Joan Ollé: Delikatessen

S'ha de reconèixer que Joan Ollé té la mà trencada per escollir, barrejar i cuinar textos i materials ben diversos. Sempre que ho fa, com a L'illa del tresor, Coral romput, A la ville de... o Paraules d'amor, aconsegueix crear espectacles molt particulars, on el bon gust i la ironia més fina es donen la mà i aconsegueixen grans fites. A Delikatessen, que va començar com un encàrrec del director de Temporada Alta, tot el mestratge del director s'enfoca cap a tota aquella literatura -intel·lectual o popular- que s'ha generat entorn dels aliments, el fet de menjar i tot el que va relacionat amb la cuina i la bona taula. Amb textos de Da Vinci, Manuel Vicent o Proust, cançons de tota mena i jocs de paraules realment enginyosos aconseguim entendre el perquè el menjar ens condiciona per a tantes i tantes coses a la vida...

Tres actrius i dos actors de la companyia La Remoreu s'esforcen per a plantejar jocs escènics de tota mena, ja sigui cantant, tocant instruments o fent senzilles coreografies. Passar de Josep Pla a Herman Melvillle no és cosa fàcil, però el plat està tan ben servit que la cosa funciona des del principi. També és cert que qui prefereixi que li expliquin una història, un bon argument, haurà de provar en una altra banda... Aquí la Delikatessen està composta per mil i un ingredients, i tal com prometia el menú acaba essent una recepta elegant, sofisticada i amb un regust a plats -o espectacles- que ja no es cuinen.

 

L’escenari de la Sala Muntaner sembla la sala d’un restaurant minimalista, el color blanc domina tot, fins i tot el piano o la guitarra que, en un racó, esperen els músics. Tres dones, elegants i amb sabates de taló porten els estris per acabar de parar la taula, coberts i tovallons. Ens serviran un menú degustació de poesia, teatre i música.

Aquest espectacle del 2013, una lectura dramatitzada, es va representar una sola vegada, la nit del 3 d'octubre al Teatre Municipal de Girona amb la concurrència del més florit de la literatura, el teatre i la cuina catalana.

La Companyia La Remoreu, està formada per Ferran Aixalà, Eduard Muntada, Clara Olmo, Sandra Pujol i Marta Rosell; a causa de que Eduard Muntada també actuarà en la representació de “Les noces de Fígaro” al Teatre Lliure, en algunes de les sessions d’aquest Delikatessen, serà substituït per Dafnis Balduz. Nosaltres hem tingut la possibilitat de veure en Dafnis Balduz a qui admirem per la seva feina.

I comença la degustació amb cinc comensals que ens van parlant de temes relacionats amb el dinar, al llarg de l'obra van vehiculant textos plens d'humor i referències culturals i geogràfiques sobre la gastronomia. Ens descobreixen com relata Roland Topor que es pot cuinar un basc a la basca, el text de Leonardo Da Vinci que explica com s'ha de fer per matar algú en un banquet , ens canten l'himne a la paella de Manuel Vázquez Montalbán o ens narren l'elogi de Manuel Vicent al pastís Sacher.

I tot regat amb cançons de les Terres de l'Ebre o El Cocidito madrileño, cant gregorià o Andrea Boccelli. Ens presenten un espectacle "cuinat a foc lent" amb presència de la cuina lleidatana com els cargols i el xolís del Pallars.

Un espectacle tractat com una gran partitura musical on no ens adonem dels canvis de registre ni d'escenes i on tot va fluint d'un tema a un altre, d'una paraula a un altre, d'un text clàssic a un de contemporani sense interrupcions en el ritme. Com un bon menú degustació s'alternen textos, poesia i cançons fent que l'hora i poc de durada de l'espectacle ens passi sense adonar-nos i amb un gran somriure a la cara des del començament.

Una petita joia teatral que cal no perdre's de cap manera.

Si desitgeu llegir l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ