Love, love, love

Laia Marull y David Selvas son los dos intérpretes a los que acompañaremos por las diferentes etapas de sus vidas desde la época hippie, hasta el año 2011, con la incipiente recesión económica. La vida es la vida y te lleva por otros derroteros, tal vez menos idealistas, de los que soñabas de joven y de los que es difícil escapar: hipoteca, hijos, trabajo… Ambos actores están muy bien con momentos de gran dureza interpretativa. Clara de Ramon da vida a Rosie, la hija de ambos, con sus propios sueños y a la que también veremos evolucionar, de joven estudiante a una mujer que se cuestiona muchas cosas que nos interpelarán, haciéndonos dudar de quién tiene más razón. Su otro hermano Henry, es interpretado de forma creíble por Marc Bosch, siendo como es, ajeno a todo y viviendo encerrado en su mundo. Love, love, love es una obra dramática intensa y muy recomendable.
Crítica completa:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2023/11/critica-teatro-love-love-love-de-julio.html

una comèdia àcida i agredolça que aquest 2023 arriba de la mà de La Brutal i sota la direcció de Julio Manrique i que il·lustren, de manera estel·lar, tots els intèrprets de l’obra. Destacar la feina dels dos joves, Clara de Ramon i Marc Bosch, que planten cara, interpretativament parlant, a dues bèsties escèniques com són la Laia Marull i el David Selvas. Text divertit que burxa amb reflexions que van més enllà de saber si s’ha arribat a on es volia. Històries diferents i fora de la norma que animen a veure un teatre que passa de convencionalismes per apropar a l’espectadora a les relacions humanes des d’un punt de vista emocional

Finales de los años 60. Kenneth y Sandra se conocen y saltan las chispas!! Todo es felicidad y lo único que necesitan es amor.
Pero el tiempo pasa, y ellos maduran (un poco), se casan, se hipotecan y tienen hijos.
Y estos hijos crecen y viendo el futuro que les esperan pedirán explicaciones por este mundo que han heredado.
Una comedia agridulce en el que veremos el aso de los años de unos personajes abocados al desastre.
Laia Marull está de premio interpretando a la matriarca y Clara de Ramon le da perfectamente la réplica como su hija. Ambas me han encantado!
A David Selvas se le ve mucho más cómodo en la etapa más avanzada de su personaje.
Gran esfuerzo de caracterización. Sencilla pero efectiva.
Una buena historia que nos hará replantearnos el mundo que estamos dejando a las nuevas generaciones.
Manrique lo ha vuelto a conseguir!

És un drama amb tocs àcids, però poc té de comèdia o diàleg divertit. Hi ha moments de tensió amb molts crits que realment sobren i fan passar un moment bastant desagradable (algú va marxar del teatre). Crec que falta acabar de lligar, perquè en el fons a banda de ser un retrat de diferents generacions i de la societat, és més aviat un retrat d’una família molt desestructurada. Molt bona actuació dels actors. El millor: el canvi d’escenaris i èpoques.

Ahir a La Villarroel vaig veure aquesta comèdia de l’anglès Mike Bartlett traduïda per Cristina Genebat i dirigida per Julio Manrique. L’obra recorre la vida d’una parella durant quatre dècades i se’ns presenta a través de tres actes posant èmfasi en tres anys 1967-1990 i 2011. Coincidint amb aquestes dates (fotos) es van conèixer sent hippies, es van casar, van tenir fills i ara ja estan jubilats . Al llarg de l’obra i amb un text carregat d’ironies, sarcasme però també humor ens mostren un retrat de la societat, dels conflictes generacionals i d’aquests ideals que tots teníem però que van mutant per les responsabilitats que anem prenent. Crec però que se’l podia haver tret molt més, perquè es limita a relatar sense aprofundir. Atès que els actors són sempre els mateixos a la pell del seu personatge i els anys van sumant, m’ha semblat molt encertat com ho han plantejat ja que entre acte i acte, canvia tota l’escenografia així com la caracterització dels actors i mentre tot això passa, els espectadors podem veure projeccions corresponents a l’època. Molt bon treball de David Selvas, Laia Marull, Marc Bosch i Clara de Ramon tot i que i això suposo els haurà vingut imposat, però em sobren aquests crits al més pur estil argentí. Per passar una bona estona, per a mi sense gaire més.