Jo, dona. A Lili Elbe

Els que fa anys que seguim a Marta Carrasco sabem què ens podem trobrar quan ens acostem a un dels seus espectacles. El seu estil, ja sigui en gran producció o en espectacle de petit format, sempre té uns elements que conflueixen i que creen la marca de la casa. La peculiar i importantíssima utilització de les músiques, la relació amb els objectes o les teles (gasses, plàstics) o l'actuació quasi expressionista dels seus actors/ballarins són aspectes que tampoc falten a Jo, dona. En aquesta peça -un duet, similar al que ja va fer l'any 2011 a No sé si...- recupera, però, un personatge i una història reals. Si al principi de la seva carrera en solitari va fixar-se amb l'escultora Camille Claudel, aquí posa el focus en la pintora danesa Lili Elbe, la primera persona coneguda que es va sotmetre a una cirurgia de canvi de sexe.

Una de les curiositats de l'espectacle és que aquí -a diferència de Perra de nadie, on era protagonista absoluta- Marta Carrasco es reserva un paper d'observadora, quasi com una directora en escena que guia al personatge principal, interpretat pel novell -i molt encertat- Albert Hurtado. Tota l'estona acompanyem a Einar Wegener, que més tard acabarà convertint-se en Lili. Veiem els seus dubtes inicials, l'acompanyem en el transit, vivim la seva plenitud com a dona i arribem a una mort prematura en el llit d'un hospital. Tot això a través d'escenes visualment interessants i potents. Potser hi he trobat a faltar una mica més de risc, i una mica menys de compassió pel personatge, però en general crec que l'espectacle aconsegueix amb escreix el seu principal objectiu: reivindicar una figura clau del col·lectiu LGTBI.

Marta Carrasco va inicià la seva activitat com a solista l’any 1995. Fa vint-i-cinc anys!!!  Malauradament , jo la vaig descobrir farà tan sols tres anys amb el seu espectacle  “Perra de nadie” , un muntatge que em va impressionar molt, i amb el que vaig descobrir a una de les més grans creadores escèniques de casa nostra.

“Jo dona. Lili Elbe” es va estrenar al Teatre de Salt dins Temporada Alta 2019. Es tracta d’un espectacle de teatre dansa amb tocs cinematogràfics.

“Jo dona. Lili Elbe” és un muntatge que reivindica la figura d’una de les primeres transsexual documentada, que es va sotmetre a una cirurgia de reassignació de sexe. Einar Mogens Wegener (nascut al 1882) va ser la primera persona coneguda en fer-se una cirurgia de reassignació de sexe, per convertir-se en Lili Elbe (morta al 1931)

En aquesta ocasió Marta Carrasco no balla sola, més aviat acompanya al seu company d’escena Albert Hurtado, que tot i que és la primera vegada que trepitja un escenari, ningú ho diria. Albert Hurtado és el principal protagonista. El seu treball és magnífic, impecable i brillant en tots nivells: interpretació, expressió i moviment. En aquesta ocasió el paper de Marta Carrasco és el de l’ombra que l’acompanya, la seva força interior, el seu alter ego, la seva feminitat, la que sempre està present en la immensa muntanya russa de sentiments, emocions i estats d’ànim pels que passa la protagonista, i en el que ens sentim arrastrats els espectadors. Moments de tristesa, alegria, por, reflexió, dolor, angoixa, desitjos, somnis, incertesa, dubtes, lluita. Valentia.

La posada en escena és plena d’elements simbòlics, des de la pintura d’Einar “Los álamos a lo largo de Hobro Fjord” (1908), als vestits que hi ha penjats a l’escenari  que ens marquen el procés de transformació del personatge. De fet la peça comença centrant-se en l’instant en Einar es vesteix de dona per primera vegada per reemplaçar a la model absent , que Gerda (la seva dona) estava pintant.

Com en d'altres espectacles de la ballarina i coreògrafa, la peça està plena de moments visualment  espectaculars on el públic quedem del tot hipnotitzats, com el de la materialització del canvi de sexe; la metamorfosi del cos masculí a femení. Situacions en les que sentim l’angoixa de la protagonista, com quan es troba atrapada dins un cos no desitjat, simbolitzat per una bossa de plàstic que la cobreix i de la que li és difícil desprendre’s. O el moment on es cobreix tot el cos de farina preludi del seu final.

Els efectes sonors i la música juguen un paper molt important en aquest muntatge. La música ens fa viatjar per Itàlia, França i Alemanya a través de les veus de Mina, Edith Piaf, Jobii, Thomas Didier, Alexandre Desplat, David Lang,...

Marta Carrasco juga amb una gran varietat d’estils musicals des de temes de bandes sonores, passant per opera, pop, rap, clàssica, textures electròniques i musica instrumental de corda. ”La Boheme”, “Spiritus Sante”, “Nighthaw”, “Brew”,”Simple song”, ...

La música i els efectes sonors ens transmeten les sensacions, l’estat d’ànim de la protagonista i el dramatisme de l’obra.

 “Jo dona. Lili Elbe” és un espectacle que sorprèn,  fa sentir, pensar, emocionar i reflexionar, però sobretot ens descobreix qui va ser Lili Elbe.

Lili no va ser tan sols una dona que va perdre la vida lluitant per fer realitat el seu somni, sinó que va fer que aquesta realitat avui en dia sigui del tot possible.

 

També us recomano que mireu la pel·lícula “La chica danesa”  dirigida per Tom Hooper i protagonitzada per Eddie Redmayne, Alicia Vikander, Amber Heard i Matthias Schoenaertsa, a partir de la qual es va inspirar Marta Carrasco per crear el seu muntatge “Jo dona. Lili Elbe”.

 

Espectacle vist a l'Espai Escènic Ca n'Humet (El Masnou)