Ishtar és una tragicomèdia amb potencial metafòric. El text de Raquel Loscos és un punt de partida per fer un procés de creació conjunt i col.lectiu. D’aquesta manera,experimentarem diferents llenguatges i registres escènics (com comèdia, humor absurd i drama), utilitzant el moviment per afrontar les diferents preguntes que ens aporta el text.
Sinopsi
Dues dones soles en un descampat. Un espai urbà desangelat en el qual elles esperen el proper transport diürn, després d’haver acabat els seus respectius torns nocturns de feina en un hospital. En aquesta espera, en aquest no lloc i no temps, elles comparteixen allò que més amaguen: el fet de no encaixar, la seves soledats i què desitgen de la seva vida. En aquest ambient post apocalíptic és instintiu i gairebé necessari dialogar amb una divinitat com Ishtar. Dialogar per projectar una vida diferent a la que tenen en el present i transformar-la en la seva pròpia auto ficció. Però aquestes personalitats inventades no seran benvingudes pel control invisible (o no) de la societat…
