Invocació - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

Dues dones invoquen els clàssics per comprendre millor el nostre present. Corren temps difícils, d’abús de poder i d’incompetències polítiques. Moltes preguntes, poques respostes. El temor social es cola per les esquerdes. Quatre personatges femenins esperen ser elegits. La tria és Shakespeariana. Els mecanismes perversos del poder es posen en marxa. Dues dones. Quatre veus. Com a gran objectiu, assolir el poder amb mètodes malignes. Tot és vàlid. Hi ha murs que escolten i d’altres que parlen. La calumnia entra en joc. L’espiral del dolor gira sense aturar-se. L’eròtica del poder és el millor afrodisíac i… l’últim.

Durada:
60 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 2

Fritz Zepunt
Teatre Barcelona

Ara l’ hivern del nostre desplaer se’ns ha tornat un gloriós estiu, amb aquest sol de York que brilla a la Sala Atrium.

No cal conèixer d’antuvi Ricard III de Shakespeare per anar a veure Invocació. Una altra cosa es que un coneixement sinòptic del la tragèdia, ajudi a gaudir-ne amb mes intensitat. Invocació es una versió lliure de una de les tragèdies més sanguinàries del bard contada pels personatges femenins. Tan immorals, deslleials i criminals, si cal, com ho puguin ser ells, tenen afegida la visceralitat uterina per on vehicular les seves ambicions, victòries efímeres, derrotes i humiliacions. La carn de la seva carn convertida en carn de canó, quan no en moneda de canvi es, al cap i a la fi, la part de la derrota que elles, coronades i vençudes, patiran en exclusiva. El bloody mary que us oferiran a la sortida us ajudarà a lligar caps.

NOTA: Mentre que la professió teatral és un clam a favor de la qualitat i les veus més qualificades demanen taules rodones, a la Sala Atrium fan TEATRE en majúscules i ningú en parla.

10/10/2013
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

La Invocació dels clàssics, els personatges femenins són els escollits

Deixant de costat, que el pes en les obres de Shakespeare són els homes i les dones són les que pateixen. En aquesta obra les dones obtenen tota l’atenció, encara que igualment pateixen la reacció dels homes.

Davant un escenari nú, Mercè Anglès i Anna Güell defensen els seus papers a la perfecció. A més de la cadena que escanya a la reina i les escenes que amb el taca-taca resulten molt intenses.

S’ha de dir que l’únic que veig que li falta a l’obra és una breu explicació del parentiu dels diferents personatges. Tenint en compte que a l’entrada de teatre s’explica la relació entre ells. L’adquisició de coneixements previs, ajuda a il·luminar les zones fosques de l’obra.

Per cert, hi trobem una picada d’ullet per els espectadors de teatre. A l’inici de l’espectacle amb la veu en off de Toni Punti. Posteriorment, al final de l’espectacle han pogut aprofitar la veu de Pere Arquillué en off en alguns instants per citar Ricard III.

En definitiva, és un obra que atrau des d’un primer moment, encara que aneu previnguts. Si podeu anar un parell de minuts abans al Teatre i poder fer una petita relectura dels protagonistes que ens trobarem i la relació entre ells.

Llegir més ...

13/10/2013

Deixa la teva opinió