Sinopsi
Itimad era una bugadera de Sevilla en els temps d’Al Andalus que, gràcies als seus dots de poetessa, es va convertir també en reina, en el gran amor d’Al Mutammid, el mític rei poeta de la capital bètica. Aquest espectacle ret homenatge a aquesta dona d’una gran delicadesa que mai va oblidar els seus orígens i que, al mateix temps, va saber volar i estimar amb la poesia. Ja Al Mutammid pres pels seus enemics, ella va seguir al seu marit fins a la presó d’Agmat (on treballava en la seva porta de costurera per unes monedes) i allà, quan els deixaven els sentinelles, els dos poetes seguien mantenint llargues converses sobre el seu amor, la poesia, la ciència i l’espiritualitat més essencial.
La Cia. Un Sol Traç balla amb contemporaneïtat evocant, al mateix temps, els aires dels andalusis, aquells temps en els quals les tres religions del Llibre van conviure en pau i en harmonia en un Al Andalus bressol de cultures i de ciència. La Nur Camerata (la Camerata de la Llum), dirigida per Pedro Burruezo, posa la música en directe perquè les coreografies i els moviments del trio de ballarines volin com la poesia de la poetessa ‘Itimad, la traducció de la qual de l’àrab clàssic seria alguna cosa així com “la que s’oculta i la que no falla mai”.
Una vetllada, doncs, bella, fràgil, delicada… en el qual la dansa i la música, danses i músiques entre Orient i Occident, entre el passat i el futur, entre les arrels i l’avantguarda, es fonen per reconstruir la vida i obra d’una poetessa, símbol arquetípic d’una bellesa estranya de trobar en aquests temps de confusió i caos. Una vetllada plena de sensualitat i d’una espiritualitat que poc coneixen els jerarques religiosos. “‘Itimad” és una cita amb una delicadesa que pot ser tan exquisida com a humil… Un narrador explica en català tota aquesta història. Les peces musicals són instrumentals i, algunes, cantades… en català, en castellà i en àrab…
