Il barbiere di Siviglia

Sinopsi

Tot i que la xiulessin durant l’estrena, l’opera buffa més famosa de la història, Il barbiere di Siviglia, justifica l’eternitat de Gioachino Rossini. La va compondre en menys de dues setmanes i va aprofitar l’obertura de dues òperes anteriors. Per això solia ser tan ràpid.

L’obra explica la història del vell rondinaire Bartolo que vol allunyar Rosina de tot pretendent excepte un: ell mateix. És un arquetipus del món antic que lluita amb el modern, encarnat pel comte d’Almaviva, amb l’ajuda del barber Figaro. La versió de Joan Font (Comediants) empra recursos escènics del teatre popular i de carrer característics del seu llenguatge. Finalment triomfarà l’amor malgrat tot i tothom, com a tota opera buffa. La música vital i sofisticada eleva a quintaessència el personatge i la trama creats per Beaumarchais l’any 1775.

Opera buffa en dos actes. Llibret de Cesare Sterbini basat en la comèdia homónima de Pierre-Augustin de Beaumarchais. Música de Gioachino Rossini. Estrenada el 20 de febrer de 1816 al Teatro Argentina de Roma. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 18 de desembre de 1847. Darrera representació en la temporada del Gran Teatre del Liceu, el 30 de juny de 1997 al Teatre Victòria.