jo diria de forma una mica macabra, van a enterrar a la parcel·la en la qual tants anys havien passat les seves vacances, a la seva mare complint així el desig de la difunta. Un cop acabat el ritual de l’enterrament, les tres germanes, tres dones amb uns caràcters totalment diferents, es queden a passar-hi la nit i amb uns diàlegs àcids i amb una forta càrrega d’humor negre amb moments molt divertits, afloren els seus desitjos no complerts , la seva falta de felicitat, les seves enveges a ser cada una millor que les altres, i on fins i tot la rancùnia té cabuda. Pel que fa a la interpretació Vero Cendoya fa un esplèndid treball acompanyant els seus diàlegs amb moviments gestuals de dansa contemporània d’una gran bellesa, i no vull dir amb això que l’Alba Florejachs i Glòria Sirvent, estiguin pitjor perquè cadascuna en el seu personatge estan magnífiques . Molt recomanable i us animo a anar-hi per passar una bona estona.

05/02/2018

Eva

Hola, abans de res moltes gràcies per les invitacions guanyades al sorteig.
Ens ha agradat molt. Una posada en escena original i les actrius esplèndides.
La sala és acollidora i afavoreix la interacció amb el públic.

04/02/2018

Pau Rosell Simón

UNA PROPOSTA SORPRENENT QUE SUPERA EXPECTATIVES.

Entrem a la Sala Atrium, un dels teatres més petitets i acollidors de Barcelona, llegim el programa, gran repartiment i una gran trama… ens comencem a fer expectatives molt altes. Acaba la funció i ens adonem compte que aquest espectacle ha superat expectatives!!

La història comença quan les tres germanes, la Vero, l’Alba i la Gloria arribem al càmping on han passat la seva infància per complir l’últim desig de la seva mare: ser enterrada al mateix lloc on han crescut. Passen les hores i els anys, el temps i els records, i les 3 germanes es descomponen i ens mostren el que volien ser i el que han sigut.
Una comèdia, en alguns moments desbordant, satírica amb tocs molt dramàtics. Un espectacle on tens temps per a tot: per plorar i per riure, per pensar i imaginar… per somiar…!

UAUUUUU. Sí: UAUUUUU, les interpretacions són boníssimes, treballen els seus personatges, molt diferents entre ells, des d’una comoditat i un realisme molt difícil d’aconseguir.
Cal destacar la unió de la dansa, per part de la Vero, amb el teatre, anàvem amb una mica de por de veure elements forçats però no: tot el contrari! La combinació teatre-dansa ha sigut molt bona i original
I les cançons que sonen durant la funció són brutals i aporten moltíssim a les escenes!!!

Un gran treball que no deixarà indiferent a ningú, molt bona feina, noies!!

02/02/2018

Ana P.F.

M’ha agradat tot : les interpretacions, el text, la integració dels moviments, la posada en escena, el trencar la quarta paret, la part onírica… M’ha emocionat i m’ha fet riure, molt! Una gran funció

28/01/2018

Sinopsi

Un joc de pales. Un article de Natza Farré