Jo vaig tenir un Cayenne

Felicito a Temporada Alta i a tots els valents que han volgut apostar per fer alguna cosa diferent en aquests temps tan difícils de pandèmia. Aquesta és una obra filmada dins de la programació “A distància”.

És una píndola teatral que dura 13 minuts en els quals es mostra una situació inversemblant que podria ser realitat. Ramon Madaula ha fet el guió i n’és el director. La realització, fotografia i audiovisuals són de Daniel Lacasa.

Aquesta petita peça ens demostra les coses que es poden dir en molt poc temps, fins i tot amb poques paraules o en silenci. La descripció per sí mateixa pot ser una càrrega de profunditat que fa trontollar veritats com ho fan els Haikus que escriu el protagonista de la història. Els haikus no són reflexions ni sentiments, sinó senzilles descripcions d’una realitat. Jordi Corominas és el protagonista i amb el seu monòleg ens descriu l’estat de misèria en el que viu amb alguna pinzellada de dignitat i fins i tot una mica d’orgull. El recurs de contrarestar el monòleg amb un diàleg fictici és molt habitual en teatre. En aquest cas és una cabra que escolta atenta però que no respon amb cap gest de comprensió. No li demana ni tan sols afecte la qual cosa fa més evident la seva soledat. Ell va tenir un Porsche Cayenne i moltes coses més. No fa falta saber com les va perdre ni el perquè. La situació és l’actual. El nom dels ocells que canten a prop (tallarol o coll-tort) o el moviment d’un canyissar són les petites coses que es poden observar quan no es té res. Aquest és el missatge i Jordi Corominas el magnífic transmissor.

 

What do you want to do ?New mailCopy