Javier Guerrero presenta AM27, una proposta sobra l’utopia, que va resultar guanyadora del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2018.

Sinopsi

AM27 és una peça coreogràfica que es mou entre els conceptes d’utopia i distòpia. Si el primer descriu un món ideal, el segon fa referència a una societat indesitjable. I és que el món que ha inventat Guerrero i que ell situa en un espai indeterminat, és un espai construït sobre les ruïnes d’un progrés extingit, a través del qual l’autor investiga els mecanismes de la memòria, la repetició i la transformació d’un món en un altre. Què sobreviu als llocs que han estat abandonats i han quedat buits de vida? Com recupera la naturalesa aquests llocs abandonats? S’ho pregunten els intèrprets mitjançant el moviment, tot desenvolupant un llenguatge abstracte i de ritme irregular, arrelat i dislocat a la vegada del quotidià, en què els extrems conviuen en un exercici de democratització de la radicalitat. No hi ha, doncs, lloc per als termes mitjans, sinó per a una convivència absoluta entre el més gran i el més petit, dos extrems molt presents en els paisatges abandonats dels grans projectes utòpics del segle xx, que interessen a Guerrero i que inspiren aquesta peça.

Durada:
Sinopsi

AM27 és una peça coreogràfica que es mou entre els conceptes d’utopia i distòpia. Si el primer descriu un món ideal, el segon fa referència a una societat indesitjable. I és que el món que ha inventat Guerrero i que ell situa en un espai indeterminat, és un espai construït sobre les ruïnes d’un progrés extingit, a través del qual l’autor investiga els mecanismes de la memòria, la repetició i la transformació d’un món en un altre. Què sobreviu als llocs que han estat abandonats i han quedat buits de vida? Com recupera la naturalesa aquests llocs abandonats? S’ho pregunten els intèrprets mitjançant el moviment, tot desenvolupant un llenguatge abstracte i de ritme irregular, arrelat i dislocat a la vegada del quotidià, en què els extrems conviuen en un exercici de democratització de la radicalitat. No hi ha, doncs, lloc per als termes mitjans, sinó per a una convivència absoluta entre el més gran i el més petit, dos extrems molt presents en els paisatges abandonats dels grans projectes utòpics del segle xx, que interessen a Guerrero i que inspiren aquesta peça.

Fitxa artística
Fotos i vídeos
Articles relacionats
Enllaç copiat!