Instruccions per enterrar un pare

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Intruccions per enterrar un pare és el segon text de Carmen Marfà i Yago Alonso, desprès del seu primer treball conjunt: l’èxitosa Ovelles.
En aquesta obra ens parlen, amb naturalisme i humor, de quant costa morir-se. També parla de la dignitat. Del llegat que ens deixen els nostres pares i de com els tornem allò que ens han donat. Parla dels rituals, de la importància que tenen per a la societat i de com cohesionen les famílies, siguin com siguin.
També reflexiona sobre la mort, sobre la importància d’acomiadar-se i de les diferències entre joves i grans a l’hora d’encarar-la.

Sinopsi

El pare del Toni acaba de morir, però aquesta no serà l’única mala noticia per a la família: no tenen diners per pagar la funerària. El Toni no sap com explicar-li la situació a la seva mare, l’Aurèlia, i intentarà, amb la complicitat de la seva filla Emma, portar a terme l’únic pla que se li acut: enterrar el pare pel seu compte.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 15

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

El preu de la darrera cerimònia

L’èxit d’Ovelles no només tornarà en breu als escenaris sinó que, de la mà dels seus autors, Yago Alonso i Carmen Marfà, ho fa ara d’alguna manera, amb temes comuns com els aspectes més “mundans” lligats a la mort més enllà del dol, en aquell cas les herències enverinades i ara, els rituals i costos associats als funerals, enterrament... Amb humor un punt absurd, exagerat però tendre i que et va portant sense adonar-te’n per situacions cada cop més rocambolesques però que t’ho semblen només de vegades. La comparació és inevitable amb Ovelles. Jo em quedo amb la primera, potser perquè les interpretacions em van semblar més cohesionades. Un “pobre” home lluita contra tot el sistema per no perdre la dignitat que li queda reflectida en aquest cas en dir adéu al pare. Homenatge o acte d’autoafirmació? Hi ha pitjor fracàs que no poder enterrar un pare?

Un tema ben dramàtic, més present del que pensem. Quant costa morir-se? O més ben dit, quant costa acomiadar un mort? Fallem a qui ens ha deixat si no fem un comiat "com cal"? A més del drama, el daltabaix econòmic que pot comportar quan amb prou feines arribes a fi de mes. És un drama veritable que podria ser digne d’una pel·lícula neorealista italiana en blanc i negre, però aquí, per sort, s’encara amb humor, negre, però humor al cap i a la fi. Denúncia, certament, però també recordatori que quan un marxa l’important no és la cerimònia, que ens l’hem autoimposat, sinó el record. I sense arribar a les estrafolàries solucions que busca aquesta família, està a les nostres mans evitar confondre honorar amb malbaratar recursos.

El millor: la dignitat del perdedor que encarna Eduard Buch, que de forma subtil es va transformant en el pare absent. I Teresa Vallicrosa, divertida amb aquell posat sever que tan li escau.

30/09/2020
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Un costumista humor negre

Després de l’èxit d’Ovelles, existia una certa expectació per veure la nova obra escrita i dirigida per Carmen Marfà i Yago Alonso i, vist el resultat, ja podem dir que no han decebut. Instruccions per enterrar a un pare té alguns elements en comú amb l’espectacle anterior: la família com a eix central del conflicte, la mort com a punt de partida, un sentit de l’humor una mica absurd i l’element econòmic com a drama del nostre context actual. En aquest cas, però, la proposta opta per l’humor negre, dotant la història d’un divertit mal rotllo que és on resideix, en gran part, la seva originalitat. D’aquesta manera, tornen a combinar la comèdia, el drama costumista i una sàtira social en to naturalista que aporta la credibilitat que algunes de les situacions necessiten, malgrat que, en algun moment, la narració sembla estancar-se. En qualsevol cas, el muntatge és enginyós, fresc i entretingut, apostant per una bona idea sense massa desenvolupament o girs narratius per, en realitat, explicar-nos el món interior, les relacions i la psicologia de tres personatges, a l’interior dels quals s’amaga allò que més valor té de tot el conjunt.

08/03/2020
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

El negoci de la mort

Tornem a la Sala Flyhard i hem rigut amb ganes amb aquesta obra. Instruccions per enterrar un pare és el segon text de Carmen Marfà i Yago Alonso, després del seu primer treball conjunt: l'exitosa Ovelles.

Tal com va passar amb Ovelles, ens trobem amb una obra que parteix de la mort per poder riure. Només entrar ja veiem la primera tria de gags referent a la mort i els bancs. Passant pels catàlegs de taüts i tot el negoci que hi ha darrere. I així amb tots els temes referents a l'enterrament d'una persona estimada.

Amb un humor molt negre podem veure com a més de riure de valent hem passat una bona estona amb un mastegot als que fan negoci amb la mort.

Durant l'obra he trobat gags molt bons que he rigut amb ganes i puc comentar que m'ho he passat força bé.

Tenim una bona comèdia i que ens parla del sector dels serveis funeraris i dels bancs que els veiem com el que són. Un sector poc transparent, amb manca de valors i que van al negoci. Els darrers anys el negoci de la mort acumula diverses polèmiques i que amb aquesta obra a més de fer-ne ressò podem riure una estona.

Referent als actors, puc dir que el paper de Teresa Vallicrosa queda totalment rodó, divertit i fins i tot passat de voltes que li va genial al personatge. Eduard Buch és el protagonista absolut de l'obra, qui porta el pes de la mateixa i que dóna un toc genial. L'únic el paper de Sara Diego, possiblement la que menys ha brillat, ja que el seu paper és el dóna peu als altres dos actors per les seves rèpliques.

Per cert, l'escenografia genial, amb tan poc escenari hem vist com s'ha anat muntant i desmuntant diferents objectes que no desxifraré i un final apoteòsic que demostra el gran fer d'Elisenda Pérez.

Podeu veure la resta de la meva extensa opinió al següent enllaç

05/03/2020
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Quan IKEA es posi a fer taüts…

Estem davant d'una obra costumista, però també d'una comèdia negra que utilitza totes les armes que té al seu abast. Mort i família, aquests són els dos grans temes, units a la precarietat laboral i la crisi econòmica, una mica com a les grans pel·lícules neorrealistes rodades a Espanya en els seixanta (El pisito, El verdugo, etc.) Aquí la trama parteix d'un fet desgraciadament simple: un fill que per circumstàncies variades (un divorci, l'atur o una sèrie de deutes acumulats amb el banc) es troba en que no té diners per pagar l'enterrament del seu pare. L'humor es dispararà amb les solucions que van sorgint sobre la marxa, gairebé de forma improvisada. I és amb aquestes enrevessades situacions on la comèdia es ressent i acaba per escollir camins excessivament rocambolescos... i poc creïbles.

Però, sigui com sigui, aquesta nova obra de Carmen Marfà i Yago Alonso (els autors de l'elogiada Ovelles) triomfa per tenir una colla de situacions realment divertides, així com unes interpretacions de primera. Eduard Buch es posa a la pell d'aquest fill atribolat, un personatge que desprèn tendresa a la vegada que es va embolicant en situacions que el sobrepassen. I per descomptat no podem oblidar la interpretació de Teresa Vallicrosa, una actriu que sempre sembla estar un pas més enllà de la versemblança, però que en canvi et ven de forma ben creïble qualsevol personatge que se li posi al davant. Aquesta mare tan reconeixible i tradicional és, sense cap mena de dubte, un dels seus treballs més divertits.

12/03/2020
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

El negoci que hi ha darrera la mort

“Instruccions per enterrar un pare”, és una comèdia d’humor negre escrita per Carmen Marfà i Yago Alonso, que ens parla de lo car que és morir-se, i del negoci que hi ha al darrera de la mort.

Només heu d’entrar en una pàgina de serveis funeraris per veure tot el ventall de possibilitats que us trobareu alhora de triar tot el necesari per un funeral. Una gran gamma de taüts, fins hi tot ecològics o personalitzats; un catàleg amb diferents models de tapissat i ornamentació; diversitat floral, recordatoris, música, vehicles,...en fi , tot el necessari perquè el difunt passi al més enllà amb totes les comoditats possibles. Però que passa quan la família del difunt no te recursos econòmics, com és el cas de la família d’en Toni, i no hi ha cap manera d'aconseguir els diners?

Per saber-ho, haureu d’anar a la sala FlyHard.

“Instruccions per enterrar un pare”, ens parla de dignitat, de la importància d’acomiadar-se, dels rituals, i de les diferències generacionals alhora d’encarar un mateix problema. Ens parla de despeses, del negoci que hi ha al darrera la mort, d'aquells que no tenen recursos econòmics, i de la dificultat d'obtenir un crèdit.

Hi ha gags molt bons amb els que vaig riure moltíssim. Però malgrat això penso que no puc dir que és un espectacle rodó, sinó que és una comèdia per passar una bona estona.

Per què crec que no és rodó?

No he vist gaire complicitat entre els actors, ni el mateix nivell interpretatiu. La sensació que em vaig emportar va ser la de veure a tres personatges que pertanyien a obres diferents. El personatge de l’avia, magníficament interpretat per l’actriu Teresa Vallicrosa l’he trobat realment divertit, histriònic, molt allunyat dels personatges que interpreten l’Eduard Buch i la Sara Diego.

El tema l’he trobat molt interessant. A més a més la Carmen i en Yago li han sapigut treure'n suc, però tot i això, hi ha parts del text que m’ha grinyolat una mica.

De totes maneres us recomano que hi aneu, perquè estic del tot segura que riureu molt. Jo m'ho he passat teta!!!

Riure i passar-ho bé sempre és una bona opció.

***1/2

03/03/2020
Jordi Casas Duocastella

Un home ha de fer els preparatius del funeral del seu pare. El banc no li concedeix un crèdit per afrontar aquesta despesa inesperada i haurà de buscar la manera d’organitzar un enterrament digne de baix cost.
Divertidíssima obra de Carmen Marfà i Yago Alonso que tracta amb respecte un tema tan delicat i que denuncia la burocràcia i els costos excessius dels serveis funeraris.
Els personatges estan ben definits i arribem a conèixer i entendre els motius del protagonista a través de la seva relació amb la filla i la mare. Una obra molt recomanable i perfectament interpretada per Eduard Buch, Sara Diego i Teresa Vallicrosa.

08/02/2021
Victòria Oliveros Layola

Una sàtira sobre el negoci dels funerals. Un muntatge que ens mostra, en clau de comèdia agra, lo que representa haver de pagar un enterrament sense saber com fer-ho. Riem però es un riure per no plorar. El millor de l’obra son les interpretacions d’Eduard Buch i Teresa Vallicrosa.

13/10/2020
Noel Duque

Una obra que me tocó el alma, sobre el capitalismo incrustado en algo tan común como morirse y la injusticia social que no entiende de dramas.
De cómo los padres manejan la percepción de sus hijos por “su bien” y mostrando los lados más oscuros, graciosos y tiernos de las familias normales.
El equipo genial,al completo. Desde el taquillero al público. Porque ahora más que nunca, cuando vas al teatro el equipo es lo primero. Y como público, decides si sumas al equipo o si te conviertes en un crítico de primera que decide quién tiene o no talento en una hora, como he leído por aquí.
Enhorabuena a todas!

04/10/2020
Laura

Com sempre la Flyhard no defrauda. Increíbles tres actors amb un guió inteligent, mordaç i desternillant.
Recomano molt fortament.

03/10/2020
Anahí

Actores magníficos con una esencia humorística palpable

28/09/2020
Jaume Vidal

Una obra costumbrista de lo mes divertida. La combinació d’un humor negre ben treballat amb moments més sentimentals i emotius. Un molt bon repertori amb una brillant interpretació de la Teresa i l’Edu Buch. Lamento no poder dir el mateix de la Sara Diego que clarament careix de formació o talent, o simplement no ha encaixat bé aquest paper o repte. No obstant, a tothom qui s’estigui plantejant anar a veure l’obra que hi vagi! Pd: el noi de taquilla fa un petit monoleg sobre el covid al entrar molt gracios

21/09/2020
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

El tema es peliagudo!! Que se te muera un familiar y no tener dinero para pagar el entierro.
La cosa prometía. Y oye… me lo he pasado taaaan bien! Que risas!! Y aparte da para pensar.
Una obra sobre la pérdida, de lo importante de despedirte de un ser querido, de los errores del pasado, de cómo tus padres se desviven para darte lo mejor y como los hijos deberíamos compensarselo…
Siempre alucino con los montajes de la Flyhard porque a pesar de ser tan pequeñito siempre se lo montan para hacer un digno decorado. O varios como en este caso!
Los actores y actrices todos magníficos pero tengo debilidad por Teresa Vallicrosa. Me encanta como actua. Su humor, su saber estar… que grande es!
En serio… si queréis pasarlo bien no os la perdáis!!

02/03/2020
Raquel

La obra me ha encantado, me ha hecho reir mucho y también me ha hecho derramar alguna lágrima. Cuanto más nos adentramos en hablar de la muerte, curiosamente terminamos dando vida y sentido a todo. Repetiría sin lugar a dudas. Los actores explendidos en su interpretación. Obre de 11.

02/03/2020
Mrscrooge

Sara Diego necesita urgentemente una clase de interpretación de sus famosos papás o dedicarse a otra cosa.

22/02/2020
san

Hoy fui a un ensayo y me gusto bastante la obra,supongo que con el tiempo se puliran matices,pero es muy original y entretenida.Eduard buch esta genial,junto con teresa vallcrosa,pero el papel de la hija que hace sara diego flojea mucho,no transmite nada y no esta al nivel de los dos.

21/02/2020

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

L’èxit d’una herència insòlita: 512 ovelles

La pell fina i Ovelles s’han convertit en dues de les propostes més aplaudides de la temporada: totes dues comèdies han esgotat les entrades poc després d’haver-se posat a la […]

30 maig 2022

La Sala Flyhard celebra 10 anys d’història amb un documental

L’any 2004 va néixer Flyhard, una companyia que es movia entre Barcelona i Vilafranca del Penedès formada per Roser Blanch, Xavier Vallès i Jordi Casanovas, un any després s’hi sumaven […]

16 novembre 2020