Invisible (Musical) - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

Invisible és un musical de Silvia Navarro i Ernest Fuster sota la direcció d’Alicia Serrat.

Imagina la teva memòria com a petits calaixos dins del teu cervell. Dins de cada calaix un record, una foto. Una foto que amb el temps va perdent nitidesa i color.

Imagina que poguessis tornar a agafar aquesta foto, però en un altre lloc, amb altres persones. Imagina que pots oblidar. Que et pots reinventar. Imagina-t’ho. Ara, WhiteInk t’ofereix aquesta oportunitat.

Alex vol desaparèixer. Esborrar-se del món. No pot donar un sol pas sense sentir-se assetjada, observada.
Noah se sent invisible. És el noi a qui ningú s’acosta a les festes. Desitja esborrar el seu passat per intentar ser feliç.
Sasha treballa per WhiteInk. El seu treball ho és tot per ella i creu que el seu projecte sobre la memòria pot canviar el món.
Quan les destinacions d’Alex, Sasha i Noah es creuen en WhiteInk, la seva manera d’habitar el món canviarà per sempre.

I el teu, què vols oblidar?

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Invisible és un musical de Silvia Navarro i Ernest Fuster sota la direcció d’Alicia Serrat.

Imagina la teva memòria com a petits calaixos dins del teu cervell. Dins de cada calaix un record, una foto. Una foto que amb el temps va perdent nitidesa i color.

I el teu, què vols oblidar?

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 18

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un Musical de nova creació, i de qualitat

Dissabte passat ens vàrem apropar a la primera sessió al Teatre de l'Eixample, i un altra vegada amb una certa por, perquè aquell matí havíem llegit una crítica destructiva que literalment se la carregava, sense gaires miraments ni arguments.

A vegades crec que els que escrivim les nostres opinions sobre el que veiem al Teatre, no som massa conscients del mal que li podem arribar fer a un equip de persones que han estat treballant en un projecte artístic i han posat tota la seva il·lusió, el seu treball i els seus diners en aquest projecte. Una crítica d'aquest calibre pot acabar fent que una proposta escènica fracassi, malgrat que aquesta tingui, com és el cas, una qualitat més que acceptable.

Amb INVISIBLE, El Musical, estem parlant d'una proposta valenta de nova creació i fet artesanalment a casa nostre, on la música i les cançons han estat creades de nou per Ernest Fuster. Una proposta de petit o mitjà format, que segons el nostre punt de vista té una gran qualitat en gairebé tots els seus aspectes.

Un espectacle en el que el seu promotor i productor Toni Luque, ha invertit molts calerons (de fet l'herència de la seva mare); Toni és un gran amant dels Musicals i s'ha arriscat perquè ha cregut que pagava la pena crear un de nou, més que fer-ho per tornar a representar aquells que prèviament han tingut èxit internacional.

Un musical amb un toc de ciència-ficció que parla de la fama i les seves conseqüències, de la pèrdua i la necessitat, del dolor i del record per a superar les nostres pors i continuar vivint. Invisible aprofundeix sobre la vulnerabilitat dels protagonistes quan aquests decideixen esborrar els seus records per començar de zero.

Els tres protagonistes d'INVISIBLE són: l'Alex (Lucía Torres), una estrella de la música farta de la seva exposició i el Noah (Adrián Rodríguez), un jove milionari amb una experiència traumàtica, decideixen entrar a la corporació WhiteInk per a sotmetre's a un procés d'esborrament de memòria, per tal d'aconseguir oblidar la seva vida anterior i començar de nou. Sasha (Paula Berenguer), la doctora idealista de WhiteInk, serà la guia dels protagonistes al procés de 'desintoxicació' dels seus records més dolorosos i traumàtics.

Ens va sorprendre i molt, la qualitat de les veus dels tres actors/cantants i molt especialment la de Lucia Torres que a parer nostre és magnífica. Malgrat que la música està enregistrada per motius de pressupost, s'ha gravat en directe pel mateix equip artístic de la proposta .... i les veus que escoltem són en rigorós directe, cosa que és d'agrair i que no totes les produccions poden dir, inclús algunes d'elevadíssim pressupost.

També s'ha de dir que l'argument a vegades l'hem trobat una mica repetitiu i potser caldria donar-li un parell de voltes per millorar-ho; malgrat tot, creiem que es força original i molt més humà del que ens esperàvem, ja que traspassa l'àmbit de l'empresa fictícia Whitelnk i apareixen sentiments com la culpa per uns tràgics fets que no explicarem ... o l'amor inesperat.

Si desitgeu llegir la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

20/03/2017
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Un musical que arrisca menys del que sembla

Molts dels musicals que ens arriben actualment ho fan amb el comodí d'apostar sobre segur, tot refugiant-se en alguna història coneguda o en productes habituals, ja siguin pel·lícules, grups musicals o d'altres similars. Per això, s'agraeixen apostes com aquesta, la qual d'entrada arrisca sense vendre's com allò que ja hem vist tantes vegades i oferint un punt de partida original dins dels musicals. Tot i això, l'obra té els seus encerts i les seves mancances, però sent en tot moment una proposta que ens fa passar una bona estona, gràcies especialment a unes bones veus, a uns temes musicals complaents i a una història lleugera amb la que ens deixem emportar sense gaires complicacions. Per contra, la història que se'ns presenta esdevé massa impersonal i beu constantment d'altres fonts de la mateixa temàtica, caient constantment en tòpics i en personatges excessivament estereotipats. No obstant, l'espectador que vagi al teatre amb les exigències baixes i amb ganes de distreure's una estona trobarà en aquesta obra un bon aliat, gràcies al ritme àgil marcat per la seva directora.

20/03/2017
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

I tu què oblidaries?

Invisible s'endinsa en el terreny de la ciència ficció per proposar-nos la història de dos personatges que volen esborrar els seus records per començar una nova vida.

A ritme de cançons pop amb cert aire dels vuitanta, una escenografia futurista i tres bones veus sobre l'escenari, Invisible és un musical amb una història original narrat amb bon ritme, pensat per distreure'ns i fer-nos passar una bona estona.

Més informació a Somnis de teatre

10/03/2017
Betty Enguix Silvestre
Teatre Barcelona

Com construim els nostres records a tempo

Trencadora amb la idea de musical que ens ve al cap als qui no hi estem acostumats, pel petit format. Entrem en un espai asèptic, fred, despersonalitzat junt amb els tres personatges. Tres personatges ben diferents, amb característiques i energies molt dispars i tots ben treballats. Cadascún fa el seu viatge particular, un viatge que com a espectadors en un primer moment no imaginem. A nivell de guió hi ha girs i reflexions interessants i potents que, en la meua opinió, queden una mica amagats i perduts entre d'altres informacions i idees que no aporten tant. Potser per això se m'ha fet llarga en alguns moments, a pesar de que el ritme general i la precisó de moviments a l'espai de les transicions està medit i ben portat.

10/03/2017
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Futurisme pop

Ara que els musicals ja són un gènere habitual del nostre panorama teatral, resulta enriquidor que, a poc a poc, vagin apareixent noves propostes que omplin també l’espai de produccions mitjanes que redueixin l’abisme que existeix entre el gran i el petit format. Invisible és un muntatge creat per Sílvia Navarro i Ernest Fuster amb un interessant caràcter futurista i pop que parla sobre els records i la influència d’aquests en la nostra felicitat present i futura. Amb una composició musical d’un nivell acceptable, la proposta resulta entretinguda i aconsegueix alguns moments tendres. Malauradament, també és una mica previsible i cau en paranys narratius on la pròpia història s’enreda, perdent coherència i efectivitat. També es troba a faltar una química més evident entre les dues protagonistes femenines, ja que el carisma de l’actor Adrián Rodríguez (per cert, una mica sobreactuat) desvia l’atenció del que seria la veritable trama. Destaca, d’altra banda, una escenografia molt acurada, suggerent i pràctica que aporta una estètica de ciència ficció que posa, immediatament, al públic en situació. La direcció d’Alícia Serrat és bastant funcional però mancada de detalls que podrien aportar, amb subtilesa, informació de la psicologia dels personatges i les relacions entre tots tres. No obstant això, l’obra resulta simpàtica i té potencial per créixer i millorar molt durant el transcurs de la temporada.

09/03/2017
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Musical de ciència ficció

“Invisible” és un musical de ciència ficció creat per la dramaturga Silvia Navarro i el compositor Ernest Fuster, que ens porta a reflexionar sobre: què passaria si tinguéssim la possibilitat d’oblidar o canviar els nostres records?

Tots tenim records que ens agradaria oblidar. Imagineu per un moment que això fos possible, que hi hagués un lloc on poder esborrar tots aquells records que tantes vegades heu desitjar d’oblidar.

A “Invisibles” viatgem en el temps ...al futur. L’Alex i la Noah , dues ànimes solitàries, volen esborrar alguns records del seu passat. Ella és una cantant que està farta de ser famosa i ell és un noi insegur degut a un trauma que va patir quan era petit.

Existeix un lloc en el que és possible esborrar tot allò que volen oblidar. Aquest lloc és WhiteInk, una empresa que es dedica a esborrar els records de les persones i substituir-los per altres millors.

La idea que se’ns planteja és força bona i original, però el resultat final no ha estat el que m’esperava. M’ha fallat una de les parts que considero més importants d’un espectacle: el text.

Si més no cal destacar les veus de tots tres actors Lucía Torres (Alex), Paula Berenguer (Sasha) i Adrián Rodríguez (Noah), que han interpretat més d’una dotzena de temes musicals, al més estil pop-rock, on es pot apreciar el seu gran nivell vocal. Però pel que fa a les interpretacions les he trobat en general poc creïbles i fins hi tot en molts moments sobreactuades.

A jutjar pels aplaudiments i bravos que es van escoltar al final de l’espectacle , és evident que la major part del públic s’ho van passar de allò més bé.

12/03/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Fa aigües…

... per culpa d'una història fluixa, i d'un guió pobre no se'n treu res ni en teatre ni en cine. Si a més d'anar curt en el relat, les músiques que hi penges no tenen massa personalitat, navegant entre el pop i tocs de disco, la cosa es pot fer pesada. Estem patint un bluff de musicals a casa nostra i hauríem de vigilar perquè no tenim un suport "industrial" potent en aquesta especialitat, i si no vigilem, això ho podríem pagar car (com que se n'anés tot a prendre pel sac en quatre dies).

Crítica completa » http://bit.ly/2mFpoes

18/03/2017
M Angels Gonzalez Tolra

La meva feliçitacio, a tot l´equip. Escena, musica ,actors. perfecta. Tarde genial. Molt recomenabe, I una pena no gaudir d´aquet musical. No es pot perdre.

10/04/2017
Paqui Contreras Fortes

Simplemente genial. Muy recomendable.

04/04/2017
Teo Martínez

Aire fresco por fín, se caía el teatro, la gente de pie, aplaudiendo, público comprometido y complicidad con la obra, sobran palabras

22/03/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

El musical me ha gustado bastante. Las canciones son preciosas y los actores cantan de maravillas.
Quizá hecho de menos un poco más de profundidad en los personajes y una historia con una final menos acelerado!
La historia es muy fuerte: una clínica que te ayuda a borrar tus recuerdos
Me quedo muerta!!
Eso sí… la escenografía mega blanca y muy bien aprovechada jajaja. Viva el LEGO! Jajajaja
Y si… Adrián Rodriguez está mega buenorro y es uno de los motivos por los que hemos ido a ver el musical! Jajajaja

17/03/2017
Christian

Dissabte vaig anar a veure Invisible sense massa expectatives, en no tenir referències de l’espectacle. Sorpreses et dóna la vida! Arrenca amb un numerazo (la projecció és una autèntica passada) a lo Lady Gaga. Lucía Torres ens condueix a través de la música per les seves misèries, les seves baixeses. Paula Berenguer, la doctora (una bellesa) que maneja els fils. On ha estat Paula tota la meva vida? Em va tenir enganxada des del primer minut. I si no tenia expectatives d’algú era d’Adrián, no sabia de les seves capacitats teatrals. Esquinça la seva història. Un perdedor, un solitari, un invisible. La moda d’incorporar actors de tele al teatre té sentit quan veus actuacions com la d’Adrián. M’alegro de poder gaudir d’aquestes propostes tan originals, tan transgressores. Amor lèsbic, drogues, mort i dolor. No es pot demanar més a 90 minuts. Hi ha un moment, després de l’actuació-lady-gaga, en què es fa una mica lenta la història, però el ritme i la música creix i creix fins portar-te a un final frenètic. Molt recomanable!

14/03/2017
MIREIA LLOVERA QUINTANA

Ahir vaig recuperar l’emoció en el teatre. Tres personatges, tres històries que es creuen, una història real que ens convida a reflexionar a través de la tragèdia personal i de l’amor. Un aplaudiment per les magnífiques veus dels seus tres personatges, per fi una relació dona-dona amb naturalitat en escena!! Haurem de pensar si és bo posar barrera als records o deixar-los al seu lloc. El final al·lucinant, surts saltant del teatre, gràcies a la composició musical de Ernest Fuster que t´enganxa desde el primer moment. Un obra molt recomenable, enhorabona a tot l’equip productor, així dòna gust anar al Teatre!!!

13/03/2017
Hebert Parodi

Ecos de Philip K. Dick, de mis escritores preferidos, aunque le puede hacer daño a la propuesta que se la etiquete de ciencia ficción, cuando ésta es la excusa para hablar de emociones humanas. Una novedosa clínica ofrece un tratamiento prometedor: eliminar tus recuerdos dolorosos para así ser feliz. ¿Es así de fácil? En la clínica vemos a una estrella del rock desilusionada, un joven con problemas familiares y una psicóloga.
Lo mejor, la música de Ernest Fuster, me quedé con ganas de más y repetiré para volver a oírla, y las estupendas voces de Lucía Torres y Adrián Rodríguez , donde realmente lucen.
Lo malo es que no conseguí empatizar con los personajes y sus dramas. Cuando cantaban sí, me transmitían su historia perfectamente, pero luego es como si hubiera una barrera, me interesaban menos; seguro que las interpretaciones mejorarán tras los primeros días (un poco sobreactuado él a nivel de tics y gestos) y alcanzarán el nivel de la parte lirica.
La historia romántica tampoco la vi necesaria pues le resta protagonismo al tema de los recuerdos y su efecto en nuestras vidas, aunque sea importante en un interesante desenlace.
La pega: la música está grabada.
Y admiración hacia el productor, que ha arriesgado el importe de una herencia en producir un musical. Ole.

12/03/2017
Mireia grau camps

He anat a la prèvia de l’espectacle sense saber molt be que veuria i el resultat m’ha agradat força. Un escenari blanc neutre que es transforma amb calaixos que s’obren i tanquen com els de la memòria dels protagonistes. Cançons emotives i encomanadisses molt ben interpretades. Una reflexió oberta a cada un sobre la millor manera de gestionar els nostres records.

06/03/2017
Mercè Morales Barrera

Un espectacle molt recomanable. Enhorabona!

05/03/2017
Dimas

Alex, Sasha i Noah

13/02/2017
Carlos

Muchas ganas de ver este espectáculo!

09/02/2017

Veure totes

Deixa la teva opinió