Incendis

Hi ha muntatges bons i muntatges que no tant... i després hi ha uns altres que, més que muntatges, són un esdeveniment. El fenomen d’Incendis va començar l’any 2012, quan Oriol Broggi la va portar al Teatre Romea, donant a conèixer un autor que, després, s’ha acabat convertint en un dels referents més importants de la dramatúrgia internacional: Wadji Mouawad. Curiosament, les propostes que, posteriorment, hem pogut veure a la nostra ciutat tant de Mouawad (Litoral, Cels o Seuls) com de Broggi (L’orfe del clan dels Zhao) han repetit, d’una manera o d’una altra, elements ja presents a Incendis i que mai han funcionat de forma tan perfecta. I és que l’espectacle protagonitzat per Clara Segura i Julio Manrique és un exemple únic de comunió entre estructura i contingut, autor, director i actors. Resulta increïble com una obra de més de tres hores de durada és capaç d’aguantar en tot moment el ritme, la intensitat, l’emoció i l’interès, la qual cosa demostra que ens trobem davant d’un treball excepcional. Però la millor virtut d’aquest drama modern sobre l’horror de la guerra, amb ressons de Shakespeare i d’algunes tragèdies gregues, és saber combinar, amb naturalitat, una vessant més política amb una altra d’universal; un nivell íntim dels personatges amb unes ramificacions que connecten la història amb gairebé tots els nivells de l’existència humana. El seu argument està tan viu que, més que avançar, sembla que bategui, al ritme dels intel·ligents efectes sonors de Broggi, tan característics i efectius que ja han creat escola. En resum, i per dir-ho amb una expressió més tòpica: Incendis és una obra que, senzillament, s’ha de veure perquè, amb els anys, tots la recordarem i seguirem parlant d’ella.

Wajdi Mouawad és ja un autor de capçalera per a molts directors de casa nostra, i la veritat és que tot i els seus excessos i la repetició d'algunes fórmules s'ha convertit en un referent a platees de mig món. El primer cop que vaig sentir a parlar d'ell va ser quan va presentar la seva tetralogia La sang de les promeses al Festival d'Avinyó, causant una commoció poc freqüent. Temps després vaig poder gaudir d'una part d'aquella tetralogia, concretament d'Incendis, en la interessant versió cinematogràfica de Denis Villeneuve. I ja per fi en el 2012 va arribar al Romea de la mà de La Perla 29, aconseguint de nou un èxit clamorós i merescut.

Una de les principals virtuts d'aquesta obra és l'habilitat que té a l'hora de barrejar política, denúncia i melodrama. Poques vegades ha aconseguit Mouawad que casessin tan bé els tres eixos de la seva dramatúrgia, fins al punt que algú parlava en el seu moment de ressons shakespearians. A la versió d'Oriol Broggi aquests ressons augmenten amb una escenografia simple però molt tel·lúrica, amb uns efectes sonors molt encertats i amb un treball interpretatiu d'alt nivell. En aquest sentit, destaca la parella formada per dos primer espases del nostre teatre, Clara Segura i Julio Manrique, molt ben secundats per Màrcia Cisteró, que gràcies al seu personatge a Incendis es va convertir en una de les grans revelacions d'aquesta companyia. Una companyia que Broggi cuina a foc lent en els fogons de la Biblioteca de Catalunya i que amb pocs anys ha aconseguit una legió de seguidors.

Mai no oblidaré la primera vegada que vaig veure Incendis, era l'any 2012 i va ser una d'aquelles obres que et canvien la mirada per sempre. Incendis és molt més que una tragèdia colpidora amb personatges irrepetibles i inoblidables. Incendis és un muntatge màgic on es van reunir els talents d'un autor sensible (Wajdi Mouawad), un director inspirat (Oriol Broggi) i un repartiment en estat de gràcia (Marcia Cisteró, Julio Manrique però sobretot, sobretot, una increïble Clara Segura). Veient la història de la Nawal des de l'anfiteatre del Romea vaig haver de recordar-me a mi mateixa que calia respirar. És potser una de les històries més potents que he vist mai.

Incendis és molt més que una obra de teatre. És art. D'aquell que ho canvia tot. Jo repetiré a la Biblioteca. Si no l'heu vista, jo no ho dubtaria.

Més informació a Somnis de teatre