Sinopsi
‘Il gest sospeso’ és el nou treball coreogràfic i el catorzè solo de l’italià Moreno Bernardi.
L’espectacle és un homenatge a ‘Il cant sospeso’ de Luigi Nono, coincidint amb el 60 aniversari des de la seva estrena a Colònia. Una òpera àmpliament reconeguda com una de les més importants obres d’art del segle XX.
‘Il gest sospeso’ és una commemoració a les víctimes del feixisme, i el text de ‘Il cant sospeso’ forma part d’unes cartes que van escriure les víctimes de la resistència europea i dels camps de concentració just abans de ser afusellades.
El significat del gest suspès transposa la música al caràcter mutable dels moviments en una continuïtat absoluta, on els gestos participen amb el so de Nono en els moviments: gestos acumulats, una “situació” emotiva, una presència que s’amaga entre el gest que dansa i la dansa que actua.
La imminència del gest i la permanència del moviment, entreobert i suspès, busquen una veu i potser la reconeixen, interrompuda, trencada, trossejada, abandonada a l’escolta, i amb ella el cant transcendeix el gest i esdevé cos, carregat de so i veus, transmissor en el temps del record de les veus perdudes.
Sense paraules
‘Il gest sospeso’ és el nou treball coreogràfic i el catorzè solo de l’italià Moreno Bernardi.
L’espectacle és un homenatge a ‘Il cant sospeso’ de Luigi Nono, coincidint amb el 60 aniversari des de la seva estrena a Colònia. Una òpera àmpliament reconeguda com una de les més importants obres d’art del segle XX.
‘Il gest sospeso’ és una commemoració a les víctimes del feixisme, i el text de ‘Il cant sospeso’ forma part d’unes cartes que van escriure les víctimes de la resistència europea i dels camps de concentració just abans de ser afusellades.
El significat del gest suspès transposa la música al caràcter mutable dels moviments en una continuïtat absoluta, on els gestos participen amb el so de Nono en els moviments: gestos acumulats, una “situació” emotiva, una presència que s’amaga entre el gest que dansa i la dansa que actua.
La imminència del gest i la permanència del moviment, entreobert i suspès, busquen una veu i potser la reconeixen, interrompuda, trencada, trossejada, abandonada a l’escolta, i amb ella el cant transcendeix el gest i esdevé cos, carregat de so i veus, transmissor en el temps del record de les veus perdudes.
- Autoria:
- Il·luminació:
Juan Boné - Vestuari:
Josep Abril - Música:
Luigi Nono - Producció:
Moreno Ensemble Project
Sala Hiroshima
Instituto Italiano di Cultura di Barcellona