Un cabaret poètic i evocador sobre la música, les paraules i la poètica de les antigues pel·lícules del vell oest. Una proposta escrita i dirigida per Llàtzer García.

Sinopsi

El nen, des de ben petit, mira pel·lícules de l’oest.
Les fan a Televisió Espanyola els diumenges a la tarda. Algunes són pel·lícules bones, d’altres no tant. Però això no li importa a aquest nen.

Ell vol olorar les prades de Virginia que apareixen a la pantalla. No sap on és Virginia, ni Minnesota, ni Veracruz, ni tan sols Texas, però sap que són símbol d’una terra nova i desconeguda sota els peus dels pioners. Un nou edèn, un nou naixement de l’home en una terra feliç i lliure. La llar dels colons, dels cowboys, dels jugadors i també dels indis i dels pistolers a sou.

Però el que més li atrau al nen no són els revòlvers Colt ni els arcs i les fletxes; no, el que més li atrau són les cançons que apareixen en aquestes pel·lícules. Cançons que parlen de la terra i de l’home. Cançons que tot bon western posseeix i que sorgeixen del no res enmig de la pel·lícula per explicar-nos una història cantada vora al foc o bé acompanyant les aventures dels aventurers amb narracions que només sentim nosaltres, afortunats espectadors, o simplement vestint els títols de crèdit de lletres vermelles.

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Aquest cabaret no és massa petit pels dos, foraster

Llàtzer Garcia ens proposa un cabaret western amb aires de saloon que emergeix enmig de cavalls, sarsaparrella, codis d'honor, ramats, planícies, baralles amb taules volant, la melangia ofegada amb una harmònica, un cor trencat per una bellesa amb passat, festes al graner, indis, duelos al sol, pols, matasanos i enterradors..., vaja, tot l’ imaginari col·lectiu de l’Oest, refugi i anhel, un ideal que només existia a les pelis de vaqueros (llavors no li dèiem cowboys), de viril amistat, redempció i llibertat… un passat idealitzat i irreal de valors simples i senzills, del bé i el mal i de comunió amb el paisatge.

En aquesta proposta hi caben, i encaixen perfectament, fragments poètics i tristos, alegria desbordant i nostàlgia, humor i romanç. Les emocions ens arriben de la ma de Maria Casellas i Guillem Rodríguez amb peces de bandes sonores i cançons traduïdes i d’altres en anglès (des de Green leaves of summer a un fantàstic Jackson a l’estil Johnny Cash & June Carter o Nancy Sinatra & Lee Hazlewood), tristes balades a la llum de la lluna, diàlegs de pel·lícules com el mític de Johnny Guitar (que homenatjava, per exemple, una obra tan distant com Mujeres al borde de un ataque de nervios), una miqueta (massa poc) de banjo, guitarres, balades, folk…tot amb les dosis justes per entusiasmar fins i tot als no enamorats del gènere. I és que no és només, ni molt menys, pels amants del western amb el que molts hem crescut i al que alguns encara ens hi aferrem. I és que al final, el lejano oeste és paisatge, arrels, emocions, individualisme no egoïsta i persones intentant treure el millor de si mateixos contra els elements i amb un codi moral tan simple com ben encaminat.

El millor: aconseguir que el collage de música, dialegs i imatges no sigui excessiu ni embafi.
El menys millor: no exclusiu d’aquesta proposta, però en algun moment la dicció…

En resum: una proposta musical gens pretensiosa, romàntica, vital, que no amaga ni el to crepuscular de les millors històries humanes de l’Oest ni l’alegria i empenta dels pioners. I fins i tot et donen sarsaparrella. Que me aspen, Mary Jane!

23/01/2019
David M.

Espectacular. Vagi anar a cegues, i varem trobar
un espectacle subtil i dinàmic, capaç de fer-te riure i emocionar-te en segons. Si t’agrada els western, la música i els espectacles íntims, no hi pots faltar.

25/10/2018