Durant els dies més durs del meu confinament no podia concentrar-me en cap lectura nova, però per altra banda em venien al cap alguns relats literaris i diferents poemes, que ja havia llegit i els recordava confusa i gratament. Així que els vaig agafar de les estentaríes i rellegir de nou; a l’ endinsar-me un altre cop vaig adonar-me’n que alguns d’aquells relats tenien un lligam comú: les aparences, és a dir allò que aparentment sembla una cosa però no és així, i els diferents poemes que recordava m’arribaven amb una gran fluïdesa, segurament degut al contrast de les diverses temàtiques i estils. I així d’una manera natural va sorgir Joc d’Aparences i Contrastos.
L’ànima d’aquest espectacle neix de la voluntat de contrastar diferents poemes de diferents poetes i també relats literaris units per un mateix fil: les aparences, és a dir, allò que aparentment sembla una cosa però en realitat n’és un altre.
