Sinopsi

Una versió renovada de la producció del Liceu amb nova posada en escena

Saragossa, Espanya. El trobador Manrico i Leonora estan enamorats. El comte de Luna, que també la pretén, va perdre el seu germà petit raptat per Azucena, la mare de Manrico. Aquesta és capturada pel comte i torturada; Manrico prova de salvar-la, però és capturat. Leonora intercedeix davant el comte oferint-se-li com a esposa, però acaba suïcidant-se. Aleshores Luna mata Manrico, i Azucena revela, just abans de morir també, que el trobador era el germà perdut del comte.

Torna un Trovatore amb grans veus i ara amb la nova direcció escènica de Joan Anton Rechi, en l’espai atemporal creat per William Orlandi.

Sinopsi

Una versió renovada de la producció del Liceu amb nova posada en escena

Torna un Trovatore amb grans veus i ara amb la nova direcció escènica de Joan Anton Rechi, en l’espai atemporal creat per William Orlandi.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 1

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una enorme decepció

IL TROVATORE és una de les òperes de Giuseppe Verdi, que nosaltres més apreciem i malgrat això aquesta producció presentada al Gran Teatre del Liceu ha estat una absoluta decepció, tant per l'avorrida, fosca i incoherent posada en escena, com per la manca de qualitat suficient de la majoria de solistes que l'han interpretat.

Malgrat que l'obra ja està classificada com una obra fosca, la posada en escena és excessivament tètrica, amb quadres de "la pintura negra" del pintor espanyol Francisco de Goya, .... podem dir que no ens ha agradat gens; malgrat que apreciem que les posades en escena de les òperes es renovin i que inclús siguin transgressores amb la versió original, en aquest cas no veiem cap sentit veure el personatge de Francisco de Goya deambulant per l'escenari durant bona part de la representació.... i sobretot l'excessiva foscor i senzillesa de l'escenografia, amb una sèrie de pantalles mòbils on es reflectien molt malament fragments de les seves pintures i algunes frases en castellà, sense massa sentit.

Però per acabar d'adobar-ho, la qualitat de la majoria de les veus vocals deixaven molt a desitjar... o en tot cas, ells o nosaltres no teníem el dia; l'Imma i jo únicament pensava en què acabes ben aviat, malgrat que la segona part ens va semblar que millorava força tot plegat. La direcció musical de Daniele Callegari, tampoc era per tirar coets.

Cal destacar, però i per sobre de tots els intèrprets, a la soprano nord-americana Tamara Wilson i força salvable també el baríton George Petean; malauradament la resta de papers principals, senzillament per oblidar.

Creiem que va salvar la nit la gran actuació del Cor del Gran Teatre del Liceu, ja que sense ells aquesta valoració encara hauria estat més baixa.... i és que aquesta òpera té unes composicions per cors, de les millors considerades del món operístic.

Una llàstima que el Gran Teatre del Liceu, acabi la temporada amb una proposta com aquesta i que a sobre sigui la que s'ofereix al gran públic de forma gratuïta en multitud de pantalles arreu de Catalunya. Un flac favor per la promoció de l'òpera entre el públic que no assisteix normalment als teatres.

Per llegir la nostra valoració original, cliqueu AQUÍ

29/07/2017