Name: A.K.A. (Also Known As)
Start: 2025-05-04T19:00:00
End: 2025-05-04T20:20:00
Location: Teatre Gaudí Barcelona

Descripció
Horaris
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Info pràctica
Articles

Comprar Entrades

A.K.A. (Also Known As) és un monòleg escrit per Daniel J. Meyer, protagonitzat per Guillem Villarroya Armengol i dirigit per Montse Rodríguez Clusella. L’obra tracta d’en Carles, de l’amor, de qui és, de la seva identitat, de la seva història. Però nosaltres no serem espectadors, serem els seus oients, còmplices i jutges… en definitiva, serem la societat que diu qui és, quina és la seva identitat i qui incideix en la seva història.

Sinopsi

Carles. 15 anys. Bueno… Acaba amb 16 anys. Parla català i castellà. O tot a la vegada, barrejat, com pot, com vol. Adoptat quan tenia 3-4 anys. No se’n recorda. Família de classe mitjana. Fa servir el Tinder. I… coneix la Clàudia. S’enamora de la Clàudia. Classe mitjana-alta. Catalana. Burgesia catalana. Tot va bé. Primera nit que tindran sexe… bueno… faran l’amor. Hi ha molt d’amor. Tot se’n va a prendre pel sac. Apareix la cosina. Coitos interruptus. La Clàudia no li respon més les trucades. Apareix la policia a casa. Judici. Per què? És moro. O almenys ho sembla. Bueno… “en realitat”, perquè la Clàudia era menor. Però en realitat perquè és moro, no és d’aquí. Qui ets? Qui la gent creu que ets? O ets el que sents? O una barreja? Importa qui ets? Qui vas ser? O el que sembles ser?

Més informació

Guanyador del Premi TB de la temporada 2017-2018 en les categories de Millor espectacle de petit format, Millor direcció (Montse Rodríguez) i Millor text original (Daniel J.Meyer).

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català
Castellà

Edat:
A partir de 14 anys

Properes actuacions Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona

MAIG

MAIG

Dj 1

19:00h

Més

Menys

MAIG

Dv 2

19:00h

Més

Menys

MAIG

Ds 3

19:00h

Més

Menys

MAIG

Dg 4

19:00h

Més

Menys

Sinopsi

Més informació

Guanyador del Premi TB de la temporada 2017-2018 en les categories de Millor espectacle de petit format, Millor direcció (Montse Rodríguez) i Millor text original (Daniel J.Meyer).

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 29

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Jordi Bosch Argelich
Teatre Barcelona

La determinació de la identitat

Qui sents que ets? Qui diu la societat que ets, realment? I, d’on ets? Ets d’aquí o ets de fora? Qui determina on és “aquí” i, per tant, a partir d’on comencem a ser de “fora”?

Aquestes etiquetes, més enllà de l’essència pròpia de cada persona, condicionen la vida fins a extrems insospitats. I tot a partir de la definició mateixa de la identitat.

A.K.A. (Also Known As) va d’això, exactament. D’identitats. L’espectacle esdevé un mirall on es reflecteix la nostra societat, la que tots construïm i no una altra. I ens interpel·la d’una forma ferotge. I es fa impossible sortir-ne indiferent.

Tot i ser obra d’un sol actor, l’Albert Salazar exhibeix un talent extraordinari, es multiplica en escena i, amb un ritme ferotge que condueix de forma sàvia i precisa, s’adreça a l’espectador com si fos un participant més. La trama, des d’un inici fresc i ple de matisos sorprenents, transcorre de forma vertiginosa cap a la negror d’una realitat que d’entrada ningú es planteja, per incòmoda, però que es manté latent. Setanta-cinc minuts que s’esvaeixen en un sospir per plantar davant l’audiència la crua conseqüència d’un etiquetatge injust i interessat. I és que les picades d’ullet del protagonista al públic no eren gratuïtes. Tots tenim un paper en el drama de la discriminació per raons d’origen, i el text d’en Daniel J. Meyer, sota la direcció de Montse Rodríguez Clusella, ens convida a la reflexió. Ens hi obliga, de fet.

Quatre premis Butaca 2018 avalen l’espectacle com una de les grans sensacions de la nostra cartellera. Una nova aposta reeixida del segell Flyhard Produccions, font contínua de nou talent.

28/09/2019
Betty Enguix Silvestre
Teatre Barcelona

Una caputxa amaga, però no canvia

Allò important no és qui tu creus que eres, sinó qui eres per a la societat. I és això el que et situarà i et marcarà, tot i que intentes camins diferents. Avui eres una persona i en un moment... màgia!

Un adolescent comparteix la seva quotidianitat amb nosaltres. De fet és així, la comparteix, no és que nosaltres l’espiem a través del pany de la porta, de càmeres o de cap finestra. Carlos ens té presents, ens mira, ens fa bromes, ens dona opinió i s’exposa completament amb la seua vulnerabilitat i els seus neguits. No amaga en absolut les seues emocions. I així és com de bon inici aquest personatge ens captiva i ens porta per on vol. El seguim sense adonar-nos a tots els racons de la seua intimitat, ens emocionem amb ell. I això que, aparentment, és un adolescent com qualsevol altre. Bé, de fet ho és, sols que no per a totes les persones d’aquí.

Una obra molt necessària per a tots i totes, per a una reflexió profunda entorn a la igualtat, a la xenofòbia i el racisme a casa nostra. Una obra imprescindible per conèixer situacions i realitats amb les que convivim, però que queden moltes vegades com en un plànol paral·lel que no ens travessa. Una obra que deuria arribar al màxim de públic possible perquè experiències així són transformadores a nivell individual i social, i ajuden a trencar prejudicis i estereotips des d’un altre lloc més profund. Els adolescents que estaven en aquella sala segurament no han sortit igual. I no només en relació als temes esmentats, en aquesta peça podem veure violència institucional, el funcionament de “ la justícia”, apropar-nos al món de les adopcions i les vivències d’aquestes famílies, classisme,...així com amor, amistat, relacions amb els pares...

Durant una hora i mitja les persones que som allà vivim una experiència única, gràcies a una interpretació magistral amb una energia espectacular d’Albert Salazar del text de Daniel J. Meyer baix la direcció de Montse Rodriguez. Una combinació fantàstica que aconsegueix una joia d’obra a tots els nivells. Commoguda, angoixada, enrabiada, sense paraules, ...Màgia!

11/03/2019
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Actual, fresca, commovedora

Premi a l’Espectacle de petit format, al Text per a Daniel J. Meyer, a l’Actor per a Albert Salazar i a la Direcció per a Montse Rodríguez.

No acostumo a donar per suposat que una obra m’agradarà perquè ha guanyat premis Butaca. Prefereixo comprovar-ho. I he pogut comprovar que l’èxit és merescut. Des de la seva estrena al mes de març de l'any passat no ha parat de rebre bones crítiques. Vaig assistir a l’última funció de l’any però no serà l’última. Tots els teatres li obren les portes i tindrem ocasió de veure-la en moltes altres sales. Tampoc acostumo a repetir. L’oferta teatral és tan amplia que, tot i que m’hagi agradat molt, m’esperen moltes altres sorpreses, com aquesta. En aquest cas repetiré perquè hi haig de portar als meus néts adolescents. No vaig parar de pensar en ells durant tota l’obra. L’èxit entre el públic jove va sorprendre fins i tot a la directora. La meitat del públic al primer teatre on ho van presentar eren adolescents acompanyats d’adults. És el que farem nosaltres. Falta teatre per a la gent jove. Passem del teatre per a adults, amb moltes adaptacions dels clàssics i reposicions de textos ja una mica antics i de vegades massa conceptuals a un teatre familiar en el que no encaixa la gent jove. Llevat de “Be my baby”, enguany no hem vist res que pogués enganxar al jovent.

Daniel J. Meyer d’origen argentí i múltiples ascendències ha escrit un text en el que l’arrelament i la identitat hi són presents però també hi trobem els riscos de les xarxes socials, la música del s XXI, la paternitat i maternitat incondicionals, la fidelitat, l’amistat, l’amor adolescent, la traïció, la injustícia en la diferencia, el poder de la majoria o la decepció. Tot això descrit amb una frescor commovedora.

Albert Salazar format a Eòlia i a Laura Jou estudi per a l’actor, s’ha donat a conèixer en curtmetratges i en sèries com “La Riera”, representa un prototip d’adolescent força proper. Ell està sol a l’escenari però interpel.la al públic i el fa partícip dels seus sentiments amb una gran expressivitat corporal. El treball actoral, sota la direcció de Montse Rodríguez, és magnífic.

01/01/2019
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

No però sí

“A.K.A” és un d’aquells espectacles que ho te tot per esdevenir un èxit rotund: text, interpretació i direcció.

El text de Daniel J.Meyer és magnífic. Us recomano la seva lectura. Magnífic !!!

La interpretació d’Albert Salazar m’ha deixat clavada a la butaca. Brutal!!! Quanta energia, quina manera de transmetre. Moviment, coreografia, expressivitat, interpretació. Tot de deu. Un actor que realment m’ha sorprès pel seu gran nivell interpretatiu.

Pel que fa a direcció, haig de felicitar a la Montse Rodríguez, per una posada en escena i una direcció interpretativa i de moviment extraordinaris.

Carlos és el protagonista d’aquesta història, un noi amb inquietuds i somnis com la resta dels seus companys de generació. Un noi de quinze anys que s’enfada com qualsevol noi de la seva edat, que fa esport, que pensa que els seus pares són uns pesats, que li agrada escoltar música a tot volum dins la seva habitació. Un noi que li agrada cantar i ballar, que l’escola la troba avorrida, que li agrada sortir amb els seus “colegas” i que com la resta de xavals de la seva edat es mou per les reds socials.

En Carlos és la representació d'un noi d'entre tants, que tot i que són part d’aquesta societat, es senten rebutjats. Són nois que viuen en un aparent “no però sí”, que no entén perquè se’ls demana que s’han d’integrar, (si sóc d’aquí de tota la vida!!!). Són nois que se’ls jutge pel seu aspecte físic.

I jo em pregunto, com és possible que en un país on hi conviuen múltiples identitats, no existeix la igualtat?, perquè no s’intenta mirar a la persona i no allò que representa?, perquè la gent no mira més enllà del color de la pell?

El racisme i la xenofòbia, d’alguna manera són inherents a la societat. Classifiquem el món i les persones segons l’aparença, la nacionalitat o la religió, creant estereotips que moltes vegades no s’ajusten a la realitat i que fan molt de mal a qui les pateix.

El racisme és un tema que m’indigna molt. Jo vaig sortir molt afectada d’aquesta obra, emocionalment em va provocar molts sentiments. Dolor, ràbia, vergonya i impotència.

“A.K.A” és un muntatge que remou i que fa reflexionar.

Totalment imprescindible !!!

“A mi...m’és igual. Creia que era una cosa, però no. Després de tot, el que creguis que ets, no és tan important. Es lo que es.”

30/04/2018
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Amor juvenil i racisme

Amb AKA Daniel Meyer signa el seu millor text fins ara. La història d’un xaval adoptat amb un to de pell que no coincideix amb el de la majoria d’aquells que l’envolten.

Sota l’impecable direcció de Montse Rodríguez, que aporta dinamisme a la posada en escena en forma de ball, un punt d’acrobàcia i molta comunicació amb el públic, un magistral Albert Salazar dona vida a en Carlos, el protagonista. Un noi normal i corrent de quinze anys, alegre, divertit, una mica tímid i fan del hip hop i de l’skate. El seu únic delicte serà enamorar-se de la persona equivocada.

AKA combina el millor de les comèdies adolescents amb una història crua i real com la vida, una obra que primer ens fa riure i després ens congela el somriure al rostre. Imprescindible.

Més informació a Somnis de teatre

17/04/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una profunda reflexió dels efectes de la xenofòbia

Ahir a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’A.K.A. un monòleg que parla de l’afirmació de la identitat durant l’adolescència i dels efectes del racisme o la xenofobia.

A.K.A. (Also Known As) escrit per Daniel J. Meyer, està protagonitzat per Albert Salazar i dirigit per Montse Rodríguez Clusella.

“Vaig escriure aquesta obra en una nit… no sé ben bé el motiu. Simplement, em va sortir de dins”, ha explicat Daniel J. Meyer.

Carlos és un jove adolescent que comparteix amb nosaltres el seu dia a dia, la seva realitat, l'escola, les sessions de teràpia, la seva música, els seus balls, la relació amb els seus "viejos", els amics, el seu primer amor. I ho fa des de la intimitat de la seva habitació, l’espai on ell és ell mateix, mentre espera que l’avisin per sopar.

De cop, tot el que ha construït es veu trastocat pels seus orígens als quals ell no ha donat mai importància, però sembla que la resta de la societat, sí.

Nosaltres no serem simplement espectadors, passarem de sobte de ser els seus col·legues i còmplices a convertir-nos en jutges... serem en definitiva, la societat que li mostrarà la seva real identitat, que incidirà cruelment en la seva història.

És la primera vegada que l'Albert Salazar protagonitza un espectacle en què ell és l'únic protagonista. Nosaltres l'havíem vist treballar en diverses propostes escèniques (L'HERÈNCIA, SUEÑO DE UNA NOCHE DE VERANO, o PARADISE), però amb aquesta interpretació ens ha deixat literalment estabornits i absolutament enamorats del seu treball. L'Albert ens ha ofert un monòleg que ens ha fet riure, vibrar i emocionar, una interpretació que per si sola justifica veure l'obra.

La seva entrega i la seva identificació tan brutal, amb el personatge, la transmet de tal manera, que ens emocionem amb ell quan parla de "la màgia" en tocar per primera vegada la mà de la Clàudia, la noia que estima. I vibrem amb ell quan balla o espera il·lusionat una resposta de WhatsApp.

Sense saber-ho, ens adonem que ens mira directament als ulls i ens adopta temporalment, perquè ens converteix en els seus "viejos", almenys per aquesta funció.

El text de Daniel J. Meyer és esplèndid, fresc i dinàmic amb un llenguatge que s'identifica plenament amb el de l'adolescent, i al mateix temps un text molt dur que mostra la fragilitat de qualsevol persona davant una societat que li és hostil. Els perjudicis derivats de la classe social, el color de la pell, la seva sexualitat o la religió que poden fer que una persona sigui "exclosa" de la societat en la qual ha viscut sempre.

... i és que com ja hem comentat abans, A.K.A. ens ofereix una profunda reflexió dels efectes del racisme o la xenofòbia.

Una esplèndida direcció de Montse Rodriguez Clusella i una posada en escena immillorable que, amb la il·luminació i espai sonor de la mà de Xavi Gardés, aconsegueixen un espectacle magnètic.

Com podeu deduir, hem sortit de la sala entusiasmats.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

01/04/2018
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Pura màgia

En Carlos és un adolescent de 15 anys i, com a tal, la seva vida gira entorn a assistir a classe, sortir amb els col·legues i “suportar” la insistència dels seus pares per saber què passa a la seva vida. Però, a tot això, se li suma que va ser adoptat quan era molt petit i, sense voler avançar més de la trama, això li comporta alguns inconvenients en el seu dia a dia.

Un text, en forma de monòleg, elaborat amb molta precisió i matisos –tant de forma del llenguatge com d’exposició de la situació- que ens transporta a la realitat del protagonista amb cada paraula que surt per la boca d’Albert Salazar, el magnífic intèrpret d’aquesta obra sublim de Daniel J. Meyer. L’autor aconsegueix plasmar el llenguatge actual dels joves de la nostra societat, al mateix temps que les seves preocupacions i problemàtiques (des del primer amor, a la relació amb els amics, els pares o a l’escola). Aconsegueix connectar amb el públic jove, però també amb el més adult, ja que no deixa de ser un reflex del dia a dia de qualsevol jove de 15 anys.

Si a tots aquests elements narratius li sumem l’actuació de Salazar, ja tenim una obra per emmarcar. La seva entrega i mimetització amb el personatge arriba a tal punt que acabes il·lusionat, com ell, per cada missatge de Whatsapp que rep. L’acompanyes i pateixes amb ell en els moments més durs. Empatitzes tota l’estona amb la seva història.

I per acabar-ho d’arrodonir, tenim un marc immillorable on ens assabentem de tot el què li passa a en Carlos: la seva habitació. El temple d’un adolescent, on s’amaga per parlar amb qui vol sense ser escoltat, on balla fins acabar defallit al terra i on dona ales a les seves il·lusions i esperances. Cada element i cada moment musical està triat també al detall. Atenció amb les cançons triades, totes tenen una raó per ser en aquest muntatge.

Per en Carlos, en més d’una ocasió durant l’obra, hi ha moments de la seva vida que són “pura màgia”. Doncs us asseguro que aquest espectacle, en tot el seu conjunt, és, sens dubte, un d’aquests moments.

26/03/2018
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Pura màgia

"Pura màgia" és com defineix el protagonista alguns dels episodis de la seva vida. I així és A.K.A., una proposta magnífica, honesta, autèntica i recomanable per a tothom (no només pels adolescents).

Un únic actor ens fa partícips del seu dia a dia als 15 anys: l’Institut, teràpia, la ràbia i la por, els amics, l’amor i el desig, la injustícia, els prejudicis, la relació amb els pares…La identitat, al cap i a la fi. Som els que els altres veuen? El que volem ensenyar? El que surt quan estem sols?...

La interpretació d’Albert Salazar (admeto que no el coneixia) és un huracà -sí, en algun moment puntual s’agrairia una perfecta vocalització, però és una anècdota al costat de la vitalitat i hiperactivitat que veiem, tan present al jovent i que tan bé transmet l’Albert-, amb l'afegit de matissos, registres diversos i una entrega absoluta.

Moltes obres, sovint, volent tocar diversos temes “profunds”, fan que tot quedi a nivell superficial. Nou encert d’A.K.A. que passa per tots ells de manera suficient per a fer-nos reflexionar al sortir. I ho fa amb humor, drama, intriga, ball, música i molt de moviment, tot perfectament lligat. L'obra té molts mèrits, per mi els més impactants van ser un final brutal –si bé crec que està passant desapercebut- i un moment poètic preciós (les mans).

En resum: magnífic text de Daniel J. Meyer, gran disseny de so i llums –marca de la casa- i ben interpretada. D’aquelles propostes que surts pensant que has conegut una persona, més que veure un personatge.

23/04/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Magnífic relat sobre la identitat

Malgrat que el teatre jove (o per a joves) resulta molt difícil de definir, és important, almenys, que existeixin propostes a la cartellera que parlin el llenguatge dels adolescents, que plasmin les seves inquietuds, problemes i, en definitiva, expliquin històries on ells puguin sentir reflectit el seu univers generacional. Escrita per Daniel J. Meyer (Abans), A.K.A. és un relat magnífic, fresc i dinàmic però també molt dur sobre la identitat i la fragilitat de l’individu davant d’una societat hostil. Amb el racisme i la xenofòbia com a teló de fons, l’espectacle fa una profunda reflexió sobre els prejudicis amb gran autenticitat i fugint dels tòpics. Aquesta nova incursió en el monòleg dramàtic de la directora Montse Rodríguez (Ricard de 3r), sap captar l’energia pròpia de l’edat i conduir-la allà on més l’interessa. Durant la narració, aconsegueix moments divertits, accions corporals sorprenents i significatives, però també construir espais d’intimitat on el protagonista comparteix amb el públic els seus sentiments i preocupacions. En aquest sentit, cal aplaudir l’entrega absoluta d’Albert Salazar (prenent un relleu simbòlic de Quim Àvila) que es deixa la pell, física i emocionalment, per donar vida al seu personatge. El més audaç de la peça és com ens transporta de la innocència i simpatia més pures fins a la foscor de la dura realitat en el seu tram final. Magnètic, crític i compromès, el muntatge troba, finalment, l’equilibri perfecte entre la paraula, la música, el silenci i el moviment amb un bon grapat de troballes escèniques, cosa que no era gens fàcil tractant-se d’un text tan discursiu.

17/03/2018
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

M’ha semblat fluixa

És una de les obres més elogiades d'aquesta temporada, però a mi m'ha semblat fluixa, amb una primera part pesada i la segona meitat amb un plantejament que m'ha semblat resolt en fals, però que no puc explicar per no fer un spoiler, que és una cosa quasi tan lletja com votar Ciutadans. Ho deixo aquí.

Crítica completa » https://bit.ly/2Ktyzeq

02/05/2018
Tatiana

Realmente es un mérito lo que es este espectáculo. El guion, la interpretación, la forma de jugar con los tiempos… Realmente me sorprendió para bien. Es conmovedor.

15/03/2022
Raul

Lluis Febrer. Recordeu el nom d’aquest jove actor per que en sentirem a parlar. . Colosal exhibició interpretativa del Lluis, ell sol a un escenari nu, i esplèndida obra de Daniel Meyer. El que sembla una comedieta d’adolescent fa un gir brusc cap a un crecendo dramàtic. El exquisid formar de la sala Villaroel fa encara més viva l’experiència de veure actuar al Lluis. No us deixeu enganyar pel fet que programin AKA pels matins, és una obra inmensa, artísticament molt per sobre de La Cabra, que es programa per la tarda.

08/03/2021
Joan

Un tema actual. Montaje no tan original. El actor (Lluis) estaba técnicamente bien, pero emocionalmente distraído.

22/02/2021
Ana

Està molt i molt bé. La història, la interpretació (L’Albert Salazar fa un papelón que déu ni dó tinguent en compte que és l’únic actor de l’obra i lo jove que és, em vaig quedar alucinada) i la posada en escena.
És molt recomanable.

20/02/2020
Òscar Lafuente

La he visto este domingo en Rubí, después de perseguirla durante varios meses. Siempre se me escapaba o me quedaba sin entradas.
Realmente merece todos los premios ganados. El actor, lo hace muy bien y la obra en si, es muy buena. Muy dura, pero muy necesaria

29/10/2019
Jose Domingo Costa Perez de Tudela

Es una pasada Bravo, bravo , bravisiiiimo

24/03/2019
Jordi Casas Duocastella

Poc em queda per afegir a les nombroses opinions positives que acumula A.K.A. Hom només pot rendir-se al talent d’Albert Salazar per plasmar la vida d’un adolescent, amb nombrosos canvis d’estat d’ànim, amb un ritme frenètic però que sap aturar-se quan cal.
Un text brillant que tracta de tu a tu l’espectador i el posa davant del mirall de la xenofòbia. Una obra imprescindible.

12/02/2019
Victor Vila

Espectacle vital per entendre els nostres temps, especialment des de l’aspecte més formal.
Si bé és cert que la dramaturgia cau en uns quants tòpics ‘pel·liculeros’, cal remarcar l’enorme capacitat de la Montse Rodríguez i, en especial, de l’Albert Salazar de saber omplir de sensacions a tot un pati de butaques.
Un must!

02/01/2019
mariá jose fábregas barbera

Una actuació impressionant i emocionalment impactant

28/12/2018
Victòria Oliveros Layola

La interpretació d’Albert Salazar és un huracà. He quedat absolutament enamorada del seu treball. La vitalitat i hiperactivitat que mostra i transmet dalt l’escenari, deixant-se la pell, física i emocionalment. La seva entrega i mimetització tan brutal amb el personatge ja justifica el veure l’obra. Una interpretació excel·lent que et captiva. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/05/06/a-k-a-also-known-as/

28/09/2018
Josep OS

Avui a la Sala Flyhard he estat gaudint i no us podeu ni imaginar com, d’aquesta petita joia escrita per Daniel J. Meyer i magníficament dirigida per Montse Rodríguez. Es tracta d’un monòleg encara que en aquest cas preferiria dir-li, una obra per a un sol actor, que ens parla d’identitat i ho fa en boca d’un adolescent de 15 anys, que amb el pas del temps descobreix que és adoptat i no va néixer al nostre país, del seu dia a dia, les seves pors, la relació amb els pares, els amics, el lligam a les xarxes socials, la xenofòbia i racisme que pateix, i l’amor per Claudia. I tot això Albert Salazar, es posa a la pell de Carlos per explicar-ho al públic com si estiguéssim en una teràpia de grup i clar, fer-nos còmplices. No vull desvetllar més perquè tota l’obra és una muntanya russa de sensacions que passa del drama al riure en un segon i prefereixo ho descobriu anant a veure-ho. La interpretació d’Albert Salazar a qui havia vist no fa gaire amb Paradise, només hi ha una forma de qualificar-ho, BRUTAL, si si així en majúscules. Un imprescindible que us asseguro no us deixarà indiferents. Fins el 30 d´abril.

08/04/2018
Mireia grau camps

Et captiva desde el primer moment, vius la vida del Carlos en primera persona t’emocionen les seves descobertes, t’inquieten els seus neguits i pateixes la seva dissort. la música, la il.lluminació acompanyen la història i els estats d’ànim del protagonista. l’actuació de l’Albert Salazar,copiant les paraules del seu personatge, “Pura Màgia”, un text directe i punyent que fa pensar molt i una direcció que fa que no vulguis perdre ni un segon del que passa a l’escenari, sens dubte per mi un imprescindible.

03/04/2018
san

De lo mejor que hay ahora en cartel…magnifico actor.

31/03/2018
Ignasi

Amb un ritme pausat i intens cap dels temes que tracta et deixen indiferent……… molt recomanable!!!

30/03/2018
Melania

He de començar dient que no sóc persona de teatre, però A.k.a m’ha hipnotitzat des des de la primera imatge, des de la primera nota, des del primer moviment. Començo observant un univers aparentment tranquil i el Carlos, un adolescent típicament quinètic, per acabar viatjant a un univers totalment remogut i a un adolescent que s’ha anat tornant més serè que l’univers on l’han dut per una força injusta. L’autor, Daniel J. Meyer, crea de manera magistral un fluxe entre text i moviment que Albert Salazar executa a la perfecció. A.k.a m’ha fet voler més teatre!

30/03/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Pocas obras me hacen reír, me sorprenden, me hacen tener que esconder la lagrimita que se me escapa por la mejilla, me fascina y me hace salir entusiasmado. Y A.K.A ha conseguido todo eso.
De la mano de Albert Salazar disfrutamos del camino de Carlos, un chaval como cualquier otro. Con sus problemas de adolescencia, sus primeros amores, su intento por buscar un hueco en la vida.
Nos lo cuenta en la intimidad. Como si fuéramos uno de sus amigos, y de la inociencia con la que comenzamos poco a poco vamos siendo conscientes de la dura que es la vida y las vueltas que puede dar.
Un aplauso muy grande para todo el equipo pero en especial a Albert: actúa, baila, llora, ríe, canta. Lo hace todo! Es espectacular!!

19/03/2018
Daniel Delgado

AKA la vius hipnotitzat per l’excelsa interpretació de l’Albert Salazar. És impossible fer-ho millor!. L’ Albert és perfecte en el text i en els silencis i ho és igualment en els matisos, en la ràbia, la suor, el desconcert, l’energia, la tendresa, el ball…
I és quan ja estàs al carrer, retornat del “trance”, que penses en un text/història que en una pretesa senzillesa porta al llenguatge contemporani temes clàssics i profunds com la pertinença, la construcció d’un mateix a l’adolescència, la mirada de l’altre, el racisme o la injusticia. Penso que en Meyer ens cola un Von Trier gens pretensiós i plagat de veritat.
I evidentment agraeixes una direcció potentíssima, plena de sabiesa i intenció que et manté completament immers en allò que passa.
Un resultat rodó al que caldria afegir una selecció musical excel.lent. Impresdicible

18/03/2018
sanbu

Muy buena.
Un tema muy actual, un montaje muy original y una interpretación espectacular.
Una obra dirigida a un público joven que se sentirá identificado y a los padres de estos que también va a ver en el protagonista a sus hijos adolescentes.
Tierna y dura.
Me ha encantado.

16/03/2018
Montse

Molt bon muntatge, de petit format i molt proper, i una interpretació brutal. Enhorabona.

16/02/2018

Veure totes

Deixa la teva opinió

Informació pràctica

Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona

Carrer Sant Antoni Maria Claret, 120, 08025, Eixample, Barcelona

Veure mapa

Sales:
Sala La Claca: 226 persones
Sala Teresa Calafell: 40 persones

Accessibilitat

La sala és accessible per a persones amb mobilitat reduïda i cadira de rodes.

Canal oficial de venta d'entrades
Compra 100% segura
Métode de pagament:
Targeta de dèbit i crèdit

Articles relacionats

El planter Flyhard

Què seria del teatre català de la tercera dècada del segle XXI sense la Flyhard? Aquesta és una pregunta que cou, perquè la minúscula sala de Sants, amb només 44 […]

17 gener 2025

Montse Rodríguez: “Posar en escena un text és com pintar una obra”

Llicenciada en interpretació per l’Institut del Teatre, fa un temps que Montse Rodríguez va començar a sonar com una de les directores més interessants del nou panorama teatral. Després de […]

11 gener 2021

La Sala Flyhard celebra 10 anys d’història amb un documental

L’any 2004 va néixer Flyhard, una companyia que es movia entre Barcelona i Vilafranca del Penedès formada per Roser Blanch, Xavier Vallès i Jordi Casanovas, un any després s’hi sumaven […]

16 novembre 2020

On són les dones a la cartellera teatral? Les dones són aquí!

La insuficient presència de dones en la direcció i la dramatúrgia dels espectacles de les programacions, en general, dels teatres de la ciutat, porta generant nombroses crítiques (de forma pública) […]

2 març 2020

Els Premis Max anuncien els finalistes de la seva 22a edició

El comitè organitzador de els Premis Max de les Arts Escèniques ja ha donat a conèixer el llistat complet dels finalistes de les 19 categories a concurs de la seva 22a edició. Dels 358 […]

2 abril 2019

‘A.K.A.’, ‘Àngels a Amèrica’, ‘Travy’, ‘La importància de ser Frank’ i ‘Els jocs florals de Canprosa’, candidates al Max

A.K.A., Àngels a Amèrica, Temps salvatge, Els jocs florals de Canprosa, Travy i La importància de ser Frank són algunes de les obres candidates als XXII Premis Max de les Arts Escèniques. Un total de 119 espectacles […]

15 febrer 2019

A.K.A. i Cabaret, grans guanyadores dels Premis Butaca 2018

A.K.A. i Cabaret han estat les grans guanyadores de la XXIV edició dels Premis Butaca, uns guardons que escullen exclusivament els espectadors a través d’una votació online. En concret, A.K.A. ha […]

26 novembre 2018

‘Temps salvatge’ i ‘Sopa de pollastre amb ordi’ lideren les nominacions als XXIV Premis Butaca

Temps Salvatge, del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb direcció de Xavier Albertí, i Sopa de pollastre amb ordi, de la companyia LaPerla 29 amb Ferran Utzet, lideren les nominacions als XXIV Premis Butaca de Teatre de Catalunya, amb vuit i sis, respectivament. […]

16 octubre 2018