Sinopsi
Malgrat que la distància musical entre Puccini i Dallapiccola sembla incompatible amb un doble programa, els dos títols comparteixen una mateixa visió del dolor humà davant la privació de la llibertat. Dos presoners, l’un de la dictadura política, l’altre de la ideològica; dues víctimes d’un obscurantisme del qual no es podran alliberar ni tan sols pagant el preu d’una transfiguració il•lusòria. També hi ha complicitat en la inspiració familiar: Iginia, la germana gran de Puccini, havia professat a les Agustinianes de Sant Nicolau; Laura Coen, esposa de Dallapiccola, era jueva a la Itàlia de Mussolini. Suor Angelica és l’última representant del melodramma italià, la mare d’Il prigionero és el corifeu de la tragèdia que prologa: romanticisme oposat a neoclassicisme postcubista. Però hi ha un mateix dolor, una vulneració idèntica del sentiment i del dret.
Il prigioniero. Òpera en un pròleg i un acte. Llibret i música de Luigi Dallapiccola basat en La torture par l’espérance d’Auguste Villiers de l’Isle-Adam i La Légende d’Ulenspiegel et de Lamme Goedzak de Charles de Coster. Estrenada el 20 de maig de 1950 al Teatro Comunale de Florència. Estrena al Gran Teatre del Liceu.
Suor Angelica. Òpera en un acte. Llibret de Giovacchino Forzano. Música de Giacomo Puccini. Estrenada el 14 de desembre de 1918 al Metropolitan Opera House de Nova York. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre de 1948. Darrera representació al Gran Teatre del Liceu, el 10 de novembre de 1987.
Malgrat que la distància musical entre Puccini i Dallapiccola sembla incompatible amb un doble programa, els dos títols comparteixen una mateixa visió del dolor humà davant la privació de la llibertat. Dos presoners, l’un de la dictadura política, l’altre de la ideològica; dues víctimes d’un obscurantisme del qual no es podran alliberar ni tan sols pagant el preu d’una transfiguració il•lusòria. També hi ha complicitat en la inspiració familiar: Iginia, la germana gran de Puccini, havia professat a les Agustinianes de Sant Nicolau; Laura Coen, esposa de Dallapiccola, era jueva a la Itàlia de Mussolini. Suor Angelica és l’última representant del melodramma italià, la mare d’Il prigionero és el corifeu de la tragèdia que prologa: romanticisme oposat a neoclassicisme postcubista. Però hi ha un mateix dolor, una vulneració idèntica del sentiment i del dret.
Il prigioniero. Òpera en un pròleg i un acte. Llibret i música de Luigi Dallapiccola basat en La torture par l’espérance d’Auguste Villiers de l’Isle-Adam i La Légende d’Ulenspiegel et de Lamme Goedzak de Charles de Coster. Estrenada el 20 de maig de 1950 al Teatro Comunale de Florència. Estrena al Gran Teatre del Liceu.
Suor Angelica. Òpera en un acte. Llibret de Giovacchino Forzano. Música de Giacomo Puccini. Estrenada el 14 de desembre de 1918 al Metropolitan Opera House de Nova York. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre de 1948. Darrera representació al Gran Teatre del Liceu, el 10 de novembre de 1987.
- Autoria:
- Direcció escènica:
Lluís Pasqual - Direcció musical:
Edmon Colomer - Músics:
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu - Escenografia:
Paco Azorín - Il·luminació:
Pascal Mérat - Vestuari:
Isidre Prunés - Música:
Luigi Dallapiccola
Giacomo Puccini - Fotografia:
Teatro Real
Javier del real - Vídeo:
Gran Teatre del Liceu - Producció:
Gran Teatre del Liceu
Teatro Real
- Neus Mònico Fernández