Jo mai - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

Alguns dels actors joves amb més present de l’escena catalana interpreten un muntatge que fa olor de rock and roll adolescent. Després de l’èxit de Sé de un lugar, Iván Morales i la companyia Prisamata ens porten un conte de gènere negre sobre un grup de nois i noies que volen formar, en un bar abandonat, la família que mai no van tenir.

Benvinguts a l’Amparo, un bar de barri d’una ciutat molt semblant a la vostra on ha trobat refugi un grup de joves desarrelats que reuneixen les millors qualitats d’un amic lleial i els pitjors defectes d’un enemic implacable. Ells potser no han tingut tanta sort com d’altres i, ara, busquen en aquesta societat en miniatura el suport i l’afecte que mai no van trobar en les seves famílies. Els interpreten, utilitzant un estil proper i simbòlic alhora, uns actors nous en perfecta sintonia amb l’objectiu últim el muntatge: proporcionar a l’espectador una experiència propera i humana mitjançant un treball elaborat però fresc i espontani. En aquesta obra, que transpira música des del primer moment, els actors són permanentment a l’escenari, com si es tractés d’un concert de hip-hop o d’un ritu tribal. Una proposta jove i valenta que retrata el despertar emocional d’uns nois i noies que lluiten per trobar el seu lloc al món i desfer-se d’unes arrels on es confonen perillosament l’amor i la violència.

Espectacle no recomanat per a menor de 16 anys.

Durada:
105 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Espectacle no recomanat per a menor de 16 anys.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Gus Bas
Teatre Barcelona

Jo mai em perdré un espectacle de Prisamata

Després d'haver-ho remogut tot amb Sé de un lugar, la Companyia Prisamata, dirigida per l'Ivan Morales, torna a envair els escenaris amb veritat, originalitat i molta feina. Es diu que és un espectacle molt indicat per a adolescents, és a dir, per a tothom. I en especial per a qui hagi oblidat que un dia va ser adolescent, que durant un temps tot era a vida o mort. Que tot era intens, nostre, i per sempre.

Quan vaig al teatre espero, sobretot, presència i compromís, perque el teatre és dels actors i de les actrius. A Jo mai, ells i ella ho són tot, fins i tot l'escenografia. Sense arribar a la profunditat que un servidor hagués desitjat, la nova proposta d'aquesta jove companyia té una força brutal. I el millor de tot és que estan trobant un lloc d'or en el panorama teatral. Que ningú els hi tregui si us plau, aneu-los a veure!

20/01/2014
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Morales ens regala una altra joia

Vaig tenir el plaer de veure un dels assajos oberts d'aquesta obra en la mateixa sala on es va crear. Segurament, com a espectador, no és el lloc més idoni per presenciar un espectacle, però sens dubte és una experiència insòlita i molt agraïda per als amants del teatre, en la qual el propi local transmet una màgia especial cap al propi espectacle, mostrant una simbiosi entre tots dos. Certament, no vaig poder gaudir de la seva il·luminació o dels altres recursos que finalment es podran presenciar dalt de l'escenari, però puc dir que no cal cap mitjà tècnic per comprobar la força de la posada en escena de "Jo mai", la qual omple cada racó de la sala gràcies a unes interpretacions transgressores i una direcció molt acurada d'Iván Morales. Realment, aquest últim no ho tenia fàcil, ja que després de "Sé de un lugar" havia deixat el llistó tan alt que semblava difícil de mantenir-lo. Tot i això, no hi ha cap dubte que, pel presenciat als assajos, ho ha tornat a aconseguir de forma brillant. Morales, com ja feia en la seva predecessora, planteja un text farcit de reflexions orquestrades gràcies a l'apropament dels personatges al públic, a qui fa partícep del seu món a través dels constants moviments dels actors i de les diferents sensacions transmeses.

En contrast amb el dinamisme present durant gairebé tota la representació, que combina encertadament els moments vertiginosos i accelerats amb les propostes més lentes i reflexives, trobem un inici i un desenllaç amb un ritme un xic feixuc i dilatat, que segurament s'anirà pulint al llarg de les primeres representacions. Per mi, això últim és el que li falta per aconseguir la puntuació màxima, ja que ens trobem davant d'un espectacle que entreté, fa reflexionar i aconsegueix que l'espectador visqui les emocions fins a fer-lo partícep d'aquest bar Amparo.

23/07/2013
Marc Ribera
Teatre Barcelona

Merda, follar, cridar i fumar

Això és el que fan els adolescents de Jo Mai, la decebedora -és la opinió d’aquest humil espectador- proposta del dramaturg Iván Morales, que va entusiasmar la temporada passada amb Sé de un lugar i que ens proposa aquest cop una història i uns personatges -tot i la marginalitat del context- construïts a partir del postureo, un terme modern, usat en l’argot juvenil, que vindria a dir “preocupats de com se’ns veu, i poca cosa més”.

Si la lluita històrica d’un adolescent ha de ser cridar al món que les coses han de ser diferents, des de la il·lusió o idealisme encara tendres dels primers anys, des de la fortalesa fresca “d’acabats d’arribar”, el director d’aquesta obra planteja uns adolescents que es comporten com idiotes, irresponsables i sorollosos. Uns adolescents que, a més, actuen i parlen amb una poètica banal de maduresa preocupant; un intent de donar-li un elitisme a la proposta que acaba d’enfonsar-la per excessiva i dramàtica.

Estem d’acord que el teatre ha de ser un mitjà d’expressió del que sigui. No ha d’haver-hi direccions ni normes. Però sí veritat i sentit comú. Veritat a l’hora d’explicar una història que bategi amb alguna mena de sincronia amb l’ànima humana i sentit comú a l’hora de dir coses que facin que personatge i públic es comuniquin, comparteixin sentiments o idees de qualsevol tipus. Despertar en l’espectador veritats que posseeix però que resten a l’ombra de ser descobertes. Res d’això succeeix en aquest espectacle. No va més enllà d’un galimaties de paraules efectistes i intencions incongruents. També cal dir-ho: els nois es deixen la veu, l’ànima i tot el talent que tenen -que n’hi ha de sobres dalt l’escenari- i això s’agraeix i emociona. Lamentablement, és l’únic que emociona.

Recomanat per a qui vulgui veure com es maneguen en la curta distància alguns actors coneguts de la petita i gran pantalla adolescent. No recomanat per a qui no s’acontenti amb un treball “ple de bones intencions” que manca de profunditat i mesura.

04/02/2014
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Jo tampoc

No m'ha convençut aquest Jo Mai que s'ha estrenat al Lliure de Gràcia. L'he trobat confosa i haig de dir que no he entès res o pràcticament res. M'ha resultat difícil de pair, pesada, i estic parlant de l'obra. En canvi tan la direcció com l'actuació, especialment de dos dels actors m'ha semblat bé. La il·luminació i el moviment escènic molt bo.

Llegir més.

16/01/2014
lidia

La obra de teatre Jo mai , es una obra que et deixa amb ganes de torna a veure-la i viure uns moments unics, et fa sentir diferent i amb energia de canviar les coses del dia a dia.
Es molt bona, la recomano al 100%.

30/01/2014
Josep Via Santacana

Esperaba en ganes aquesta obra, que ademes crec arribava al Lliure ja rodada,Grec 2013, Girona. Com a positiu l enorme treball de els actors,incansables, entregats i sempre amb una sensaçio de verosimilitud i frescor,sota una direççio que quasi no es nota equipable al estil Veronese.També positiu la utilitzaçio del espai escenic ampliat diria a les grades i obrin posibilitats a simultanejar accions en la linea del millor cinema negre,per explicar una historia potent amb aquest punt de reunio, que es el bar,restaurant AMPARO,tots hem conegut mes o menys locals especials i volguts com aquest……
Dit aixó, per mi falla la utilitzaçio de la musica, necesaria si pro mal encaixada,no estaria de mes que quan es canta fos posble entendre el text, i aixó no pasa sempre,perque no un video en les lletres en els moments puntuals que es fan mes dificils seguir dons no demano baixa intensitat de volum,fa falta aquesta força i alguns momentes dels mes brillants son musicals pro si algo de equilibri,erque espero el ma´xim de vosaltres i seguir tot el que feu, també fa que sigui exigent en lo que oferiu,vaig estar el coloqui i com hem vareu contestar en rao,no es una historia de perdedors sino de lluitadors, que no volen que la boira del exterior entri al espai de aquest bar Amparo,aon la vidaes preten sigui un altre cosa. Endevant per aquest cami

20/01/2014
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

No me ha gustado nada la manera en la que han representado los responsables de “Jo mai” esta historia. Y por las caras de perplejidad que se veían en la platea creo que mucha gente estará de acuerdo conmigo.
La historia (muy simple y facil de contar) la enrevesan hasta el límite dejando al espectador con cara de circunstancia y sin poder ponerse en la piel de los protagonistas.
Además que la hora y 40 minutos que dura la obra lo encuentro excesivo para explicar una historia tan simple y sencilla.
Y para acabar… tengo que mencionar los números musicales. Estridentes y sin sentido que solamente sirven para molestar los tímpanos de los espectadores.
No, definitivamente JO MAI recomendaría esta obra.

18/01/2014

Deixa la teva opinió