Infecte

Infecte: Infectat. Corromput. En sentit figuratiu, alguna cosa que pinta malament, vaja.

No vull dir que l’obra Infecte sigui infecta. Ni molt menys. No és per tant. La idea principal o punt de partida és interessant: un virus informàtic pateix una mutació (que li permet transfigurar-se de digital a físic!) i acaba per infectar una persona humana. A partir d’aquest nucli, l’autor Alberto Ramos desenvolupa una trama més aviat fluixa, amb alguns gags més encertats que d’altres, posats en dansa per l’Iban Beltran amb un estil laxe i un sentit de l’humor qüestionable que no reforça la feblesa argumental.

I és que costa d’entendre per què -per posar un exemple- hi ha tantíssimes escenes i tantíssims foscos (algunes escenes no arriben al minut de durada). Els actors es mouen desinflats entre elles, especialment al principi, amb una falta clara de musculatura escènica (una sort d’estil “casual” d’interpretació que no s’acaba d’entendre).

Una obra, doncs, recomanada per a espectadors interessats en noves dramatúrgies, joves, contemporànies, que porten implícites molt bones intencions i una part d’assaig i error que ha de servir per aprendre’n i seguir endavant. No recomanada per a espectadors exigents que no estiguin per valorar aquest tipus d’intents lloables, per altra banda, pagats a taquilla a preu complet.