Juan Amodeo ens porta Avenate, amb qui promet posar en evidència que ningú està lliure dels rampells de bogeria i que la vida no seria el que és sense ells. El seu xou barreja improvisació amb el públic, anècdotes reals que semblen inventades, altres inventades que semblen reals, un text àcid i irònic i alguna sorpresa única.
Sinopsi
Avenate: De vena. Rampell de bogeria.
Les millors i pitjors coses que hem fet en aquesta vida, les hem fet gràcies a un rampell de bogeria. Un arravatament que es converteix en una emoció que et fa fer coses que creies impossibles i altres que et vas proposar no tornar a fer.
El avenate et fa creure que escriure al teu ex a les quatre del matí després d’una festa és bona idea, o que un altre xopet més no et farà res. Et feia creure de petit que en dir-li a la teva mare: «Dona’m, que no em fa mal», no et faria mal.
Tu mateix vas arribar al món per un avenate, per un: «tranqui, jo controlo».
